El món de l'Anna Ma. Guillén

Cap problema

2012-01-26T07:36:00.000-08:00

Que quedi ben clar que jo respecto molt a les persones que, amb alguna dificultat afegida, s'atreveix amb tot, però sovint hi han discapacitats que deixen una imatge de "aquí no passa res; si un vol, pot; o cap problema" i això a la resta ens pot fer molt de mal.

Tot això ve arrel d'una entrevista que avui l'Arús li ha fet a un noi de 21 anys, usuari de cadira de rodes, que viatja pel món amb la seva cadira i sense diners, o sigui fent auto-stop o dormint al carrer o al camp. Primera en la front, l'Alfons li diu que abans de l'entrevista, tots els del programa patien perquè a l'accés al plató hi ha un esgraó i ell (que ho ha saltat amb gràcia) diu "cap problema"..............perdona'm???????? Evidentment li ha faltat dir "per mi", perquè pel 60% dels usuaris de cadira, això és una barrera com una casa. Me'n alegra que un esgraó no sigui un problema, ni per ell ni pels que els fan. Els que portem anys treballant en la supressió de barreres aquest tipus de declaracions ens fan més mal més que quan l'encarregat d'un hotel, després de dir-te que és accessible i que hi ha ascensor, justifica l'esgraó que hi ha per accedir a l'ascensor dient "només hi ha un".

Però per desgràcia, aquest tipus de discapacitats són els que reben la publicitat, " què valents que són, què macus, veus? no necessiten res, la voluntat i les ganes són el primer". Fal·làcies. La resta (o sigui la majoria) són els que han de sobreviure amb la m........... de la pensió que donen, sense gaire bé poder sortir de casa gràcies a les barreres. Aquests són els valents.

No trobo paraules

2011-12-07T03:36:00.000-08:00

Quan, malgrat el preu, decideixes anar al teatre, i vas a comprar l’entrada tens dues o tres opcions per escollir, segons a quin lloc del teatre vulguis anar. Això sempre i quan no vagis en cadira de rodes, en aquest cas s’han acabat les opcions, l’entrada sempre és la més cara, això és así en tots els teatres, després alguns t’aplican un petit descompte (mai més d’un 15%) i ja estàs servit.

A mí, que m’agrada molt el teatre, evidentment no em sembla just, tot i què fins ara no havia dit res, però el que va passar diumenge al Teatre de Salt (gestionat de forma privada) no té qualificatius.

Quan vaig comprar la meva entrada i la dels meus acompanyants a mí no em van fer el petit descompte (ja havia avisat que anava en cadira), ho vaig deixar passar, total per 3€………. però quan vaig veure el lloc on havia d’estar-me no m’ho podia creure. El lloc reservat per mi (els meus acompanyants estaven a l’altra punta de la sala), i pel qual havia pagat 28€, era en meitat del passadís, per on la gent pujava i baixava a ocupar els seus seients, o sigui que fins que tothom no va estar al seu lloc no vaig poder posar-me bé perquè estava en meitat del pas, devant dels cinc esgraons que porten a la graderia inferior.

Bé, anem a veure tots els punts negres: s’estaven incumplint les normes de seguretat de la sala, perquè en cas d’evacuació jo estava al mig; jo tampoc estava gaire segura perquè si tinc un espasme o un esternut sense control baixo de cop cinc esgraons amb el cap per devant; la persona que em cuida no podia estar per mí (menys mal que no vaig necessitar res); vaig pagar un seient que després va ocupar un altre (pagant un altre cop), això sense comptar amb la patètica imatge del discapacitat al mig perquè no sabem on coi ficar-ho.

Que consti que jo no demano descomptes pel fet de ser discapacitat, demano que es tingui en compte que som ciutadans com la resta, que paguem com tothom, però que quedi clar que, com tothom, exigim un tracte digne i just.

No hi ha res més a dir

2011-11-22T09:42:00.000-08:00

Agravis comparatius

2011-11-15T01:01:00.000-08:00

En aquesta època de crisi que vivim hi ha, per desgràcia, molts agravis, però ara només vull destacar dos perquè m'han molestat molt i no me'ls he pogut treure del cap. Sí, ja sé que pensareu que com són una decisió del govern de'n Mas i no dels socialistes per això parlo, abans ben calladeta que estava en el terreny polític, però heu de comprendre que només em queda el dret al "pataleo" i aquest no me'l pot treure ningú.

Anem:

La Generalitat ha imposat una multa a més de cen comerços per no retolar en català. De debò? Jo també sóc catalana, parlo i escric català (nivell C), però llegir els cartells d'una botiga en català o castellà m'és igual si a l'hora d'entrar no puc perquè hi ha barreres arquitectòniques. Perquè si ben és cert que hi ha una llei de supressió de barreres, no existeix organisme sancionador, ni voluntat de posar multes. A mí, a una agència de viatges que respecta molt l'idioma m'han hagut d'atendre al carrer perquè no podia entrar al despatx. Això no és sancionable?

La Generalitat ha decidit que a les estacions d'esquí que gestiona (com Boi Taüll o Port Ainé), el preu del forfait baixarà en uns 10€. Hem perdut el nord. Això a qui beneficia? els aturats ara podran anar a esquiar?, per altra banda, si et trenques una cama hi haurà personal sanitari per atendre't?. Això sí, et posaran una escaiola, no una "escayola", perquè si no se'ls podria caura el pel.

Ja és hora, mullem-nos

2011-11-11T00:03:00.000-08:00

Sí, sóc socialista i a molta honra. A aquest país sembla que només si ets de la dreta ho pots dir, ser socialista és gaire bé vergonyós, a més no sé perquè però inclús entre els que ho confessen, ho fan amb la boca petita, com si encara haguéssin de tenir por.

Aquesta és una època en què ens hem de significar, perquè la dreta ho fa a veu en crit, perquè sempre ho ha fet i perquè sempre han estat com units amb pegament.

Ara sembla que ja ho tenen tot guanyat, com el Barça quan guanya partits sense baixar-se de l'autocar. Ara és quan s'ens ha de veure, quan s'ens ha d'scoltar, quan més hem d'apelar a la inteligència i a la memòria histórica.

Com he de confiar en un home que m'està dient que ell no fa una política amb mentides quan encara me'n recordo de "los hilillos" del Prestige? un home que em diu que les pensions no patiran retallades i inclús poden pujar quan TOTA Europa està al bord de la recessió? un home que en un miting l'altre dia va suggerir la possibilitat de derogar la llei anti-tabac i deixar que a alguns bars es pugués fumar? (això fa un cert "tufillo" populista) qué passarà amb la llei de matrimonis gais? i amb la de l'abortament? i amb l'estatut? i.......................

És evident que el govern que surti de les properes eleccions, d'entrada ja ho té molt difícil, en el terreny social i sobre tot a l'econòmic amb Brusel.les posant-ho tot molt negre. Però aquesta és època d'intentar mantenir el tipus, estrènyer-se molt el cinturó, no posar pals a les rodes i passar el temporal el millor que poguem.

La crisi és global (EEUU té 45 milions de persones vivint al llindar de la pobressa), no és moment per donar pasos endavant, però com tot, aquesta crisi passarà i millor que no hagim de recuperar els passos enrere que s'hagin donat.

Així que mullleu-vos, amb veu alta,, com jo, sóc SOCIALISTA, ATEA, i MERENGUE.

Si Dumas aixequés el cap

2011-10-12T02:37:00.000-07:00

Sí, ja ho sé, la culpa és meva, però els vicis s'han de satisfer i ja sabeu que jo pateixo d'un frikisme que m'empenya a veure totes les superproduccions hollywoodienses. Si ja no vaig tenir bastant amb Capitán América (que ja és dir), ara ho he tornat a fer amb Los tres mosqueteros.

Què puc dir? Comencem pel fons, a grans (gegantins) trets, la història és la mateixa i el leif motiv continúa sent el de "todos para uno y uno para todos", però fins aquí arriben les similituds. Pel que fa als personatges, un desgavell, Atos pot ser un antecesor gavatx de 007 (antològic el seu vestit de bus); Aramis és una barreja entre Aguila roja i ninja mollt crescudet; Milady és una mena de Lara Croft; el duc de Buckinham de vegades sembla Jack Sparrow (tot i què Orlando Bloom no és ni de lluny en Johnny Depp); Rochefort és Pierre Nodoyuna; el rei de França és una caricatura............i així tots. Jo només salvaria en Portos i pot ser a en Richelieu, perquè D'Artagnan és un xulo-platja.

Pot ser la intenció final de la peli era aquesta: ser una paròdia post-moderna de l'obra d'en Dumas, però si la generació actual acaba recordant aquesta gran novel·la d'aventuras per aquest film serà com recordar en Leonardo i en Miguel Ángel per les tortugues ninja.

Si el pobre Dumas aixequès el cap............

Segueixo opinant que s'està fent millor televisió que cinema, magnifica Juego de tronos, superior Downtown abbey i si pugueu no us perdeu Breaking bad.

Viatge a Burgos

2011-08-20T01:44:00.000-07:00

Del 12 al 15 d'agost els del grup d'oci de MIFAS vam realitzar el nostre viatge anual, aquest any la ciutat escollida va ser Burgos.

Encara que el viatge em va costar un món d'organitzar, va valer la pena, crec que parlo per tots els participants al dir que ens ho vam passar de p.m. Tot i què, anavem dividits en massa grupets, però això tè una senzilla explicació, cadascú tenim el nostre ritme i com no, les nostres preferències.

D'entrada l'hotel era tot el que m'esperava, tot i què en això segur que no estem tots d'acord, llit massa baix, lavabo igual..........però és lògic, cadascú necessitem una adaptació al nostre aire, i trovar habitacion que s'adaptin a tots és impossible.

La ciutat és preciosa, molt neta, el centre històric és gairebé zona de vianants, tot i què no vam poder gaudir tot el que ens hauria agradat per dues coses: la ciutat estava presa per les tropes de les jornades de la juventut i a més portàvem un programa una mica apretat.

Una ciutat plena d'història pels quatre costats, on conviuen en perfecta armonia el mudejar i el barroc, els antics costums i la modernitat.

Si voleu veure fotos, cliqueu aquí.

L'IVA i la mare que el va parir

2011-07-29T01:15:00.000-07:00

Sempre he pensat que en aquest país ser discapacitat és un luxe, però mai m'havia parat a parlar d'això. Fem-ho ara.

La veritat és que en setze anys que fa que utilitzo la cadira de rodes mai he comprat cap, sóc una afortunada en això (o demano massa, no ho sé), entre l'ONCE al seu moment, una companyia aèria (que en un dels meus múltiples viatges me la va espatllar i després de moltes reclamacions em va pagar una nova), el Guttmann i la Seguretat Social no havia anat mai a pagar una amb diners de la meva butxaca i a més tampoc sóc de tunejar-la molt. Però la setmana passada (i, oh sorpresa!, fora de garantia) se'm va espatllar la cadira elèctrica que porto per desplaçar-me a tots llocs (a casa utilitzo la manual).............se la van emportar per arreglar-la i de pas fer-li l'ITV............i una setmana llarga després va tornar..........amb la factura.

Ja sabreu que hi ha tres tipus d'IVA, el general del 18% (aplicable a tot el que es considera un luxe com roba o calçat o tabac o alcohol, etc.), el reduït del 8% (aliments no considerats de primera necessitat, perruqueria, dentista, etc.) i el superreduït del 4% (aliments de primera necessitat, medicaments, cultura, etc.). Doncs les cadires estan al nivell del tabac o l'alcohol. Increíble que per comprar-me un Ferrari em carreguin el mateix IVA que pel luxe de poder surtir de casa meva; infumable que per comprar-me un abric de pell de foca em cobrin el mateix IVA que per arreglar la burxada d'una roda; demencial que apliquin el mateix IVA a un vici que a una necessitat perentòria; inadmissible que comparin una cadira de rodes amb un dolby surround; impensable que et cobrin menys per llegir l'ABC que pel coxí de la cadira.........etc.

Tinc més sinònims per expressar la meva indignació però crec que ja us heu pogut fer una idea.

Fantàstic

2011-07-09T02:00:00.000-07:00

Anit, en un escenari incomparable, per mí, com és el de les escales de la Catedral de Girona, vaig assistir a un espectacle preciós: una representació del Ballet Reial Cambodjà.

Aquest tipus de danza que va estar a punt de desapareixer, per culpa dels Khemer rojos (als quals tot el que feia referència a corona els donava una mena d'urticària), es basa sobre tot en el moviment de les mans i té una elegància i una cadència gaire bé hipnòtica. La música agafa uns tons que, de vegades poden ser perillosament relaxants. I que dir de la roba: senzillament esplèndida.

No és d'extranyar que aquestes dances jemeres hagin estat declardes per l'UNESCO com a Patrimoni Intangible de l'Humanitat.

Últimament

2011-06-25T01:56:00.000-07:00

Ara que ja no tinc preocupacions estudiantils (us comunico a tots que he aprobat amb nota el segon d'alemany) i que les úniques dèries són acabar el que vaig deixar pendent a l'hivern per manca de temps i preparar el meu viatge d'estiu, puc dedicar una estoneta a una de les meves aficcions reconegudes, escriure.

M'agradaria començar amb una sèrie de coses que m'han cridat l'atenció en aquests últims mesos:

Catalunya ha fet un gir important a la dreta, la qualcosa vol dir que la crisi ha passat factura als que manaven. Això no vol dir que ara les coses aniran millor, de fet el nou govern de la Generalitat ha retallat un 5% en servei de residències assistides però ha tret l'impost de sucesions.

Quan es va posar el límit de velocitat a 110 ja va provocar un alderull, que si a aquesta velocitat es dormirien, que si arribarien tard a tot arreu, que només era una mesura recaudatòria..........i ara que tornen als 120, molts opinaven que ja estava bé, i altres volen ampliar-ho a 130.Està vist que no ens posem d'acord amb res.

Es rumoreja que en George Clooney pot ser homosexual, i.........? Això vindria a demostrar que és molt bon actor, perquè s'ha pegat el lot amb moltes actrius a la seva filmografia i mai l'hem notat ni el més lleuger rictus de fàstic. De veritat a aquestes altures de la pel·lícula ens hem de fixar en aquestes tonteries?

El conseller Puig proposa que a Catalunya abans que es produeixi un acte d'especial relevància es faci passar per comisaria a tots als que hagin estat fitxats amb anterioritat per violència ciutadana. Als de la meva quinta i a tots aquells seguidors de Cuéntame, no us sona aquesta mesura a una semblant que hi havia a altres temps? Clar que llavors no ens deixaven parlar català i tenia un nom molt castizo: ley de vagos y maleantes.

Ho sento, per guerra de Libia i escherichia ja no em ve res.

I de moment res més, dessitjaros un bon començament d'estiu i i teniu molta cura amb el sol, és bonic el to bru de la pell, però de vegades el preu que paguem és massa alt.

Qüestió de punts de vista

2011-06-20T01:41:00.000-07:00

Un altre dels meus articles publicats:

Dins del col·lectiu de les persones amb discapacitat i usuàries de cadira de rodes, aquesta expressió de “tot depèn del punt de vista” no només té un caràcter semàntic, sinò que la podem interpretar literalment. Perquè nosaltres ens enfrontem al món des del nostre seient, o sigui si fa o no fa, 1 metre 20 centímetres.

Això vol dir que:

Normalment, quan anem pel carrer, si algú es dirigeix a nosaltres no li parlem a la cara, li parlem al melic. Sóm maleducats? No……… sóm discapacitats. Parlar amb el melic d’un altre té aventatges i inconvenients, per exemple s’ens dóna fatal interpretar el llenguatge gestual, pot ser perquè els melics tenen poca expressió o pot ser perquè no li posem interès, ves-t’en a saber. Per altre part, pot ser una aventatge, perquè el teu interlocutor tampoc sap la cara que estàs posant. Això si vas sola, perquè si vas amb una altra persona que camina, la major part de vegades no parlen amb tú, parlant per sobre teu, la qual cosa fastigeja bastant perquè és com si no existissis, com si haguessis de cridar perquè s’adonessin que estàs present “eh, que estic aquí abaix”.

Davant dels mostradors sóm com una coronilla que parla i aquí tenim dues solucions, o bé t’allunyes una mica del mostrador perquè et vegin i acabes parlant en veu massa alta i al final et sent tothom menys el que t’ha d’atendre; o bé comences a parlar amb el coll de grulla, que això, creieu-me no és fàcil i molt menys còmode i sovint amb aquesta postura antinatural és possible que no t’entenguin, la qual cosa et fa sentir un xic estúpida.

A un caixer automàtic ho tenim pelut. No arribem, ni amb coll de grulla ni fent estiraments (com qui va a fer jogging). Aleshores o vas acompanyada o li has de donar a alguna “alma caritativa” la teva tarjeta i el número secret per poder fer ús del caixer. En els temps que corren aquesta és una mesura bastant perillosa, però a l’igual que l’Escarlata O’hara d’Allò que el vent s’endugué sempre acabem depenent de la bona voluntat dels demés.

Al supermercat sempre necessitem les coses dels estants superiors, clar que en el nostre cas un estant superior són gaire bé tots.

Quan anem pel carrer si de vegades no us saludem no és mala educació, senzillament no us hem vist. No és que anem pensant en les musanranyes (que de vegades també, com tothom), és que no acostumem a anar pel carrer amb la cara al sol (perdoneu-me pel simil faixiste, és només un recurs), això d’estirar el coll ho deixem pels mostradors. Que si no mirem per on anem acabarem trepitjant alguna m…… de gos i, disculpeu-nos però no empastifar les rodes és més important que veure qui va i qui ve.

En el cas de voler veure una desfilada ho tenim clar, a no ser que et deixin passar al davant (i això no passa sempre, a alguns els rellisquen les regles de comportament) acabes veient un riu interminable de culs (i si al menys els culs valguessin la pena, mira…… però d’aquests no acostuma a haver-hi) i peus. Després no us estranyi que finalment desarrollem un comportament paranoïde anti-tormells.

Perquè us feu una idea, és com si vivissiu en un planeta en el qual la persona més baixeta fos Pau Gasol. Incòmode, no? Doncs nosaltres hi vivim i d’una manera o una altra ens hem anant adaptant, hem tret la nostra paciència i ens anem sortint.

Quan em trobo en qualsevol d’aquestes situacions penso en la novel·la d’en Jonathan Swift Los viajes de Gulliver i de l’estada del personatge amb els gegants. L’única diferència és que allò era un compte i això és la meva vida.

Un pas enrere

2011-04-08T03:46:00.000-07:00

Des de mitjans de l’any passat els usuaris de cadira de rodes de Girona que voliem anar en tren a Barcelona podiem presentar-nos a l’estació mitja hora abans de la sortida del tren i Atendo (que així es diu la companyia de Renfe que s’encarrega de donar el servei que necessita el discapacitat), no et posava cap problema i amb la plataforma elevadora et possibilitava l’accés al vagó. Jo, al menys, així ho havia estat fent un cop al mes. El mes de gener encara s'aplicava aquesta normativa.

Doncs ara, de cop i volta, i sense avisar, han retirat el servei Atendo de l’estació de Girona, això vol dir que hem tornat a les antigues, i males, costums, hem d’avisar amb 24 hores d’antelació del nostre dessitg de viajar.

Avui no era res important (només em perderé la Fira de Turisme de Barcelona), però, i si haguès estat alguna cosa urgent? Doncs això ningú ho sap, estar clar que els que anem en cadira no podem tenir urgències, ens hem de prendre tot amb molta calma.

La crisi evidentment està afectant, i molt, a tothom, però a nosaltres a més s’ens estan retallant molts drets ja adquirits (amb molt d’esforç) i s’ens obliga a canviar trets del nostre caràcter, adéu espontaneïtat………………hola planificació.

Tot un espectacle

2011-04-02T01:14:00.000-07:00

Ahir vaig estar al concert d'en Sergio Dalma a l'auditori de Girona. Feia anys que no anava a veure l'actuació de cap artista en directe, però això em va recordar perquè m'agradava.

Primer, l'ambient era espectacular. Jo creia que en Dalma mouria sobre tot a gent de la meva quinta (o sigui el paleolític superior), però res més lluny de la realitat,hi havia tot tipus de públic d'unes franja d'edat molt amplia. Estava ple fins a la bandera i la majoria cantant, cridant, aplaudint.

Per altra banda, en Sergio és un professional com a la copa d'un pi, sap perfectament com i quan ha d'esperonar al públic, les cançons estan perfectament col·locades per anar escalfant a la gent. De fet va haver un moment que em vaig plantejar el fet d'aixecar-me per cumplir amb el meu paper de fan despendolada.

T'agradi en Dalma o no s'ha de reconèixer que la seva actuació va ser tot un espectacle, dels que deixen bon gust de boca i ganes de més.

Venècia. Carnaval 2011

2011-03-25T10:48:00.000-07:00

Un dels meus somnis i que acabo de cumplir era anar a Venècia en temporada de carnaval, digueu-me pija o snob, però era aquest l'únic carnaval que volia gaudir en persona.

Normalment quan dessitjes molt una cosa, acabes per mitificar-la, en aquest cas no m'ha decebut en absolut, al contrari, era més del que m'esperava. En el meu blog de viatges podeu trobar una bona quantitat de fotos http://fotosviajes3.blogspot.com/. Gaudiu, jo ja ho vaig fer.

Això sí

2011-01-10T01:54:00.000-08:00

Primer de tot, bon any a tots, com a mínim (per mi) que aquest sigui com l'altre, tampoc m'he fet cap propòsit i penso vivir seguint el meu lema favorit: carpe diem (o sigui aprofita el moment).

Bé, després d'aquesta introducció post-festes (gràcies a Déu ja hem tornat a la normalitat), us vull parlar de dos pelis que he vist aquests últims quinze dies, pel·liculassa i bodrio de Tele 5.

Comencem pel pestinyo, El turista, una cinta amb la Jolie, en Deep i Venècia de fons prometia. Doncs no............ella sembla un penjarobes (i amb la mateixa expressió que l'esmentat estri), la química entre els dos és igual que la que hi ha entre l'Aguirre i en Gallardón, o sigui 0 patatero, i Venècia està totalment desaprofitada. Pel que fa al guió l'han volgut omplir de girs "inesperats" per donar-li un contingut a la trama que és absurda i totalment previsible si ja has vist Charada o Arabesco. Total, 7€ llançats.

Per altra banda, una obra d'art, El discurso del rey, la demostració perfecta d'allò que és el bon cinema, uns actors magistrals en el seu paper (i jo crec que en tots els que fan), en Colin Firth està d'Oscar, però és que en Geoffrey Rush no es queda darrera. El guió és rodó, amb la seva dosi de comèdia, drama, emoció (a veure qui és capaç d'aguantar tot el discurs final sense que se li formi un nus a la gola). En fi, per ser la meva primera pel·lícula de l'any, chapeau.

Segueixo aquí

2010-12-02T07:31:00.000-08:00

Ja sé que ho he dit milers de vegades, però és cert, no està gaire clar que faig amb el meu temps, com ja us vaig dir, pot ser m'el roben, o tanmateix, la crisi en el meu cas a més de la retallada de la pensió m'ha retallat el temps, o una tercera opció és que m'estic fent vella i ja no hi arribo a tot

Disquisicions a part, aquesta ha estat una de les pitjors setmanes per mí de l'última dècada. Primer em trenquen el cor socialista (la veritat és que això era la crònica d'una mort anunciada, però una, encara que atea, encara creu en miracles) i per rematar-ho em fan miques el cor madridista (aquest si que no m'ho esperava, i menys amb manetes pel mig).

Si amics, a més de dóna, discapacittada i atea, sóc socialista i merengue, així que com us podeu imaginar, la meva vida no és gaire fàcil.

Girona m'enamora

2010-08-23T09:17:00.000-07:00

Ja sabeu que una de les meves aficions és escriure, el meu pare deia que havia d'escriure un llibre, penso que no serveixo per això, però els articles són una altra història, pot ser perquè són més curts i pots veure el resultat més imnmediat. Sigui pel que sigui, de vegades escric articles per revistes i, oh sorpresa!, els agraden. Aquest que us deixo aqui va aparèixer a l'últim número de la revista de la Fundació ADIS. A vosaltres què us sembla?

"Hi ha una pel·lícula espanyola de meitats dels seixanta que es deia “La ciudad no es para mi”, jo li dono la volta i aseguro que el poble no és per mi. Ho dic per experiència, vaig viure la primera part de la meva vida a Barcelona, després em vaig traslladar a Blanes i ara sóc a Girona. Jo dic que he pujat tant geogràficament com de qualitat de vida.

Viure a Barcelona va estar bé, també és veritat que era més jove i allà ho tenia tot, però al final va resultar massa agobiant. Sí que és veritat que pel que fa a serveis per persones amb discapacitat, allà disposen de tots, però el que hi falla és el factor humà, no deixes de ser un parell de rodes més, part de l’estadística. Una megaciutat està bé per passar uns dies, per distreure’t, però........... arriba a ser „cansina“.

Blanes va suposar un descans, era totalment el contrari de Barcelona, tranquil·litat, temps per meditar………però al final va resultar massa bucòlic. Al poble té l’inconvenient que els nadius et consideren el foraster, malgrat els anys que hi visquis, fins a la segona generació no et donen el segell d’origen…….sobree tot si ets pixa-pins. Evidentment els serveis fallen més que una escopeta de fira, jo no estic segura de fins a quin punt una persona activa en cadira de rodes s’ho pot permetre.

I finalment Girona, just el punt mig, una ciutat/poble, amb totes les aventatges d’una ciutat i d’un poble i cap dels seus inconvenients. Aquí em puc plantejar un munt d’activitats sense problemes de transport, bé, no siguem massa optimistes, corregeixo, amb alguns, siguin culturals, lúdiques o fins i tot esportives (això ho dic per haver-ho sentit, els esports i jo tenim un pacte mutu de no agressió) . Pel que fa al factor humà no hi ha problemes, sóm pocs i hi ha de tot, per dir-ho literalment sóm un crisol de cultures. No ets el perpetu foraster perquè de vegades, el que costa és trobar gironins de cepa, ara això sí, sempre seré pixa-pins.

I, un dels punts més importants per mí, no tenim problemes de massificació, treïent la Fira de les Flors o la de St. Narcís, Girona és la típica ciutat on pots passejar sense sensació de claustrofòbia, sí, dic claustrofòbia perquè pels usuaris de cadira de rodes arriba a ser molt agobiant veure’s envoltats de melics i malucs per tot arreu, a més si vas en cadira elèctrica (com una servidora), al cap d’una estona comences a sentir una mena de mania als turmells al·liens, la qual cosa et du a un cert comportament que jo calificaria com psicopàtic.

Jo sóc una persona urbanita per devoció, o no? No sé fins a quin punt m’agraden les ciutats pel que són o és el típic conte de la guineu i el raïm, com que no puc viure a un poble, aquests no són del meu gust. Per això precisament Girona m’enamora, perquè és les dues coses a la vegada, ciutat i poble."

Origen

2010-08-20T00:52:00.000-07:00

Feia molt que no us parlava de cinema, no ha estat perquè no hagi anat, era perquè cap pel·lícula m'havia agradat tant com per parlar d'ella.

Durant aquest temps he vist pelis bones com El escritor o Shutter island, per no parlar d'Eclipse (però jo sóc una friki de la saga Crepúsculo), moltes medianies tipus Night and day o 2012, i alguns bodris.

Però ahir per fi vaig veure una que es mereix la seva pròpia entrada al blog: Origen. Pot ser de vegades és una mica difícil de seguir, però un cop has agafat el fil és genial, els efectes són espectaculars, els actors (encapçalats per un Di Caprio magnífic) molt mesurats, la fotografia fantàstica. I tot això amb una història que, tenint en compte que parla d'un terreny en el que tot és possible (els somnis), està molt ben entreteixida. I el final és completament obert a les interpretacions de cadascú. Qui pot dir què és real i què no?

Molts deian que aquesta peli era una altra Matrix, jo crec que estan equivocats, el que passa és qee Matrix va crear escola (una de pública, per posar un exemple), i aquesta també, però seguint amb les comparacions, una de més elitista.

Mai diguis mai

2010-08-10T00:51:00.000-07:00

Quan l'any 2007 vaig tornar dels EEUU vaig dir que no aniria més. Be, he incomplert, el meu últim viatge "por todo lo largo y ancho de este mundo" va ser al continent americà, concretament a Vancouver (Canadà) i Seattle (USA).

Aquest ha estat un viatge amb dos colors predominants: el verd i el blau. El primer per la gran quantitat de plantes i arbres que hi ha a aquella zona del Pacífic i el segon per l'aigua, que t'envolta constantment.

Les dues són ciutats molt grans, amb una identitat cultural molt arrelada als indis nadius del nort, de clima tirant a fred (jo em vaig passar 15 dies amb la xaqueta posada) i costums similars. A les dues es nota moltíssim el pes de la crisi, el manteniment urbanístic és gaire bé nul (exceptuant la neteja a les zones turístiques), els pobres ja comencen a demanar pels carrers (fins ara no ho havien fet mai) i a Seattle vaig veure per primer cop grups de persones manifestant-se contra el president (tampoc ho havia vist abans en els meus sis viatges anteriors).

De tota manera, val la pena veure aquestes dues ciutats, conserven molt bé l'equilibri entre natura i urbanisme. A més, per una fan de la saga Crepúsculo (digueu-me freakie) com jo va ser tot un plaer.

Si voleu veure fotos del viatge, visiteu el meu altre blog http://fotosviajes3.blogspot.com/

Ara a descansar

2010-07-03T03:26:00.000-07:00

Dimarts vaig tornar dels meus primers dies de vacances d'aquest any. Se suposa que les vacances són per prendre's un respir, però us aseguro que després d'un viatget a Vancouver (Canadà) i Seattle (EEUU), el que menys he tingut és temps de descansar. I el pitjor és el maleït jet lag de la tornada que et deixa més perjudidat que un dels zombies de les pel·lícules d'en Romero.

Ara no puc extendre'm (el meu vocabulari està més reduït que el de la Belen Esteban), però que consti que tinc coses que explicar-vos i fotos que vull compartir amb vosaltres, de moment us deixo aquesta que dóna una idea del color d'aquestes dues ciutats on no manquen ni les plantes, ni l'aigua ni el fred.

M'agraden els catalans

2010-06-01T01:10:00.000-07:00

No sé quan va aparéixer aquest article a "La Voz de Galicia", però em trec el barret i val la pena que ho comparteixi amb vosaltres:

"Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.

Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla.... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».

Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta."

Firmado:*Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Caballero de las Artes y las letras por el Gobierno Francés. Y padre del cantante Manu Chao."

A mi també m'agradaria donar les gràcies al senyor Chao, per tenir aquesta opinió de nosaltres. És tot el contrari del que escoltem i/o llegim, en ràdio, televisió i diaris d'altres indrets.

El tercer misteri

2010-05-12T01:08:00.000-07:00

Mira que intento no tornar a parlar de l'esglèsia, però no és que tingui moltes coses que em distreguin: per desgràcia el Barça guanyarà la lliga (em queda el consol de pensar que és l'únic títol que veuran aquest any), la política ja no sé per on agafar-la, la crisi ens congelarà les pensions (ja no rebré l'aument de 3€ d'aquest any), el punyeter volcà islandés ara sembla ser que amenaça les meves vacances...clar, he de tornar als de sempre.

Ara, segons el Papa, això dels abusos ja formava part del tercer misteri de Fàtima. També és veritat que els esmentats misteris són un xic com les prediccions de Nostradamus, tenen un miler d'interpretacions. Però per mi el veritable misteri és com hi ha gent que continua confiant en ells, d'acord un gra de palla no fa paller...però és que a més molts dels que ho sabien ho van ocultar i inclús avui dia ens diuen que hi ha molta rumorologia.

Una altra part d'aquest famós misteri és com és possible que encara segueixi existint la casella a la declaració d'Hicenda perquè es doni una part dels nostres impostos a l'esglèsia, i el pitjor com encara hi ha gent que continua posant la creueta. Ja sé que també fan coses bones, com els bombers o metges sense fronteres, INTERMON, Creu Roja, UNICEF, i tants d'altres, que no s'han aprofitat de la seva posició de poder, per fer barbaritats.

Recull

2010-04-24T00:46:00.000-07:00

Com que no tinc temps de fer una entrada cada vegada que alguna cosa m'atreu i m'agradaria compartir-la amb vosaltres, avui faré una mena de resum de notícies per comentar des de l'última vegada que vaig poder escriure les meves cabòries, no he seguit cap ordre, és segons em venen al cap:

La famosa polèmica sobre el vel em té un xic fora de joc, perquè no tinc una opinió concreta, depèn si el considerem un símbol religiós, i a les hores diria que sí perque si poden portar un crucifixe, això també; o cultural, en aquest cas diria que no perquè si vius en un altre país t'has d'integrar mínimament. O sigui difícil prendre una decissió, el que si crec és que ho estan sobredimensionant.

Ha mort en Samaranch quan encara la gran majoria dels periodistes/locutors no sabien dir el seu cognom, que pronunciaven com Samaranx, jo continuo pensant que és més difícil dir Schwarzennegger, però.........De qualsevol manera descansi en pau.

El Papa ja ha començat a defenestrar bisbes, o sigui que ja creu que els abusos a menors eran alguna cosa més que un rumor. Com es descuidi es quedarà en quadre.

Ara resulta que el pollastre hormonat provoca homosexualitat segons l'Evo Morales. Ja sabia que l'altitut afectava, però aquest home què s'ha fumat? Per si de cas, les que teniu parella no li doneu pollastre, no sigui que............

Ahir va ser St. Jordi, encara que feia un mal dia, les vendes de llibres i roses es van disparar, quina pena que avui els llibres ja han començat a agafar pols a la prestatgeria i la rosa ja es marceix. Jo compro llibres qualsevol dia de l'any però per seguir la tradició em compro un roser, que ja tinc plantat.

Hi ha d'altres, el futbol, la Fira d'Abril, el núvol que ha deixat a terra a mitja Europa etc.............però demà serà un altre dia.

Vestits

2010-04-04T01:22:00.000-07:00

Mirar les notícies s'ha convertit en un exercici extrem de masoquisme, per això segur que molts ens hem fet un vestit nou, al menys jo. Un vestit fet en estil patchwork (sí home, l'estil d'aquells cobertors fets amb trossos de material amb diferents estampats), un troç d'ironia, d'humor negre, d'indiferència, de racionalització.............en fi, retalls que el nostre cervell va afegint per protegir el nostre cor.

Sense aquest vestit seria molt difícil aguantar un noticiari. Just quan el locutor comença a donar totes aquestes dades sobre morts en carretera, crims de violència domèstica, atemptats, morts per catàstrofes ambientals, etc, és quan a la manera d'un Superman qualsevol (però sense cabina per canviar-me) em poso el meu vestit i puc estar assebentada de tot sense que el meu cor es resenti.

Suposo que els trossos que elegim per fer aquest patchwork depenen molt de cadascú, jo, per exemple, em decanto per l'ironia i l'humor negre, del tipus que vaig utilitzar quan van informar de que l'atemptat en el metro de Moscou ho havien comés dues dones, per evitar pensar en víctimes o en la bestialitat de l'acte, vaig preguntar-me:"si a un home que mor per la causa li prometen que anirà direcament al paradis i tindrà 32 verges per ell, què li prometen a una dona?".

Encara que no ho sembli o que ho considereu una tonteria, funciona. Perquè només tens dues opcions, o no vols saber el que passa (i negar-se a estar informat pot ser de vegades perillós i sempre és un xic estúpid) o ets de pedra, i com jo no pertanyo a cap d'aquests dos grups, m'he fet un vestiit.

Setmana Santa

2010-03-31T01:18:00.000-07:00

Els que em coneixen ja saben que aquesta és una de les èpoques que menys m'agraden de tot l'any, per no dir que l'odio que és un xic fort. Però aquest any faré un esforç i intentaré recordar tot lo bo que ha fet l'esglèsia en l'últim deceni.........................ho sento, no se'm acudeix res. La veritat és que fa un temps que s'està lluïnt, mireu:

Demonitza l'ús del condó, una eina molt útil per lluitar contra malalties de transmissió sexual, o per evitar embarassos no destjats. Es veu que és molt més acceptable tenir una malaltia perillosa i/o mortal que utilitzar tan satànic invent. Ara ja comprenc perquè els agraden els nens tan jovenets, així no han d'usar la gometa.

Organitza manifestacions contra l'abortament, quan no permet cap mitjà per evitar quedar-se prenyada. Clar que l'abstenció és el mitjor mètode, i si hi ha un apretó ells acudeixen als nens (per cert, com deia un acudit de El Periódico la setmana passada, ara ja entenc la frase dejad que los niños se acerquen a mi).

Està tapant els abusos, inclús un cardenal italià va recomanar a un bisbe espanyol (que ja tenia antecedents d'abusos a Itàlia) per una diòcesi a Espanya (a prop de Getafe), sense dir res dels seus "problemetes".

El Papa diu que s'ha de perdonar i ovlidar, només li va faltar dir que posessim l'altra galta.

L'Esglèsia catòlica s'està passant tropecents pobles, però això sí, ara és Setmana Santa i tots som molt piadosos, i molt devots.............després ja tornarem a la "normalitat".

Blanc i negre

2010-03-26T09:11:00.000-07:00

Escoltant les notícies d'ahir van surgir dues que vull compartir amb vosaltres perquè per mi representen les dues cares de la moneda: l'esperança i la intolerància. Comencem per la bona.

Les malalties degeneratives estan a punt de desaparèixer, per diners, però de moment sabem que al menys l'opció existeix. Ahir va néixer la primera nena lliure de distròfia muscular que sense el tractament preconcepcional hauria patit la malaltia. Ho van aconseguir escollint els embrions sans i implantant-se'ls i ara es pot plantejar tenir un altre nen (quan reuneixi els 10.000€ que li costa).

I la fastigosa: segons una enquesta molt recent, un de cada quatre catalans és xenòfob i creu que els immgrants no haurien de tenir cobertures socials. Per mi això sí que és difícil d'acceptar, no puc entendre aquesta intolerància i el que no puc entendre em fa por i el que em fa por no m'agrada.Resulta patètic que culpem de tot als immigrants. I resulta molt trist que estem vivint en una societat similar a la que va crear un monstre com en Hitler.

Una pena que en algunes coses estem fent grans avenços i, en canvi, en altres sembla que volem compensar i donem cinquanta pasos enrere.

Per fi

2010-03-17T04:20:00.000-07:00

Després de les nevades, les plujes i tot el fred que ha fet, sembla ser que ja comencem a veure el fi del pou climatològic en el qual hem estat aquest hivern.

Ahir es podia sentir al carrer, tot i que la gent encara anava ben abrigada (per si de cas), el centre de Girona estava ple de gent que ja estava farta d'estar-se a casa davant de la tele, passejaven, miraven botigues (gaire bé totes buïdes) i s'els podia veure a la cara l'esperança que això duri.

Esperem la primavera amb els braços oberts, i em refereixo a l'astronòmica no a la del Corte Inglés.

Per cert, no sé si encara és massa aviat, però jo aquest any trobo a faltar més mones de Pasqua, només vaig veure uns quants ous.

No ho tenim gaire clar

2010-03-10T01:23:00.000-08:00

Mentre que la nevada és la responsable que no m'atreveixi a sortir al carrer perquè no sé com aniran les rodes de la meva cadira, sembla ser que les neurones que em queden de guàrdia quan fa fred han entrat en funcionament i estan fent una mena de vaga a la japonesa, així que ho aprofito i parlo una estoneta que fa molt que no ho feia (abans de la nevada).

Des de començaments d'any que sembla que res em preocupa perquè no dic res, però, com sempre, això té a veure amb el temps que tinc i no amb les meves cabòries. Faig un resum:

L'esglèsia s'està cobrint de m........, els casos de pedofilia aumenten, el germà del Papa (se li diu el Tiet?) estava assabentat de casos en l'escola que dirigia i no va dir res; un cura amb pàgina web oferint els seus serveis sexuals (amb o sense condó?)...tot menys sodomia (deu ser pecat); les manifestacions antiabortament que organitzen (ells posen la publicitat, l'autocar i l'entrepà), etc.

En política ho tenim tot empantanat (és més fi que dir que ho tenim tot ple de merda), el jutje jutjat per fer una feina incòmode i lletja per a molts i necessària per d'altres que volen passar pàgina ja; el PP que segueix amb la seva postura de nen, dir "no" a tot......i que gràcies a la crisi guanyarà les eleccions perquè en aquest país ens falla la memòria històrica; a Catalunya el tripartit s'ha lluït amb el cas dels bombers que van morir a Horta de San Juan, amb la gestió de la nevada, això sí la llei del cinema en català es tira endavant; la comunitat valenciana que va per lliure; la Espe que sempre ha de donar la nota i l'Aznar que per evitar especulacions ens va ensenyarr el dit.

Hi ha més coses, però prefereixo deixar-ho per un altre dia perquè sinò m'agafarà una rampa de tant d' escriure.

El temps

2010-03-09T01:24:00.000-08:00

Com cada dia, ahir em vaig llevar a les 8.15, però per sorpresa meva (i de tots) vaig esmorzar amb una cortina blanca darrere del finestal del balcó. Com una nena petita, que no ha vist mai la neu, me la vaig quedar mirant creient que acabaria aviat i qui sap quan de temps tornaria a veure-la, doncs a les 19 estava fins al gorro de neu i de les pampallugues que feia constantment el llum.

I és que, pels que no estem acostumats, aquest fenòmens atmosfèrics són molt bonics...........una estoneta, quan ja comencen a inteferir molt en la nostra rutina diària, deixen de ser graciosos i es converteixen en un malson.

Aquest matí la neu continúa aquí, he d'ajornar el que havia de fer avui i, un dia més, quedar-me tancada a casa esperant que tot torni a la normalitat.

Però, tot i això, he de reconeixer que va ser bonic, o no?

Dècada nova, propòsits nous

2010-01-03T01:26:00.000-08:00

Abans de tot, dessitjar-vos que hagiu tingut una bona entrada d'any i, encara que la majoria no se'n recordi, canviem de dècada.

Per tant, els nostres propòsits d'any nou haurien de ser un xic més ambiciosos, encara que tots aquests plans ens duren quatre mesos (o menys), no sé, podriem proposar-nos no ser tan estrets de mires, ser més solidaris, començar a preocupar-nos més pels que ens envolten, assumir d'una vegada que l'unió fa la força, en resum, deixar de mirar-nos el maluc que per molt que l'observem no canvia,

Com els típics propòsits d'any nou ja els tinc superats (no fumo, faig regim per aprimar, parlo tres idiomes i aquest any ja vaig en busca del quart, anar al gimnàs amb la cadira és un xic engorrós....), crec que continuaré amb el propòsit de l'any passat que m'ha funcionat molt bé, s'anomena (en castellà, perquè en català no sona igual) marrones los justos, pels que no ho enteneu, vol dir que treient el que jo considero que és obligatori, continuaré fent el que em vingui de gust, la qual cosa exclou les conveniències i els comportaments socialment correctes.

Segur que alguns pensareu que això és una mica egoista i que es contradiu amb el que he diit en el primer pàrraf, però no, per mi tot allò és obligatori i per tant no és cap marró. D'acord, jo em puc permetre viure així, però no crec que sigui tan difícil complir un d'aquests propòsits abans esmentats, i el millor és que creen adicció, no els deixareu abans del primer trimestre.

Obrint camins

2009-12-31T04:03:00.000-08:00

No hi ha molt a dir sobre Avatar, la nova peli d'en James Cameron, i no hi ha molt a dir senzillament perquè em vaig quedar sense paraules. És espectacular, magnífica, una obra d'art, una d'aquelles pel·lícules que estas veient i saps que faran història, que crearan moda, igual que el seu dia va passar amb La guerra de las galaxias o Matrix.

Un metratge llarg, excesivament? Jo crec que no, de fet si hagués durat més tampoc me'n hauria adonat. Estàs tan immersa que no trobes diferència entre els personatges reals i els generats per ordinador, bé, si que la trobes, els reals són més odiosos.

De vegades quan les expectatives són molt grans, el resultat pot ser decebedor, però això no passa amb Avatar, en la meva opinió inclús les supera.

Ah! des del punt de vista d'una persona usuària de cadira de rodes, aquesta intepretació d'un paraplègic és la millor que he vit fins ara.

En resum, no us la perdeu (i sobretot en 3D), sense dubte és el principi d'una altra forma de fer cinema.

Anem amb el pas canviat

2009-12-14T00:46:00.000-08:00

Ara que hem d'estar més units que mai, ara que volem crear una Europa gran i en la qual tots tinguem els mateixos drets, ara que tot tendeix a ser globalitzat..... precisament ara es fa un referèndum no vinculant sobre la independència de Catalunya...........calia?

L'abstenció ha estat d'un 70%, la qual cosa ja demostra que aquest és un assumpte sobre tot, per nostàlgics. Fa molts anys la independència pot ser tenia sentit, però ja no, s'ha convertit en una idea obsoleta, a extingir.

A sobre, CDC i ERC volen exigir una consulta vàlida, què passa? a Catalunya no tenim altres problemes?, cas Millet, Prenafeta, Alavedra, la manca de fons per cobrir la llei de dependència, haver d'aturar obres perquè no hi ha pressupost, el retràs en l'aprovació de l'Estatut, l'atur, etc.?. O és que aquests ja els veiem tan irresolubles que desempolsem d'altres que ja estan un xic rancis?.

El pitjor de tot és que cada vegada que fem una cosa així, sé que hauré d'aguantar a tota la quadrilla del PP parlant de que si els catalans volem trencar Espanya, que no respectem el castellà, que som una colla de separatistes insolidaris amb la resta de l'estat, i tota la m.. incendiària que se li vingui a la boca.

No vull saber el que haurà costat aquesta consulta amb un valor semblant a quan ens pregunten a qui estimem més si al pare o a la mare. Si us plau, la propera vegada les proves amb gasosa.

Això és espectacle

2009-12-10T01:07:00.000-08:00

Abans de res, com haureu comprobat pel títol, els meus accents ja funcionen. Mitjançant una operació de neteja vaig aconsseguir (amb l'ajuda d'un amic/tècnic, of course) treure'm de sobre una veritable invasió dels troians. O sigui que ja puc tornar a escriure sense sentir que estic perpetrant un crim ortogràfic.

Ahir vaig anar a veure l'espectacle del Coro, ballet y orquesta del Ejército ruso de San Petersburgo, a l'Auditori de Girona. L'espectacle va ser magnífic, ple de ritme, electritzant, emocionant.............en fí, tots els sinònims que s'us acudeixin. La sala simfònica de l'auditori estava plena de gom a gom, amb un públic entregat i col·laborador, sens dubte dos dells moments màgics de la nit van ser quan un dels tenors va començar a cantar Granada (en perfecte castellà) i quan al final, i amb la sala en peu, van interpretar Els Segadors, l'apoteosi.

Qui digui que la música rusa és trist, senzillament no sap de què està parlant, es nota que hi ha molta esperança, lluita, amor i pel que fa al ritme, genial. Jo em vaig passar la nit amb la melodia del Kalinka al cap, i aquest matí he afegit Ojos negros, que encara que ahir no la van tocar, és la meva favorita.

La primera vegada

2009-11-20T00:34:00.000-08:00

Una altra entrada sense accents, ja sabreu perdonar-me.

Ahir vaig passar una asignatura que tenia pendent des que vaig en cadira, la rao es que m'ho va demanar TV3 per fer una part de l'informatiu Comarques que volia comprobar l'accessibilitat de l'estacio de trens de Girona.

No havia anat en tren (al nostre pais) des que vaig en cadira, havia d'anar a Barcelona, pero ho anava ajornant. Un treballador d'Adif de l'estacio de Girona m'havia dit que si anava mitja hora abans de la sortida del tren podria agafar-lo sense haver d'avisar un dia abans. Doncs ahir em van dir el contrari, han tornat a matar la nostra espontaneitat, heu de tornar a avisar.

Havia quedat amb els de TV3 a les 9,30 per agafar el tren de les 10.15, el qual una vegada feta l'entrevista i quan nomes ens quedava gravar la pujada al tren amb la plataforma elevadora van informar-nos que no era accessible i no podia anar, que hauria d'esperar fins a les 11,30. Despres va resultar que era un error i que si podia pujar, pero els de TV3 ja s'havien anat a fer un cafe, o sigui que vaig haver d'esperar. El tren de les 11,3 era un cercanies de l'epoca de la Mari Castanya i com estava alla la tele i no es podien negar em van deixar pujar, pero que sapigueu que no porten plaça de cadira. Al final vaig arribar a Barcelona a les 13,25.

A Barcelona es una altra historia, alla si que val aixo d'estar mitja hora abans a l'estacio (accessible nomes la de Sants, pero tots els autobusos porten rampa). El tren que vaig agafar era un de nou, de mitja distancia, perfectament adaptat, amb lavabo accessible, lloc per la cadira, cinturo.

O sigui que de moment podeu anar en tren, sempre que sigui Girona-Barcelona o viceversa, ara si la destinacio es Caldes, Sils o Figueres ja son figues d'un altre paner, i jo amb aixo no puc ajudar-vos.

Cap de setmana complet

2009-11-16T03:10:00.000-08:00

Primer de tot disculpar-me, com podreu veure al llarg d'aquest missatge, els accents brillaran per l'absencia, sembla ser que aquestes dues tecles s'han posat en vaga o be han entrat en un estat de coma profund. Volia esperar a que s'arreglessin, pero les experiencies d'aquest cap de setmana completet no puc deixar de compartir-les amb vosaltres.

Tot va començar dissabte al mati que tenia una reunio de treball d'aquestes que no pots deixar d'anar pero que invariablement estas dessitjant que s'acabin i a mes les reunions que afecten al nostre col·lectiu (el de les persones amb discapacitat), acostumen a ser molt decebedores, pero aixo es una altra historia. El que tenen de bo es que de vegades hi ha un dinar posterior, durant el qual pots xerrar amb companys que et cauen molt be, pero als que per raons diverses, nomes veus en "saraos" d'aquests. Va ser una estona molt agradable.

A la tarda havia quedat amb bons amics per anar al cinema i a sopar. Vam escollir 2012, una de les pelis apocaliptiques que venen. Si mires la peli pel guio es una m...........(perdoneu la grulleria, pero es la paraula que millor l'escau), amb moralina, fatxa.........pero els efectes especials la fan grandiosa, espectacular i ni te'n adones de les 2.40 hores que dura. Recomenable si tens clar el que vas a veure. De totes maneres el millor de la tarda-nit va ser la conversa i la companyia dels amics.

I per rematar, diumenge a l'Auditori de Girona vaig assistir a l'actuacio d'en Ryuichi Sakamoto, va ser un concert memorable,amb una musica que t'arriba directament al cor, l'ambient era perfecte, l'auditori estava ple de gom a gom, es respirava respecte. Gaire be orgasmic.

O sigui que ha estat un cap de setmana insuperable...........de moment (jo seguire intentant millorar-ho).

Per fi

2009-10-12T02:28:00.000-07:00

Feia temps que no us parlava de cinema, no és que hagi renegat d'un dels meus passatemps favorits, és que no hi havia res per dir, moltes mediocritats, algun que altre bodri i sobre tot molta manca d'idees, de fet, penso que s'està fent millor televisió que cine (i no em refereixo a pestinyos del tipus Sin tetas no hay paraíso o Física y Quimica), però això és un altre tema que requereix una discussió a part.

Ahir, a l'espera de poder veure Ágora (he promés veure-la amb una amiga que ara se li ha ocurregut anar-se'n a Roma), per fi vaig poder gaudir d'una comèdia intel·ligent, Si la cosa funciona, i és evident que sí que funciona, en una sala plena de gent (ja ni me'n recordo de l 'última vegada que vaig veure un cinema amb tots els seients ocupats), es podia sentir el riure de tothom des del minut ú fins els crèdits.

Típic producte d'en Woody Allen, plena d'ironia, sarcasme, socarronisme, humor molt àcid i amb els seus temes estrella, la mort, l'amor, la religió.......En conjunt, per mí una petita obra d'art que demostra que la fòrmula "caca-culo-pedo-pis" en les comèdies no ho és tot (encara que predominin) i hi ha alguns que ja estem una mica farts.

Val la pena pagar l'entrada per surtir amb un somriure d'orella a orella i amb la sensació que encara hi ha esperança pel cinema.

París bien vale una misa

2009-09-19T03:35:00.000-07:00

La cèlebre frase pronunciada per Enric IV de França segueix vigent avui dia i ara sí que li trobo tot el significat que té.

La setmana passada vaig estar sis dies a París i, igual que us vaig comentar que a Londres no pensava tornar a menys que estigués buïda de londinencs, París és una ciutat per repetir, tant és les vegades que hi vagis, segur que sempre et deixes alguna cosa per veure o per viure.

El primer adjectiu que em va venir al cap el primer dia per calificar aquesta ciutat és intensa, i a aquest ara puc afegir: viva, apassionada, magnífica, gegantina......i altres que ara no escriuré perquè això no és un diccionari. És impresionant caminar per molts barris de la ciutat sabent que han permanescut inalterables des de fa uns quatre segles, clar que hi ha obra nova, però als esmentats barris s'ha respectat l'estil arquitectònic.

Pel que fa a barreres, punt bàsic per mí, presenta els típics problemes d'una ciutat antiga, amb la cadira de rodes no podreu visitar alguns monuments o esglèsies, però amb els museus no hi ha cap problema i a sobre són gratuïts pel discapacitat i el seu acompanyant. Gairebé tots els autobusos són adaptats, estacions de metro molt poques, i hi ha una companyia de taxis especialitzats.

Podeu veure més fotos al meu altre bloc, on també són les de Londres.

Psicologia inversa

2009-08-30T01:14:00.000-07:00

Una altra vegada us he de parlar de la grip A, no és que vulgui, és que no ho puc evitar (com deia en Valmont a Las amistades peligrosas), aquest i el de la calor que hem patit són els temes de l'estiu (que ve a ser com la cançó però pels que no cantem ni a la dutxa).

Jo no sé vosaltres, però ja estic fins al cap que cada nit (el veig mentre sopo) obrin el telenotícies amb les noves víctimes de la pandèmia,clar aquest és el titular, després quan ve el nus de l'història t'assabentes que el subjecte tenia una malaltia prèvia, acostumen a ser obesitats mòrbides o patologies respiratòries, qualsevol d'aquestes ja compliquen molt un procés gripal normal, però a veure, treïent les embarassades (que són un grup de risc elevat), quantes víctimes hi ha hagut que estiguessin sanes?. Obriran els telenotícies al desembre amb les víctimes de la grip analfabeta (la de cada any, la que no té lletra)?

Creia que la consigna primordial era: no creem psicosi. Doncs la psicologia inversa aqui ha funcionat, ja no està ben vist donar la mà al saludar (a no ser que portis a la butxaca tovalloletes d'aquestes per netejar-te-la després), fer petons (a objectes religiosos estic d'acord, però amb els personals ja és una altra història), tossir o Déu no ho vulgui esternudar. De fet, jo ara tinc una mica de tos (sense cap dubte ha estat la calor i els aires condicionats) i quan sorto al carrer em fa vergonya tossir pel que diran.

I de la declaració dels grups de risc ja ni parlo perquè el tema s'està convertint en el sainet de l'estiu. Ho expressa molt bé en Forges.

Un xic d'humor

2009-08-20T01:34:00.000-07:00

Avui llegint El País digital, he trobat aquesta joia humorística, escrita per en Toni Garcia, que vull compartir amb vosaltres, quan acabeu penseu en la cara que posarien Rajoy, Arenas o la Cospedal. Fa més gràcia:

"Reconozcámoslo, los ingleses son raros. No es sólo su necesidad de tomar el sol durante 18 horas seguidas o su manía de comprarse sombreros mexicanos cuando visitan nuestro país (un día habrá que investigar esta última cuestión), o sus ditirámbicas despedidas de soltero: hay mucho, mucho más. Ahora bien, su sentido del humor es magistral, en eso estaremos todos de acuerdo. Y si no, pongamos un ejemplo muy ilustrativo (y absolutamente real) que causó furor en la Red hace unos meses: resulta que alguien en el penal de alta seguridad de Whitemoor, al sur de Gran Bretaña (www.hmprisonservice.gov.uk), pensó que a los convictos podría hacerles gracia un cursillo de comedia stand-up (lo que aquí llamamos monólogos). El curso en cuestión valía 8.000 libras pero, qué demonios, los chavales se lo merecen todo y ¿para qué están los penales de alta seguridad? Se abrió la inscripción y se apuntaron unos cuantos presos. El curso empezó y a los tres días el mismísimo secretario de Justicia, Jack Straw, ordenó su clausura fulminante. ¿Por qué? Resulta que entre los aspirantes a comediante había dos asesinos, y -ojo al dato- un miembro de Al Qaeda. Este último, Zia Ul Haq, de 29 años de edad, detenido cuando con algunos colegas ultimaba un plan para remodelar Londres con unas cuantas bombas, sucias para más señas (de esas cuyo efecto no se quita con unos kleenex y una pastilla de jabón, al contrario de lo que sucede con la gripe A).

De los asesinos nadie se había quejado, faltaría más, pero del tío de Al Qaeda, sí. Seamos sinceros, ¿de qué se va a reír un hombre que cree que volándose por los aires va a llegar a un sitio donde hay 72 vírgenes esperándole? La primera clase debió de ser memorable: "Bueno, ¿alguien tiene alguna pregunta antes de empezar? Tú, el de la última fila, el aprendiz de terrorista". "Sí, sólo quería decir que si alguien dice algo malo u ofensivo o cómico de Alá, Mahoma, la yihad, Bin Laden, Mohamed Atta, el mulá Omar, los talibanes, los musulmanes, los turbantes, los kebabs, los burkas, el imán Jomeini o el calor que hace en Afganistán me veré obligado a matarlo. Gracias".

Es público y notorio que en Al Qaeda nadie se ríe, excepto si explota algo, así que lo del señor Ul Haq merece un respeto. Quién sabe, dentro de 18 años (pena a la que fue condenado), cuando salga de prisión podría ser terrorista de día y comediante -con diploma- de noche: una doble vida impenetrable. Nadie sabría que el tipo que te estaba contando chistes ayer por la noche sería el mismo que intentaría hacerte volar por los aires a la mañana siguiente. Y sin ni siquiera haber dormido. Todo un cerebro del crimen el tal Ul Haq, no cabe ninguna duda.

Obviamente los periódicos británicos (www.guardian.co.uk, www.timesonline.co.uk, www.telegraph.co.uk) hablaron largo y tendido del tema, y por una vez hicieron bien. Reconozcámoslo: si esto llega a pasar en España se hubiera montado el berenjenal del siglo (sólo cambien Al Qaeda por ETA y Ul Haq por Urrusolo Sistiaga). A lo mejor entonces no nos haría tanta gracia, aunque tenerla, la tiene."

Ja n'estic farta

2009-08-11T01:16:00.000-07:00

D'acord, estem en crisi (més per uns que per d'altres), els diners no ens sobren, i ara, a sobre, en període estiuenc a tots ens agradaria sortir més, o anar de vacances, o senzillament poder dir que estem de vacances, tombar-se al sofà a gratar-se la pantxa i no haver de pensar si podrem pagar l'hipoteca o si podrem menjar.

Però la crisi no és excusa per tota aquesta publicitat que em trobo fins a la sopa, per SMS, e-mail, correus, mitjans de comunicació,etc........Estic fins al cap d'amunt, ahir sense anar més lluny, a la meva bústia electrònica 3 missates, el primer oferint-me una altra targeta de crèdit (com si no hagués de vigilar com un falcó la que tinc ara) sense la qual no sé com he pogut viure fins ara; un altre d'un banc suggerint-me una hipoteca amb tantes avantatges que em van donar ganes de comprar-me una altra casa només per poder aprofitar-la i l'últim d'una entitat invitant-me a invertir en no sé què.

He de dir que el meu favorit és un que m'arriba via SMS preguntant-me si vull 6.000€ ràpidament.......clar que els vull, el que passa és que hauré de tornar-los, i no només 6.000, pot ser al final seran 8.000, i això és el que no fan, explicar-me com m'ho faré, amb la nova targeta? o amb els diners que em quedaran després d'haver pagat l'hipoteca-ganga?.

A tothom ens envien la mateixa pseudo-publicitat? o primer fan un triatge? i si ho fan d'on treuen les meves dades bancàries?.

No hi ha cap dubte, Orwell tenia raó, el gran germà ens vigila.

Miscel·lània de notícies

2009-08-04T01:01:00.000-07:00

Normalment els mesos d'estiu (i més agost) són pobres de noticies, però sembla ser que aquest any no és així, de moment, no és que siguin espectaculars, però tenen el seu puntet:

El Vaticà està estudiant que els fills dels sacerdots portin els seus cognoms i puguin heretar. Però a veure, una de les seves normes no era que havien de ser cèlibes?. Una de les primeres regles (i per mí la més estúpida) de la secta se la carreguen perquè ja no es poden seguir ocultant els nens i fer-los passar per nebots. Què serà el següent, sacerdots gays?, monges embarassades?, donaran condons a les esglèsies?...On són ara els principis moralistes de l'esglèsia, si no són capaços de complir ni les seves pròpies normes?

Ahir es va publicar un informe sobre que el cànnabis causa lagunes a la memòria, serà una pèrdua selectiva?, ara ja podrem fer-nos un porret per ovlidar no farà falta posar-nos fins adalt d'alcohol.

El cas que involucrava al president de la Generalitat valenciana en allò dels vestits s'ha donat per tancat. Uns jutges amics seus diuen que rebre regals no pressuposa que hagi fet favors a canvi, si no que li preguntin a Correa. Això ve a demostrar que, com és habitual, hi ha dos tipus de justícia, i si no que li preguntin en Rajoy.

La venda de cotxes ha pujat, en canvi, diumenge a El Periódico, vaig llegir que el període d'espera per l'entrega del nou vehicle va de dos a sis mesos (sense parlar de Ferrari que pot trigar un any) segons el model. Que els ho expliquin als més de 600 treballadors d'una planta de Nissan als que ni van deixar entrar a la fàbrica quan van anar a treballar.

A això sumem ETA, la grip A, la crisi, els fitxages millonaris del futbol, els incendis, etc...., i tenim un cóctel interessant per tal que no ens avorrim els que no sortim de vacances aquest mes.

S'ens va

2009-07-21T00:24:00.000-07:00

O pitjor, ja s'ens ha anat de les mans, parlo de la grip A i dels danys col·laterals que està originant. Jo crec que a la pandèmia que hem de temer és a la de la por. La por combinada amb un cert grau d'altres prejudicis o desconeixement dóna com a resultat veritables monstres (injustícia, intolerància, xenofòbia...).

Dos exemples per començar:

Dues companyies aèries angleses (British Airways i Virgin) si creuen que pots ser portador de la grip, et fan passar per un control mèdic i, evidentment, ja has perdut el teu vol, o sigui que a la cua de facturació o a la d'embarcament no pots tossir, ni mocar-te, ni suar excesivament. Doncs ho tinc malament, perquè jo tusso molt (i no tinc la grip) i hi ha molta gent que quan veu una cua ja sua, un simple refredat d'estiu et pot espatllar de veritat unes vacances. Si tanta por tenen, perquè no reparteixen mascaretes mentre l'hostessa t'agafa el billet?. Podrien matar dos ocells d'un tret, per una part es lliurarien de la grip i per l'altra, podrien posar el logo de la companyia a la mascareta i seria publicitat. A les companyies de baix cost, la mascareta l'has de portar de casa.

El govern rus "aconsella" els seus ciutadans que no viatgin a Espanya perquè és un país amb molta incidència de grip A. Res a dir, la mesura és tan estúpida que sobren les paraules.

Molt em temo que això només és el principi d'una llarga llista de mesures no només inútils sinò també creadores de pànic.

I encara no ha arribat l'hivern.

La mort d'en Rayán

2009-07-14T08:11:00.000-07:00

Evidentment la mort d'un nen és una desgràcia irreparable i que ens arriba a tots a l'ànima, però la d'aquest nen és més tràgica si cap, per moltes raons d'entre les quals destaco dues: les terribles circumstàncies del seu naixement i que ha estat un error humà evitable.

Com a infermera i com a persona, vui centrar-me en la segona. És la primera vegada que escolto ja d'entrada que l'error ha estat d'un professional determinat. D'acord va ser l'infermera la que va confondre la sonda d'alimentació amb una via venosa. Jo, d'el que em queixo és del fet que si hagués estat un error mèdic no hauriem sabut res (complicacions, un nen prematur és molt donat a infeccions, mort sùbita........milers d'explicacions), i és que el sentit del corporativisme entre els metges està molt arrelat, i si no a veure si algú es responsable d'haver donat d'alta a la seva mare embarassada i amb símptomes de grip A............dues vegades.

Hem de pensar, què estem fent amb la nostra sanitat? Una infermera sola no pot encarregar-se de 18 malalts, senzillament no és un pop. Els serveis estan sobrecarregats, de les urgències ni parlem, ara per demanar hora al teu metge de capçalera ho has de demanar amb una setmana d'antelació..........on anem amb tot això? A les assegurances privades. Per la gent que s'ho pugui pagar em sembla molt bé, estan en el seu dret. Aleshores a la sanitat pública només quedaran els que tinguin un poder adquisitiu medi-baix, els immigrants i nosaltres els discapacitats, perquè encara que ho poguéssim pagar, pel sol fet de ser minusvàlid, cap companyia ens vol de socis.

Tots hem pensat en aquest nen amb molta pena, jo no puc deixar de pensar en aquesta infermera (amb comprensió pel que se li ve a sobre), totes al començar podriem haver comés el mateix error. El que passa és que els nostres es veuen més perquè tractem amb vides humanes.

Investigadors britànics crean espermatozoos amb cèl·lules mare

2009-07-09T01:07:00.000-07:00

Aquesta notícia que va apareixer ahir és preocupant i pot causar l'aparició de milers d'acudits feministes que, semblava, ja estaven obsolets.

De tota manera hi ha diverses coses que s'haurien de parlar sobre aquesta troballa: han estat uns britànics els que han posat en entredit una de les funcions exclusives de l'home (l'altra és penjar cuadros), a veure, no tenien res més a fer aquests fills de la Gran Bretanya?, se'ls havia passat la happy hour i no sabien on anar?, què dirà el Papa?...

No us preocupeu (els homes vull dir), aquest descubriment de moment no serveix per res perquè només s'ha aplicat en ratolins (sense paraules) per descobrir un tractament per la infertilitat masculina.

Però la veritat, deixant a part la conya, és que obre una línea de pensament bastant neguitosa i que fa por, i és que comencem a adonar-nos del prop que tenim el que abans consideravem només ciència ficció, i qui fixarà els limits ètics de tots aquests avenços?.

Tradicions odioses

2009-06-23T08:47:00.000-07:00

Perdoneu-me els puristes del "petardeo" (els hooligans dels petards no els de la premsa rosa), però encara no he arribat a compendre la (per mí) estúpida, a la par que cara, tradició de fer explotar uns trossos de cartró amb pòlvora a dins, deu ser per veure'ns als demés donant bots (i no amb una urna al davant) i als pobres gossos ficats sota el llit morts de por (què deuen pensar?). No tenen res més a fer?, jo quan els sento els donaria un parell d'idees, però no són políticament correctes.

Aquesta tarda, he estat a punt de fer un doble mortal (que ni en Deferr) a la cadira de rodes. He pensat que podria pendre'm una truita de valiums i demà serà un altre dia, no ho faig perquè l'especialitat de la meva mare són les croquetes, no les truites farcides.

En fí, paciència, canviaré els valiums per cava...........

Cul inquiet

2009-06-18T08:45:00.000-07:00

Fa uns quants anys vaig descobrir que dins meu hi havia una viatgera nata, el que la meva mare diu que es una demostració més que sóc un cul inquiet.
Fins ara (a la meva classe d'anglès em deian "american Anna") els meus recorreguts havien estat bàsicament als EEUU (tot i que també he visitat alguna cosa de Canadà i d'Austràlia), però tenia una espina clavada: Europa (amb la cadira).

Doncs he començat per Londres, vaig tornar dimarts. Què puc dir-vos per què no sembli una mala experiència? Clar que sortir de casa a conéixer altres coses ja és possitiu.

Bé no me'n vaig per les branques, anem a pams: la ciutat és molt maca, sents com a cada pas que dónes, estàs trepitjant un xic d'història, plena de monuments, arquitectura impresionant i museus no menys impresionants, i seria una ciutat realment sorprenent si no fos per un petit detall, els anglesos. Mai m'havia trobat amb un número de persones per metre quadrat tan maleducades, prepotents, poc col·laboradores i estúpides. Això del fair-play, la caballerositat i la bonhomia dels anglesos és cosa del passat, ara costa més trobar un d'aquests que una neurona al cervell de la Belén Esteban. Pel que fa a accessibilitat i establint comparacions, a nivell boreres guanya Girona per golejada,en quant a botigues el resultat seria un empat, en número de restaurants amb lavabo adaptat també guanya Girona. En referència a transports, a Londres hi ha més autobusos i gairebé tots porten rampa (el mateix sistema que la d'aquí), això sempre que el conductor vulgui baixar-la (no exagero, és pròpia experiència), amb els taxis no hi ha tant de problema perquè molts porten una petita rampa per la cadira.

Resumint, és una ciutat per no perdre-se-la, però no per tornar..........o al menys no mentre hi siguin els londinencs.

De tota manera jo no em penso donar per vençuda amb Europa, em resten París, Berlín, Praga, etc........... I si no sempre puc tornar a la meva ciutat preferida: San Francisco, la qúestió és moure's.

Noblesse oblige

2009-05-28T00:45:00.000-07:00

FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sou els millors del món mundial.

Me'n vaig amb destí desconegut.

No!!!!!!!

2009-05-27T02:33:00.000-07:00

Està clar, no sóc bona persona, o al menys això és el que pensen la majoria dels meus coneguts, els amics i inclús el meu germà..........Però, no ho puc evitar, els meus sentiments (de caire merengue) es neguen a acceptar algunes coses, i el que pot passar aquesta nit és una d'elles, els meus pitjors malsons es poden fer realitat............pot guanyar el Barça!!!!!!!!!!.

Si aquesta catàstrofe es fa realitat (no vull ni pensar-ho), els pròxims tres mesos penso desaparèixer del mapa, si fos religiosa em faria monja de clausura, però crec que hi tenen dret d'admissió i no volen atees.

El que més ràbia em fa és que tothom diu que quan s'enfronten un equip espanyol i un d'anglès, sempre és millor que guanyi l'espanyol, d'on ve aquest absurd patrioterisme?, el Barça només és espanyol quan juga fora de les fronteres de la península?.

O sigui que per la meva estabilitat mental........GO MANCHESTER!!!!!!!!!!!

Ja sé, sóc mala persona.

Me'n vui baixar

2009-05-07T03:30:00.000-07:00

Hi ha moments que et trobes en la coneguda cruïlla de la decisió:"em tallo les venes o me les deixo llargues?", en els quals comences a desitjar ser completament analfabet, ja no pots llegir un periòdic perquè acabes amb una depressió de cavall (per cert, què expressió tan ridícula), escoltar un noticiari és com assistir al principi de l'apocalipsi (la grip, la crisi, en Berlusconi), sentir a la gent parlar al carrer és com ser un figurant a la peli La Invasión de los ultracuerpos, tot són ocupes (no al·lienígenes, immigrants que venen a emportar-se els nostres recursos).

Inclús t'arribes a sentir culpable, perquè et trobes bé (ni rastre de grip A, o porcina, o com es digui avui), perquè no tens problemes econòmics, perquè tú pots fer plans per anar de vacances (quan hi ha molts que estan pensant com acabaran el mes).

O sigui que he arribat a la conclusió que seguiré el consell Carpe diem (aprofita el moment), d'un filòsof del qual no me'n recordo, em faré la tonta i a esperar que escampi una mica.

A sobre com sóc merengue, no em queda ni la surtida del futbol.

La teoria de la grip

2009-04-30T00:26:00.000-07:00

Els conspiranoics (els seguidors de les teories conspiratòries) estan de sort, feia temps que no els hi donaven més material. Per això l'H1N1 (o grip porcina, però amb un nom més tècnic) els ha donat l'ultima excusa.

Segons ells, la pandèmia va començar com un atentat contra Obama, perquè argumenten que l'inici de la grip va coincidir amb la visita del president dels USA a Mèxic, de fet un dels seus acompanyants va resultar contagiat. Aquesta és l'explicació patillera que adueixen. Ja m'imagino al virus buscant el seu objectiu.

Per mi (digueu-me paranoica) tot plegat és un assumpte econòmic, senzillament la farmaceútica havia fabricat massa dosis de Tamiflu (que així es diu el medicament) quan es temia per la grip aviar, i donat que aquesta es va quedar en res, va aparèixer una altra grip per la qual -curiosament, també funciona l'esmentat remedi. Per cert, allò de la grip aviar semblava que tenia més glamour, sempre és millor que l'origen sigui un ocell i no un porc (suposo que per això han acabat utilitzant les sigles).

No frivolitzo amb una pandèmia, però si hem de ser sincers, cada any moren moltes persones de la grip normal, i no ovlidem que l'H1N1 té els mateixos símptomes.............o això diuen.

S'han passat

2009-03-31T03:30:00.000-07:00

L'esglèsia s'està passant tres pobles.

Fins ara podia entendre que una institució obsoleta i retrograda protestés furiosament contra l'eutanàsia, l'abortament, el matrimoni gai o l'assignatura diabòlica d'Educació per la ciutadania.... Però això d'ara ja no té explicació. Ja sabia que el Papa estava en contra del condó, és lògic en ell per la defensa aferrisada de la vida, però les seves declaracions sobre que el condó no tan sols no serveix com a mitjà de prevenció de la Sida sinò que en realitat afavoreix la seva propagació. Aquesta afirmació en llavis d'un pobre analfabet podria passar, però en boca d'un dels liders mundials no té perdó, una figura a la qual segueixen milions de persones, capaç de crear opinió i d'aixecar odis.

A sobre, un bisbe de no sé on (ni m'importa) va dir que el condó era inútil perquè el virus de la Sida era més petit que els espermatozoides, ............?, recordo que ara els eclesiastics ja no són els del medievo, que es dedicaven a l'esglèsia per poder menjar i altres coses gratis. Ara venen d'un seminari, amb una formació estricta, alguns tenen una carrera universitària, veuen la tele, llegeixen els periòdics........Així que acabo preguntant-me: no tenen criteri? tot és vàlid per justificar una postura insostenible? creuen que som estúpids?.

Evidentment, jo mai em guanyaré el cel amb aquestes diatribes antieclesiàstiques, però m'és igual, gràcies a Déu sóc atea.

Ja arriba

2009-03-14T09:28:00.000-07:00

L'arbre de davant de casa meva ja reverdeix, la qualcosa vol dir que d'aquí a poc sortirem d'aquest hivern fred i fosc. Seguirem amb la crisi, però pot ser amb el sol la notarem menys, o pot ser no.

Jo sóc de caire optimista, però també sóc realista i, encara que no m'agradi, sembla que aquesta serà una primavera calenteta, i no per culpa de l'escalfament global, més bé és conseqüència de tot un seguit de coses.

En primer lloc, la situació econòmica i laboral de les Espanyes, empitjora per dies, i això ens condueix a una precarietat salarial i a un canvi important en quant a prioritats. I malhauradament, els valors morals sempre sorten perdent quan es tracta de diners.

Pel que fa a Catalunya, es veu que les prioritats no estan gaire clares. No deixan de dir-nos que ja no hi ha fons per cobrir la llei de dependència, i per altra banda ER (no, no em refereixo a la sala d'uregèncias d'un hospital americà, encara que de vegades siguin igual de caòrics) està intentant que s'aprobi una llei que estableixi que el 40% de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya siguin doblades al català: O sigui que és més important sentir al mestre Ioda dir "que la força us acompanyi" que els discapacitats rebin una quantitat justa per poder viure dignament i poder anar al cinema per veure una pel·li en català, castellà o urdu. Algú sap el que ens costarà això? Més o menys que les embaixades de Catalunya? Més o menys que la selecció catalana de futbol?

Bé, com Pandora va demostrar, l'esperança és l'últim que es perd i recordem que l'esperança es pinta de verd.

Per això m'en alegro que l'arbre veï reverdeixi. Ja és primavera, al menys al Corte Inglés

Desavantatges

2009-03-05T01:44:00.000-08:00

Sempre he tingut clar que això de ser discapacitada no és gaire fàcil i més si portes enganxada al c... la cadira de rodes. El que fins ara no m'havia plantejat mai és que ser-ho representa un luxe, luxe que no tots es poden permetre. Perquè ho veieu poso exemples, sempre comparant amb un ciutadà de "a peu":

Si puc sortir de vacances, he de buscar hotels amb habitacions adaptades (o sigui que pugui entrar i pugui anar al lavabo sens haver de llevar-me, que em resulta un xic difícil) i això en molts llocs -sobre tot a Espanya, significa moltes estrelles. I us asseguro que no em fan descompte. Ja no compto el fet que m'he de portar una cuidadora i l'he de pagar tot (viatge, estància, menjars).

Si no estic satisfeta amb el servei de la Seguretat Social, o em pago un metge particular o m'aguanto, perquè com a persona amb discapacitat física no m'admeten a les assegurances particulars. Suposo que pensen que els donarem massa feina.

Quan vols anar al teatre, pots escollir entre entrades de 4 preus diferents, jo no. Per nassos he d'anar a la més cara, i tampoc em fan una rebaixeta.

Si tens una urgència i has de despaçar-te de població, tens el tren o l'autocar. Jo tampoc tinc opció, he de trucar un taxi adaptat, i pagar-ho.

I així altres, com ara pagar la diferència que hi ha entre una cadira de rodes bona i la que donen a la SS (perquè us feu una idea, la de la SS és com un mamut en quant al pes i l'alltra és com una cria de cèrvol), etc.

O sigui que malgrat al que alguns puguin pensar que ja tenim la vida solucionada, no és or tot el que lluix.

La crisis

2009-02-22T00:42:00.000-08:00

He encontrado un escrito del gran Albert Einstein sobre la crisis y me gustaría compartirlo con vosotros, yo personalmente, me suscribo a su opinión. Dice así:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la noche oscura. Es en las crisis que nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conrformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

Lo que me preocupa a mí de la crisis no es el aspecto económico (quizá porque no me he de preocupar de pagar una hipoteca, o de pagar las múltiples deudas que adquirí cuando crei que era rico, etc.), lo que realmente me pone los pelos de punta es el aumento progresivo de la intolerancia, el racismo., la xenofobia, la insolidaridad y, en fin, una lenta pérdida de nuestra humanidad.

És una obscenitat

2009-02-12T03:49:00.000-08:00

Vosaltres ja sabeu que sóc futbolera i a més del Real Madrid, però no tinc res de hooligan, vui dir, puc veure igual les coses bones que les dolentes sense que els colors m'enceguin.

Com a seguidora del meu equip me'n alegro que un jugador com en Cristiano Ronaldo es posi la samarreta blanca, però en els temps que estem em sembla un xic obscé el que ha passat.

No entenc com avui dia que els bancs no et donen un prèstec per cap concepte, sigui hipotecari, sigui per poder mantenir la teva empresa oberta, o sigui per poder continuar amb l'absurd vici de menjar, el Banc de Santander ha concedit un crèdit de 70 milions d'euros (sí, d'euros) per poder fer front al fitxatge d'aquesta super-mega-estrella.

A veure, ens hem tornat bojos? No teniem una crisi gegantina? Si no es pot donar un crèdit per tal que una persona aconsegueixi reflotar la seva empresa, que l'ha costat suor i llàgrimes aixecar i que dóna feina a 20 treballadors més, perquè s'ha concedit aquesta obscenitat? Quants llocs de treball es crearan?

Què serà el proper, donar-li un crèdit a la duquessa d'Alba perquè es vagi a operar als EEUU?

Al menys espero que els gols que marqui en CR estiguin a l'altura, clar que per fer-nos ovlidar aquesta barbariitat hauran de ser MOLTS.

Aprimar-se

2009-01-31T02:09:00.000-08:00

Dilluns comenzo el règim, no, no és un propòsit d'any nou, tampoc és que vulgui anar a comprar roba a les botigues d'anorèxiques, és més bé un tema de salut, i a més la meva cadira ja m'ho estava demanant a crits i no és qüestió de fer-la patir, ja sóm velles amigues.

De moment, s'ha acabat l'arròs, la pasta, el pa i per suposat els dolços. Viva l'amanida i el peix bullit. No sé que és el que trobaré més a faltar, però sense cap mena de dubte el pitjor d'un règim és la pèrdua de l'opció de poder menjar el que et vingui de gust. I a més jo, precisament, sóc una de les persones a les quals no els agrada que per nassos li retallin les opcions, m'encanta poder escollir (encara que de vegades sempre acabo triant el mateix).

No és que sigui nova en això dels règims, ja porto des dels 12 anys entrant i sortint de tota mena d'aquests: semi-vegetarians, de proteínes, restrictiu de calories.........El més divertit és la primera visita quan els "administradors" del regim (siguin metges o no) veuen la cadira, gaire bé els pots llegir la ment: "i ara com la peso jo?", alguns inclús m'han preguntat si em puc aixecar (i per suposat fer equilibris a la bàscula) per poder-me dir els quilos que em sobren. Jo ara ja surto de casa pesada, per tal d'evitar mals de cap.

Des d'aqui vui demanar, a la bestreta, perdó als meus amics per la mala llet que és segur que s'em posarà a partir de la setmana vinent.

Dilluns comenzo el règim, el que queda d'avui i demà hauré d'aprofitar.

Com el Guadiana

2009-01-28T09:22:00.000-08:00

A l'igual que el Guadiana, vaig i vinc. Aquesta vegada és un simple problema de temps, i és que no sé qué faig amb el meu temps. L'any passat feia els deures de rus (i creieu-me que eren molts), donava classes, escrivia articles....Actualment que tinc més hores (perquè fer els deures va donar el seu fruit) no tinc ni idea d'on les fico.

Temes per escriure i ganes no m'han faltat, fem un repàs del que em va preocupar i no vaig dir res:

On és ara l'espirit Nadalenc pels nens de Gaza? o ens hem censurat com la BBC?
Què em suggeriu que puc fer amb els 10€ que m'han pujat la pensió? i amb els 23€ que ja m'han donat de paga?
La quantitat de la llei de dependència que em paguen, també em pujarà? cobraré ja els 250€ (ara cobro 249)?
Funcionarà alguna vegada una rampa d'un autobús adaptat?
Zapatero va estar implicat en la mort de Manolete?
Veurem alguna vegada transparencia als bancs i caixes?
Si els presos tenen una stripper com a espectacle diguem-li lúdic-cultural, jo exigeixo que a les reunions oficials a les quals he d'assistir jo hi hagi un boy.

Total que hi ha hagut quantitat de coses, però la vagància que crec que m'està dominant no m'ha deixat compartir-ho amb vosaltres.

Necessito un exorcisme ràpid, però en lloc d'aigua bendita utilitzarem una mica de vodka.

Sobre el Nadal

2008-12-28T01:11:00.000-08:00

Hi ha molta gent a la qual no els agraden aquestes festes, de fet les odien. Jo he de reconèixer que prefereixo l'etapa pre-Nadalenca. Les compres, la promesa de no menjar molt o al menys tant com l'any passat, la firme decisió de no comprar massa loteria, la intenció de no fer despeses inútils..................en fi, tota una sèrie de bons propòsits, que es queden en això, en propòsits.

Perquè al Nadal acostumem a devorar com si no existís un demà, a beure com si la llei seca entrès en vigor al dia següent, a comprar loteria com si la llei d'oportunitats ens fos favorable (això és el més normal de tot al que fem al Nadal, perquè a la cap i a la fi l'esperança és l'últim que es perd), de les despeses inútils ja ni parlem (als supermercats una de les frases més escoltades és: "comprem-ho, un capritxet al Nadal.....").

I què passa quan acaben les festes?, hem guanyat quilos, tenim la visa tremolant, el fetge ens demana clemència de tants excessos com hem comès, seguim sent pobres (sempre ens quedarà la primitiva), ens hem barallat amb la meitat de la família..............i a sobre hem d'anar a canviar els regals que ens han fet perquè no s'han aproximat a la nostra talla ni de lluny, perquè és justament el que ja tenia o perquè no fa per tú................total, que o ho canvies o ho guardes per regalar a algú altre.

Però això ja ho pensarem el dia 7, ara seguim gaudint que encara ens queda la nit de cap d'any, l'1 i el dia de reis (roscó inclós).

Remakes, hi ha cap de bo?

2008-12-21T01:12:00.000-08:00

Ja sé, cada vegada que us parlo de pel·lícules que he anat a veure resulta que m'han agradat, no és que no tingui gaire criteri, és què, degut a l'elevat preu del cinema, vaig a veure només la que crec que m'agradarà. Per això quan una em surt "rana" és pitjor.

Un xic de culpa del que em va passar amb aquesta peli la tinc jo, no sé per què segueixo veient remakes, suposo que encara espero que hi hagi un que sigui millor, o al menys igual, que l'original, però creieu-me aquest no és el cas.

Us parlo d' Ultimatum a la tierra, una petita obra d'art del 1951, convertida en una inmensa decepció el 2008. Encara que les comparacions siguin odioses, faig una (digueu-me rebel) a la primera l'amenaça pel planeta era la guerra freda i la possible autodestrucció de la raça humana; per primer cop al cinema,es veien alienígenes bons, que portaven un missatge de pau; la direcció del film (a càrrec d'en Robert Wise) era dinàmica, posant molta atenció en el bon treball actoral, amb ritme. A la nova, l'amenaça (encara que no queda gaire clar) és el dany ecològic que estem causant a la terra; ara ja estem acostumats a extraterrestres bons (ET, Cocoon, Encuentros en la tercera fase) i el missatge d'aquests no és gaire bondadós, és del tipus "poseu remei ara, o l'única espècie en perill d'extinció serà la dels humans" i per demostrar-ho riu-te de la bomba d'hidrògen; al director li preocupen més els efectes especials que la consistència de la pel·lícula; excepte els primers vint minuts és lenta, hi ha massa subtrames (que no l'emplenen més de contingut, al contrari la fan més cargant); té més expressió el robot que en Keanu Reeves (on és el Keanu de Mi Idaho privado?)..................etc.

En fi, que vaig sortir del cinema preguntant-me: calia?.

Crepúsculo

2008-12-11T00:28:00.000-08:00

Ni la fred tan intensa que feia ahir a la tarda va impedir que anés a veure Crepúsculo, i us aseguro que quan vaig tornar no em va importar l'1 sota cero que feia. No em va defraudar en absolut, em va donar tot el que m'esperava.
Si l'analitzes és una peli d'amor interracial, ja haviem vist tota mena de barrejes en una parella: blancs, negres, asiàtics, hispans, extraterrestres, sirenes, granotes.....i ara un vampir i una adolescent. És com Romeo i Julieta, però Romeo ja està mort i a més té una dieta bastant extrema. Segueix totes les regles d'una peli d'amor, xicot coneix xicota, s'enamoren amb entrebancs inicials, gairebé es perden i al final acaben junts. El que la fa diferent és el domini de l'imatge, el bon treball dels actors, l'originalitat de la història i l'ambientació. Tot és bo.
Fent una altra apreciació: és increible que també es noti com han canviat els temps també pels vampirs, ja no hi ha estaques, ni alls, ni taúts, ni ullals.............ni res dels tòpics vampírics. Són tots macos, familiars.......inclús vegetarians.

Bond, James Bond

2008-11-29T03:14:00.000-08:00

Ahir vaig anar a veure l'última d'en Bond, Quantum of Solace. Us he de dir que, encara que jo era una de les que pensava que l'únic i verdader Bond que hi havia era en Sean Connery, he rectificat (això és de savis) i al menys, aquesta pel·lícula m'ha fet canviar d'idea. Per mí, en Daniel Craig l'ha brodat.

Res a veure amb les altres aventures del conegut agent, el guió está ben estructurat; no se senten mai les dues frases típiques de la franquícia, a saber, la del nom i la del Martini; no hi ha gadgets impossibles; les dones semblen dones no nines (per cert, és la primera vegada que en Bond se li escapa una dona); podem veure un 007 amb lleganyes, amb sentiments, desesperat; el personatge de M és una barretja de mare i de cap implacable; els dolents ja són globals, un grup amb moltes nacionalitats.

Tota la pel·lícula és una pujada d'adrenalina, no tens temps gaire bé ni de respirar, passes d'una seqüència a l'altra sense perdre el ritme.

Té, fins i tot, un homenatge a una de les millors de la saga, Goldfinger, allà la dona estava coverta (i ofegada) d'or, i en aquesta és petroli, pot ser un símptoma clar del que avui dia té més valor.

Als que no us agradava en Bond perquè era un fatxenda, aneu a veure-la, us sorprendrà, i als que ja us agradava, no us la perdeu, és una de les mlllors de la sèrie.

Presentació de manual

2008-11-22T03:15:00.000-08:00

Com us deia abans, he tingut els ordinadors fora de servei, per tant fins avui no he pogut parlar-vos de la presentació del Manual de consulta sobre Grups d'Ajuda Mútua de persones amb discapacitat física, elaborat per profesionals de la Federació ECOM: Ma. José Moya i Silvia Costa.

A la presentació, que va tenir lloc dimecres 19 al Taller de Riudellots de MIFAS, van assistir l'alcaldessa de Riudellots de la Selva, Sra. Montse Roura, l'edil de l'Ajuntament de Girona, Sr. Joan Oloriz, el president de MIFAS, Sr. Pere Tubert, a part de molts socis i amics.
Us deixo algunes fotos.

L'esperit de les màquines

2008-11-22T02:06:00.000-08:00

Tinc dos ordinadors, el fixe i el portàtil. Doncs bé, fa dues setmanes el fixe va tenir un atac de feridura d'origen desconegut (i no, no era el de sempre, un virus) i ara el tinc a l'especialista, que per cert sé quan va entrar però ni idea de quan sortirà. I dijous el portàtil va començar a donar els primers símptomes de malaltia terminal, es va apagar i no va voler tornar-se a posar en marxa. Això sí, sense saber- ne el perquè, divendres a mig matí, ho vaig intentar i es va enxegar una altra vegada. Els miracles existeixen.
La qual cosa em porta a pensar en què les màquines (i sobre tot els ordinadors), tenen el seu propi esperit, un molt de sensible que s'en adona de quan les coses van malament, de quan els seus companys de feina tenen problemes i es solidaritza amb ells.
El temps sense ordinador, un dia, també em va portar a reflexionar sobre la nostra dependència d'aquests aparells que, suposadament, serveixen per facilitar-nos la vida, però que en realitat, són totalment adictives i la seva manca origina un síndrome d'abstinència que et pot dur des d'un atac d'ansietat fins a la bogeria.

Ja comencem

2008-11-09T00:40:00.000-08:00

Ahir TVE1 va donar el tret de sortida a una de les coses més incomprensibles per mi: la temporada de bones accions. Arriba el Nadal i amb ell la loteria, els turrons, la felicitat obligatòria i les gales solidàries -la de la FAO, Apadrina un niño, Aldeas infantiles, Siente un pobre a su mesa-.

La veritat és que aquestes gales em fan una mica de "grima" i no les veig mai, però ahir fent zapping (un dels pocs esports que encara puc practicar amb la meva discapacitat), vaig veure a la Srta. Obregón dient que tot els diners que el grup (suposo que alguns dels participants en tan caritatiu esdeveniment) que es pensaven gastar aquella nit en "botellón" en lloc d'això ho donarien a la FAO. A veure, com algú que guanya quantitats indecents de diners (per cert, pagats per nosaltres, no ovlidem que és la "1", la pública) per passejar la seva ridiculesa per una pista de ball pot dir tal estupidesa? Si ella i els que l'acompanyen pensessin més en la gent que ho necessita i menys en aprofitar per fer-se autobombo, probablement les coses anirien millor, però per descansar de l'stress i de la pena que li produirà pensar cinc minuts en les famílies d'Africa, s'anirà a Miami a fer "botellón".

Jo proposo que en lloc de molestar-nos amb totes aquestes gales infumables que s'ens venen al damunt, tots els diners que els programes del cor (jo diria que són del colon) paguin als seus convidats/víctimes des de mitjans de novembre a finals de desembre siguin donats a alguna ONG.

D'això sí que podrien presumir i no de ballar el cha cha cha.

Primer toca pagar

2008-11-08T02:52:00.000-08:00

Com ja sabeu, els que alguna vegada em seguiu, aquest curs passat vaig acabar el curs de rus (6 anys), i abans m'havia tret el d'anglès (i tot això no és per presumir, és perquè pogueu entendre el que us explicaré ara).

Després d'un idioma com el rus necessitava una mena d'any sabàtic, però a meitat d'estiu vaig penedir-m'en i vaig pensar que era un xic vergonyós que amb dos idiomes estrangers encara no tinguès el nivell C de català. I vaig anar a matricular-me -el setembre, al Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat, em van cobrar menys pel fet de ser pensionista i, com no m'anavan bé els horaris per poder fer-ho de forma presencial, al final vaig decidir fer-ho a distància. Com tot estava fins a la bandera, van inscriure'm al centre que hi ha a Calonge, però em van assegurar que l'examen podria fer-ho aquí a Girona. Quan vaig trucar a Calonge -a mitjans d'octubre, em van dir que era possible que no poguès començar ara perquè estava cobert el contingent, que em trucarian per dir'm-ho segur a finals d'octubre o principis de novembre. A tot això jo ja he pagat.

Bé, ara què faig? reclamo? en català? en rus? o en anglès?. Evidentment, la culpa ha estat meva perquè hauria d'haver-me matriculat a l'Oficial d'Idiomes al curs de català per estrangers, que no hi hauria tingut cap problema per accedir-hi, i ja faria un mes llarg que hauria comenzat. Que segurament és el que hauré d'acabar fent el mes de gener.

O sigui que no només el Departament d'Acció Social i Ciutadania va com el cul (perdoneu per la grulleria).

Fires 2008

2008-11-02T01:40:00.000-07:00

Ahir a la tarda, aprofitant que s'havia deixat veure el sol, vaig anar a fer un volt per les Fires de Girona, i vist la que està caient avui, evidentment vaig fer bé.

Jo creia que això de la crisi desinflaria els ànims, que aquest any la cosa no aniria gaire bé pels feriants, però m'equivocava, i no és que el preu de les atraccions hagi baixat (i estaven plenes, a algunes, fins i tot, hi havia cua), pot ser perquè era una de les poques tardes que no plovia o ves a saber-ne la raó, però estava tot de gom a gom.

I no només les atraccions, els carrers, les paradetes...............Vaig fer la tarda completa i vaig anar al cinema i a sopar. El cinema tampoc hi era buït (la peli escollida va ser Transsiberian, està bé, una interpretació molt acurada d'en Noriega, com sempre esplèndid Sir Kingsley, però això avui no toca) i pel que fa a sopar ja ni parlem, per la zona de Correus era difícil trobar un restaurant per poder seure (a mí, que porto la cadira incorporada de sèrie, m'és ben igual, només m'importa la taula).

O sigui que la gent se'ls gasta. Si alguna cosa ens ha ensenyat la punyetera crisi és a viure al dia. Demà ja veurem, pot ser el treball millori, la llei de dependència sigui justa i les ranes volin.

Una altra realitat

2008-11-01T04:47:00.000-07:00

Va aparèixer divendres un article al Diari de Girona que si fos veritat donaria una resposta raonable a les nostres esperances. Concretament, em refereixo al que fa referència a les quantitats que es perceben per la llei de dependència. No és que el periòdic digui mentides, és que són veritats a mitjes.
Es diu que la quantitat mínima que s'està cobrant, és de 597,40 €. Ni de lluny. Després d'aconseguir que te la concedeixin (sense saber perquè a tú sí i a d'altres no, tenint el mateix grau de discapacitat i uns ingressos similars), després d'un llarg període perquè et paguin per primer cop, la quantitat és totalment irrisòria, sobre tot si penses perquè te la donen. Jo cobro una pensió no contributiva de 492 € al mes, a això podeu afegir-hi una infima quantitat de 80 € mensuals d'un antic programa de la Generalitat que es deia "Viure en familia". Doncs, quan me la van aprovar, em van fer un balanç dels meus ingressos i m'han quedat 249 €, i m'han tret els 80€. Ah! i no penseu que és perquè a casa meva entren molts cales, la meva mare és mileurista i juvilada.
O sigui que no sé d'on surt aquesta quantitat, ni si algú la cobra o la cobrarà, jo al menys no.
El que més ràbia em dóna és que tothom s'ho ha cregut, el que demostra que una bona campanya publicitària fa que la cabanya de l'oncle Tom sembli l'Empire State.

És una llàstima

2008-10-28T05:02:00.000-07:00

A Girona els usuaris de cadira de rodes a l'hora de circular per la ciutat no hauriem de tenir cap problema,la majoria dels autobusos estan adaptats.

Però com heu vist, he utilitzat el condicional, el que vol dir que, en condicions normals no tindriem problemes. El que passa és que es veu que fer el manteniment de la rampa d'accés al vehicle deu ser cosa d'enginyers aeroespacials, perquè sinò no s'entén com és possible que no funcionin gairebé mai.

La setmana passada vaig agafar tres vegades l'autobus (la qual cosa des que vaig amb la cadira elèctrica és estrany, però tenia pressa), la primera vegada la rampa no sortia, la segona sortia però no es quedava estesa i la tercera ni hi era. Gràcies a l'ajuda del conductor i d'altres passagers, els quals evidentment no tenien cap obligació, vaig poder pujar (i creieu-me, amb la cadira elèctrica no és fàcil).
Això és una veritable llàstima, tenim els mitjans però per deixadesa (pura i dura) no els podem utilitzar.
O sigui podriem ser més independents però no ens deixen. Mai he tingut massa clar si sóc una persona discapacitada o em fan més discapacitada del que sóc.

El circ

2008-10-26T11:29:00.000-07:00

Ahir vaig anar al circ amb usuaris de la Residència de MIFAS, podeu veure a alguns a les fotos que us afegeixo.

He de dir que feia com un secle que no anava, i pot ser hagués estat millor no anar, tot i que m'ho vaig passar bé. Però la sensació de grandessa, de màgia que, recordo, donava el circ, ja s'ha perdut. Ara sembla decadent, amb una certa oloreta a ranci. Abans podies gairebé tastar l'alegria i la fascinació dels nens, tot això s'ha acabat.
El circ és una mostra més de com ha canviat tot (ara m'he passat, semblo una iaia), hem substituït les relacions humanes pels xats, les postals de Nadal per freds missatges electrònics (això sí més ràpids) o pitjor, SMS i els jocs compartits per videoconsoles. I el circ no podia ser menys, l'únic que ens sembla passable és El cirque du soleil.
Som xics.

Tornar a la càrrega

2008-10-26T11:16:00.000-07:00

Després d'un temps torno a la càrrega, jo diria que un xic més batalladora, irònica, una mica més sensible....Però jo a la cap i a la fi. Em disculpo amb tots els meus amics i diguem seguidors perquè he trigat massa a dir alguna cosa, però cadascú té un temps molt personal per pair algunes circumstàncies.
Però bé, ja sóc aqui (com va dir en Tarradelles), i de moment no penso anar-m'en.

Assignatura pendent

2008-09-05T02:59:00.000-07:00

Al menys a la ciutat de Girona, els discapacitats físics tenim a l'ajuntament concienciat de que les barreres arquitectòniques han de desaparèixer i si més no, que les obres noves han de ser accessibles, jo al menys, per moure'm per la ciutat no tinc problemes.

La cosa canvia quan l'obra és privada, el tema de les barreres no es respecta per dos causes (segons el meu punt de vista):

No pensen que els que hi anem en cadira també som clients, també comprem, sortim de marxa, anem a dinar o sopar............i és clar, si no podem entrar en un local ho farem al del costat, que sí sap que hi ha un concepte que és diu competència. Fer un comerç accessible no és difícil, només volem poder entrar-hi.

Moltes persones encara tenen al cap la imatge del discapacitat com a part del col·lectiu de pidolaires. I ja no, ara treballem o tenim pensions (de vegades ínfimes) i ..........com no, tenim despeses.

I no parlem dels cotxes, tenim voreres adaptades i un vehicle estacionat davant (només són 5 minuts) o aparcat al mig d'una altra vorera (els consabuts 5 minuts), amb la qualcosa la cadira ha d'anar per la calçada, competint amb els cotxes a veure qui passa i qui no.

O sigui que tenim una assignatura pendent que, malhauradament, no podrem recuperar al setembre, jo crec que l'esmentada assignatura es diu RESPECTE.

Tots som la Yang

2008-08-18T03:44:00.000-07:00

No sé si vau veure la ceremònia d'inauguració dels jocs, a la part negativa, una mica pesada, massa propaganda xinesa, molt de soroll i massa gent (arribava a marejar); a la part positiva, molt emocionant, espectacular i molt original (sobre tot l'encesa del pebeter).
Pels que no la vau veure, no me'n recordo en quin moment va sortir una nena amb una veu prodigiosa i que era preciosa. Doncs bé, ahir em vaig assebentar que la nena (que es deia Lin) en realitat el que estava fent era karaoke, perquè la nena que cantava de veritat (la Yang) era considerada lletja per sortir.
Això me fa pensar en la ceremònia d'inauguració dels Jocs Paralimpics de Barcelona 92, en la qual ens van fer fora a alguns que anàvem en cadira (jo entre ells) perquè no erem suficientment hàbils per poder ser-hi a la desfilada (no es va tenir en compte que no tots podriem seguir el rItme) i es clar, com després els van mancar discapacitats, van posar voluntaris "normals" per fer "karaoke".
Així que jo sé el que va sentir la Yang, però si a ella la van deixar fora per lletja, preguntem-nos, què passarà a la ceremònia paralimpica, treuran als guerrers de Xian en cadira? només agafaran "coixos" guapos?
No sé, jo per si de cas no em creuré res.

Agost

2008-08-16T04:12:00.000-07:00

Aquest és un dels mesos de l'any que més odio (l'altre és febrer, que sembla més curt, però es fa etern). Per passejar per la ciutat és fantàstic, però si vols anar de botigues o vols fer un café després d'un matí al mercat o a la perruqueria o allà on sigui, apareix el maleït cartell de "Tancat per vacances". És més difícil trobar una botiga oberta que una neurona funcional al cervell d'en Bush.
Si has d'anar al metge, el teu, segur que ha agafat vacances, i pot ser (per què no) que el suplent sigui bo, però normalment aquí funciona el dit de "más vale malo conocido que bueno por conocer".
I ja no parlem de si has de fer algún tràmit, millor ovlida't, a la coneguda eficiència dels funcionaris d'aquest país (disculpeu-me els meus amics funcionaris), es suma el fet de que segur que el funcionari que s'encarrega del teu assumpte, està de vacances.
Menys mal que això s'acaba i que per altra banda, els amics (encara que siguin funcionaris) no fan vacances, obren tot l'any.

Atrapats a Blanes

2008-08-08T04:41:00.001-07:00

Anant en cadira elèctrica m’he trobat amb coses molt kafkianes, però aquesta s’en porta un dels premis grosos: si no disposes de mitjà de transport propi a Blanes, et converteixes en una mena d’ostatge. M’explico.
Un municipi com l’esmentat, amb la taxa de creixement disparada, i la quantitat de turisme que visita la població cada any, no té cap taxi adaptat. Això si no vols moure’t del poble no té cap problema, perquè la flota d’autobusos està adaptada. Les complicacions comencen quan has d’anar a Girona, l’autocar que fa aquest recorregut és inaccessible, del tren ni parlem, o sigui que ens queda l’opció més cara, la dels taxis. Però recordem que com he dit abans, no hi ha cap on poder anar amb la cadira elèctrica. Bé, aleshores li hem de demanar a un taxi adaptat de Girona que ens vingui a recolllir, i…………..sorpresa, no volen fer aquest servei perquè els taxistes de Blanes no els deixen. Avui he trucat al taxi de Girona i m’han dit que faran el trajecte si van acompanyats a l’entrada de Blanes per fer veure que van a recollir a un familiar de la persona que va amb ells.
O sigui que primer em treuen la capacitat d’escollir el lloc on vull anar, segon em treuen la poca independència que em queda i tercer si aconsegueixo sortir de Blanes, em costarà un ull de la cara (pot ser hauria d’empenyorar la cadira per pagar el taxi………….clar que sense cadira no tindria problemes).
Que dur qu’és ser discapacitat.

La Momia 3: la tumba del emperador Dragón

2008-08-07T03:42:00.000-07:00

Lo confieso, soy un crío, me pirra el cine de palomitas y refresco, pero el bueno, y para mí éste no lo es. Fui al estreno de La Momia 3, pero me podía haber esperado a que la hicieran en Telecinco (o en cualquier otra), fue una pérdida de tiempo y de dinero. Fue como ir a ver una peli hecha de pedacitos de otras que ya has visto (una especie de patchwork cinematográfico). Fue una decepción.
Me gustaron las dos primeras, mejor la primera que la segunda, era original, era fresca, era dinámica. En ésta en cambio hemos sustituido la arena por la nieve, los guerreros de Anubis por los de terracota, Egipto por China, hay persecuciones en camión, en vez de ella muere él (se lo turnan), a Maria Bello le falta un hervor para ser Raquel Weisz, no es creíble que esa pareja tenga un hijo tan mayor (por cierto, ¿os habéis fijado que todos nuestros héroes de juventud ya son padres de un hijo varón guapo y conflictivo?, ¿relevo generacional?), ¿qué pinta la vaca?.............
Como juego, os propongo que le encontréis el punto en común con las siguientes películas: Indiana Jones 1 y 2, Horizontes perdidos, El chico de oro, El monje..............y evidentemente sus antecesoras.
Los efectos especiales no están mal. Pero pagar 6€ por ver efectos no compensa.

Al Tibidabo

2008-08-05T03:54:00.000-07:00

Dissabte, 2 d'agost, el Grup d'Oci de MIFAS va fer una sortida al Tibidabo. Pels usuaris de cadira de rodes, us he de dir que no està malament adaptat, evidentment a les atraccions no es pot pujar, encara que hi ha molt bona disposició per part del personal del parc. Podeu visitar la sala dels miralls (no us la perdeu), el museu dels autòmates (hi ha plataforma elevadora) o pujar a veure l'esglèsia (hi ha ascensor).
Tot i la calor que vam passar, crec que, en conjunt, va ser un dia magnific.
Aqui podeu veure fotos.

Jo no ho soc

2008-08-01T03:22:00.000-07:00

Digueu-me copiona, però no pirata. No és que em molesti, és que no és el terme adequat per descriure el que jo faig, que és ni més ni menys que baixar-me tot el que vui veure o vui sentir. Aclari'm-ho.
Pirata és una paraula d'origen grec que prové d'un verb que significa "esforçar-se, provar de, o intentar la fortuna en les aventures", evidentment jo no vui fer diners, ben al contrari jo he d'estalviar, cobrant una pensió mínima al mes, no puc anar al cinema el que voldria, ni molt menys pagar 20 euros per un CD. Pel que fa al esforç, creieu-me no és un esforç utilitzar l'e-mule (al menys físic, de vegades és un exercici de paciència). I en quant a les aventures, és molt més aventurer fer qualsevol tràmit amb el Departament d'Acció Social i Família (de vegades es podria considerar com un esport de risc). Segons la definició, qui és més pirata, el que et cobra gairebé 7 euros per una entrada de cinema, el que tasa un disc compacte del que després són aprofitables com a màxim tres cançons, o jo?.
A mí el que m'agrada és veure pel·lícules però sense haver de deixar de pagar qualsevol factura perquè els diners no m'arriben. El que m'agrada és veure sèries de televisió sense haver d'esperar una setmana d'un capítol a l'altre i sense quinze mil anuncis. El que m'agrada és sentir tot tipus de música, però sense omplir butxaques de discogràfiques i mediadors (a més no és qüestió de principis, és que no puc).
Així que davant d'això, seguiré baixant-me tot el que trovi. Però no em digueu pirata.

Servei públic?

2008-07-30T03:41:00.000-07:00

Televisió espanyola (la 1) está declarada com de servei públic i d'interès general, el que passa és que hauriem de definir aquestes paraules. A veure, d'interès general són les telenovel·les, el tour de França, els partits de copa d'Europa (pels quals han pagat més que qualsevol canal privat), els toros i cine de barrio. Ah! i ara les Olimpiades, de les quals ho veurem gaire bé tot. Evidentment tot això és rentable, els anunciants paguen burrades pels anuncis. Però això és negoci o servei públic?
Per altra banda, d'un esdeveniment esportiu en el qual fa quatre anys Espanya va obtenir 71 metals (20 d'or, 27 de plata i 24 de bronze), o sigui de les Paralimpíades, no veurem res (ah sí!, la jornada d'obertura i la de cloenda). Tant omplir-se la boca sobre la superació, el component integrador de l'esport, el moment daurat de l'esport espanyol.................paraules.
La veritat és que no som negoci ni d'interès general.

Sopar de fi de curs

2008-07-25T03:04:00.000-07:00

Ahir vaig anar a sopar amb els que han estat els companys de cinquè de rus. La veritat és que ha sigut un dels millors grups de tots els meus anys d'idiomes (11 entre l'inglès i el rus) i bastant eclèctic. Bona gent.

Aquí us poso fotos de tots els implicats, jo hi era darrera de la càmara.

Hancock

2008-07-22T08:00:00.000-07:00

Quan vaig a veure una pel·licula de superherois, normalment em deixo el cervell a casa, vui dir, ja sé el que trobaré , una estona d'esbargiment, sense haver de pensar en la lògica (ja sabeu, homes que volen, amb urpes d'acer, amb poders aràcnids, elàstics, de pedra.........) del guió ni en a profunditat del mateix, una historieta on saps qui és el bo (normalment amb una identitat secreta i uns musculs que es deixen veure sota un uniforme tan llampant com ridícul).

Però el que passa amb en Hancock és que pretén ésser l'antitesi del superheroi (i acaba sient com tots), el dolent de la peli no queda clar qui és (i això en una peli d'aquestes hauria d'estar prohibit i inclús penat), li sobren 30 minuts de metratge, els efectes especials més bons ja els havíem vist al trailer....... Així que, vosaltres mateixos, a la cap i a la fi, la cartellera no està per tirar-hi cohets.

Sense cap mena de dubte, el millor de la tarda-nit va ser el tzatziki i el kevav que ens vam cruspir al bar-restaurant Babel del carrer Anselm Clavé de Girona, deliciosos.

Inauguració

2008-07-21T02:05:00.000-07:00

Divendres els de MIFAS vam inaugurar el nou equipament a Vilafant, el Centre de dia i recursos Pere Llonch. El centre és preciós i es troba en un lloc immillorable, en plena natura, amb espai obert per tots costats i a més amb molta llum, tot plegat crea una sensació de pau i de llibertat.

La veritat és que com des del Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ens havia imposat inaugurar aquest dia i no més tard de les 11 (recordem, divendres lavorable), pensàvem que no hi hauria tanta gent, però Déu ni do, entre assistents, convidats i autoritats erem més de 150 persones, això sí, al final la Consellera no va poder venir......

Fotos.

Déu apreta...

2008-07-12T03:13:00.000-07:00

Segons la dita "Déu apreta però no ofega", pot ser pel meu ateisme practicant, o per les circumstàncies, digueu-me incrèdula, però això avui dia és més difícil de creure que Aznar parli català.
Hi ha dades que ho demostren empíricament: en primer lloc, aquesta calor terriblement enganxosa que em complica l'existència (proveu a anar tot el dia amb l'esquena enganxada a un respatller de lona, per no parlar del cul......). En segon lloc, la crisi que no existeix però ens afecta molt i ens ha obligat a imposar-nos un sistema de prioritats, el qual abans ni ens haviem plantejat. En tercer lloc, una de les sortides per evitar la calor és anar al cinema o quedar-te a casa mirant la tele, però això també està de capa caiguda, es veu que les neurones dels programadors estan de vacances a l'aparell reproductor. Tot això i altres naderies són proves irrefutables que Déu apreta i si pot escanya.

Però no us preocupeu, tot s'acaba i recordeu sempre que PODEMOS.

El incidente

2008-06-28T02:59:00.000-07:00

Ahir vaig anar a veure la nova pel·lícula d'en Shyamalan. Us la recomano, ara si sou patidors millor quedeu-vos a casa. És difícil parlar-vos de què em va agradar més sense explicar-vos res del guió, i seria un crim que se m'escapès alguna cosa.

Però si us agrada aquest director (El quinto sentido. El protegido. Señales. El bosque..), no us la perdeu, és perturbadora, inquietant, dinàmica, no s'entreté en explicar coses que no tenen explicació, et fa sentir impotent, petit, la causa de tot i a la vegada la víctima. En fi em quedo curta.

L'únic que no em va agradar van ser els ulls de la protagonista, sempre oberts en gest de sorpresa, però per altra banda també ajuden en el clima de la peli.

I l'únic que em va molestar van ser uns bretols que hi havia a la sala que, ademés de brétols deuen ser un xic cortets, perquè pagar gairebé 7 euros simplement per molestar a la resta de persones que hi eren allà, no té explicació (ni en Shyamalan la trobaria).

Ja està

2008-06-28T02:13:00.000-07:00

Vaig aprovar l'últim curs de rus, gràcies a tots els que em vau dessitjar sort o vau pensar en mi encara que fos de passada, estic segura que tot ajuda.

Però el que és injust és que cada vegada que li deia a algun amic o familiar "ei, he aprovat", en lloc de felicitar-me o recordar-me que sóc molt llesta, em deien "què menys podiem esperar de tú" o "ja ho sabia, era lògic, si tú no aproves...", i això és decebedor, perquè què hagués passat si hagués suspès? i, creieu-me vaig estar molt a prop, no haurien tingut paraules, com no s'ho esperaven......

De totes maneres, la notícia és aquesta, HE APROVAT (així, en majúscules).

El que passa és que ara no sé que fer-ne l'any vinent. Any sabàtic?, italià?, un curs d'alguna cosa creativa?. Accepto suggerències.

Museu del ferrocarril

2008-06-22T08:27:00.000-07:00

Ahir, amb el Grup d'Oci de MIFAS, vam anar a visitar el Museu del Ferrocarril a Vilanova i la Geltrú. L'història del ferrocarril des de el seu primer trajecte a Espanya, Barcelona-Mataró l'any 1848.
És asombrós el desenvolupament al que hem arribat, des de les antigües màquines de vapor a l'actual AVE (que arribarà un dia d'aquests). Resulta un xic patètic que encara no hagin inventat un sistema perquè les cadires poguem viatjar sense avisar con dos dies d'antel·lació.
Si voleu, podeu veure fotos d'aquest dia.

Per nosaltres hi ha sequera

2008-06-18T08:10:00.000-07:00

Com que aquest any la meva butxaca no em permet anar massa lluny (he d'estalviar, sembla que la crisi va per llarg), havia pensat que podria anar a visitar aqui mateix, a la provincia del costat, un esdeveniment mundial, la Expo Zaragoza.

Està clar, sóc una ximpleta, de vagades m'en ovlido d'alló que és evident, al meu país la meva cadira de rodes em converteix en un ésser especial, la discapacitat es considerada com un article de luxe. M'explico, si vui anar a Zaragoza he de pagar més de 250 € per nit, a una habitació (sense esmorzar) d'un hotel de quatre estrelles, i no és perquè sigui una "pija", és perquè no tinc opció, als menys estrellats no hi ha habitacions accessibles (encara que molts deixan entrar animals i tenen wi-fi). I és clar, amb la pensió que cobro (després de 13 mesos no puc dir res de la llei de dependència), l'aixeta no dóna per aquests vicis.

Així que seguiré sense saber que és la política de l'aigüa i el desenvolupament sostenible. Això em passa per la meva mania d'utiltzar cadira de rodes.

M'hauré d'esperar que es celebri una exposició mundial als Estats Units per poder anar a veure-la, perquè no crec que facin una (podria estar dedicada a la multiculturalitat) al costat de casa meva.

Simplement no m'agraden

2008-06-15T08:23:00.000-07:00

Aquesta setmana tinc examen, i no un qualsevol, és el final, un any es decideix en dos matins, si em llevo amb el peu esquerra ho tinc pelut. Sis anys estudiant rus ja són el suficientment durs per haver d'enfrontar-me ara a un final amb l'esperança de no haver de tornar l'any vinent.

Al menys no tinc la pressió de pensar que aquest examen determina el meu futur, ara he aprés a viure el dia a dia. Però això no m'ajudarà gaire quan hagi d'entrar a l'aula.

I com sempre (i creieu-me, després d'una carrera universitària, ho sé) a la prova no seré capaç de demostrar res, tot el que he estudiat, totes les redaccions, traduccions, lectures..........per (amb sort) treure un aprovat raspat.

Ja que no podeu presentar-vos per mi i donat que sóc massa honrada per fer xuletes (a més, a la prova oral no crec que em servissin gaire), només em queda demanar-vos que dimecres i dijous al matí penseu una miqueta en mí.

Bé, m'en vaig a repasar no sigui que m'oblidi d'alguna cosa.
Дo свидания.

Hi ha de tot

2008-06-08T08:55:00.000-07:00

Per si no ho sabiau del 5 al 7 de juny es va celebrar el Primer Salón para la Autonomía Personal y Calidad de Vida Avanta 2008, només el nom de l'event ja et deixa totalment aclaparat, i a sobre la madrina va ser la Princesa Letizia.
La veritat és que sembla una broma pesada o una manera de fer-nos dentetes, no sé, però em fa molta ràbia. M'explico.
La fèria volia ser una demostració que avui dia amb tota la tecnologia que hi ha, els discapacitats ho tenim molt fàcil, i a sobre cobrem per no fer res. La domòtica, les ajudes tècniques, la millora pel transport privat............Cap problema, hi ha de tot. Només es trobava a faltar un stand, el més important, el definitiu, aquell que m'expliqués com ho pagaré amb una pensió mínima i la quantitat, gairebé insultant, de la llei de dependència. Total uns 630 € al mes.
Ara, està be saber que si ho pogués pagar no seria tant dependent. O sigui que gràcies per ensenyar-me que la meva vida podria ser millor, gràcies per demostrar-me que el concepte de vida independent també depén dels ingresos. I això ni la llei de dependència ho sol·luciona.

Eurovisió

2008-06-01T11:34:00.000-07:00

Són els anys

2008-05-31T02:32:00.000-07:00

No sé vosaltres, però a mi cada any hi ha més coses que em treuen de les meves caselles, podria donar-vos milers d'exemples, però no us vui aburrir, comentem només dos o tres:

Que tothom es pensi que això de la llei de dependència és com la sol·lució a tots els nostres problemes, com si anéssim a Lourdes i tornéssim curats. Sense anar més lluny, l'altre dia una companya meva de classe em va dir que ara estaria molt contenta amb els 1000€ al mes que em donarien de paga, com li explico que seran 240€ i que a sobre em treuran a prop de 90€ que em donaven abans en concepte de "vida en família". Amb la meva pensió i la llei de dependència no arribaré als 600€ al mes.

Que em diguin que als immigrants els hi donen tot i són uns privilegiats, clar, ara entenc perquè hi ha tants que moren ofegats a l'estret o arriben a sota d'un camió, si conéixen aquest date no m'extraña.

Estic molt farta d'anar a comprar roba i que tota sigui per anorèxiques, i que a sobre la venedora quan li demanes una talla 44 o més, et miri com si acabés d'entrar la dóna barbuda.

Aquests són només uns exemples, però cada vegada em molesten més, tant que de vegades em venen ganes d'aixecar-me de la cadira i soltar tres fresques.

Llueve

2008-05-25T00:48:00.000-07:00

Do de llengües

2008-05-19T08:03:00.000-07:00

Estic aqui davant del meu ordinador esperant una de les meves alumnes (he de donar clases particulars per poder pagar-me els vicis, perquè si he de comptar amb la pensió ho tinc clar) i penso en l'idea d'utilitzar l'anglès per fer algunes asignatures. La veritat és que això em fa més por que la nena de l'exorcista fent rodolar el cap.

Anem a pams, quan jo estudiava, el català estava prohibit i la meva llengua materna és el castellà, a això s'havia d'afegir el francès (com a llengua extranjera) i vaig acabant parlant els dos molt bé. Quan vaig poder, vaig fer del català la meva llengua. I ara no ho faig malament (fins i tot ho escric, cosa no gaire fàcil). Després veient que cada cop era més necessari, vaig incloure l'anglès, i inclús he viatjat molt pels EEUU. I ara estic acabant el rus.

Els estudiants d'avui dia tenen totes les facilitats per parlar-ne, com a mínim, tres llengües als 16 anys, hi ho fan.........però les tres a la vegada (són més difícils d'entendre que un monòlec de l'Andrés Pajares). D'aquest llenguatje surten coses molt divertides com "el regla" "la b baja", "la llum" o "l'oscuritat" i moltes d'altres. Però el millor ve amb els dictats, les "b", les "v", els accents oberts i tancats, l'"i" llatina i l'"y" grega, tot es barreja en una desenfrenada orgia de lletres que no saben molt bé on van. Un xic patètic tot plegat.

No és tan important que sàpiguen anglès, l'ideal seria que primer sabessin parlar.

Com si no existíssim

2008-05-17T10:04:00.000-07:00

Ja fa un parell de mesos us vaig comentar que abans, com a usuària de cadira de rodes, podia anar al ginecòlec a l'Institut Guttmann, però se'm va acabar el xotllo el dia que van treure aquest servei de l'esmentat centre.

Com a dona responsable, en vaig buscar un professional a la SS (Seguretat Social, res a veure amb els nazis..........o si?) i després d'una mica de paperassa i 8 mesos, ho he aconseguit.

La qualcosa m'ha dut a adonar-me'n que per aquests especialistes tampoc existim. Només s'ha de veure la camilla. Impossible ser una mica autònoma, oblideu-vos de poder fer un trasllat des de la cadira, per nassos ha de venir un zelador per a posar-vos a dalt. No saben que hi ha camilles amb un mecanisme pneumàtic que, una vegada assegut/da, poden pujar automàticament prement un comandament o al menys grues.
I s'ha de veure la tècnica que tenen per col·locarte a la camilla, la més habitual és la tècnica sac (que ja us imagineu com funciona), sempre amb el suport de la pràctica del mut (perquè mai pregunten com ho han de fer).
Clar, que com ja ho haviem parlat abans, amb la discapacitat no només guanyem una cadira sinò que perdem el sexe.

I nosaltres, què?

2008-05-17T09:10:00.000-07:00

Crec que dos o tres dies després d'iniciar-se la campanya d'enguany de la renda, vaig veure a la televisió (sóc una teleadicta) un anunci sobre quina casella hem de marcar perquè amb la nostra contribució ajudem a l'esglèsia i no pas als "pringadillos" que ens aprofitem dels serveis socials.

Sembla ser que ells ho necessiten més, igual és per poder pagar l'anunci, és clar que segur que algú els ho ha pagat i a sobre els hi ha fet.
I nosaltres? qui ens pagarà l'anunci? hi hauran subvencions per pagar anuncis? o s'han gastat els diners en la llei de dependència? Un altre misteri.
Per cert, a quina esglèsia? l'anglicana, la protestant, la musulmana, l'ortodoxa, els budistes, els seguidors de San Cucufato mártir......? o a l'esglèsia catòlica, que representa una de les fortunes més grans del món?
Jo, la veritat és que suposo que he posat la creueta a "altres fins d'interés social", i dic suposo perquè la declaració me l'ha fet el meu amic (el del café), però com el conec sé que no ho ha posat a l'esglèsia ni per equivocació.
Així no ens guanyarem mai el cel. No tenim remei.

Grup d'Oci de MIFAS

2008-05-11T11:08:00.000-07:00

Ahir, dissabte 10 de maig, el GOM (Grup d'Oci de MIFAS) va realitzar la seva primera excursió anual i vam decidir començar per Ripoll.

Tot i la pluja, que va caure insistentment, les 40 persones assisstents vam passar un dia divertit amb la visita a diferents llocs del municipi i, posteriorment vam celebrar un dinar de germanor.

Aquí podeu veure fotos, encara que més endavant publicaré més.

Sin palabras

2008-05-08T00:46:00.000-07:00

Baila chiki-chiki

2008-05-05T09:14:00.000-07:00

We are the champions

2008-05-05T02:54:00.000-07:00

Ja us vaig comentar que era futbolera, i del Real Madrid. Ho sento pels demés, però a força de c....... ahir vam guanyar la lliga. De moment amb 25 de 35 punts possibles. Som els millors.

Ho sento pel meu germà i l'inmensa majoria dels meus amics, però aqui estem, a la Cibeles.

Hisenda som tots

2008-05-04T10:46:00.000-07:00

Divendres 2 de maig va començar el període per presentar la declaració de la renda corresponent a l'any 2007, que acaba el 30 de juny . Aquest és un dels períodes més temuts per alguns i més kafkians per altres (em trobo en el segón grup).
Com ja sabeu, jo rebo una pensió de m....., i com sóc una de les poques afortunades del nostre col·lectiu amb nivell universitari, això em permet exercir de professora en un centre (cursets curts de 20 o 30 hores), sense guanyar molt perquè sinò em treurien la pensió de m....... Això si, em retenen l'IRPF, que després m'han de retornar amb la declaració de renda (que em fa un amic al mòdic preu d'un café).
L'any passat, com és dificil aixecar-me quan decideixo parlar-li cara a cara al terra, vaig haver de comprar-me una grúa (més de 1000€), capritxosa que sóc. Doncs bé, vaig demanar una ajuda a la Generalitat per pagar-la, i com que cobro una pensió de m.......me la van concedir. El que no sabeu és que he de declarar aquesta ajuda (difícil d'entendre però en Kafka també i mira on va arribar).
I el que em pregunto és, quan cobri la dependència (a aquest pas m'hauré d'aixecar de la cadira i anar a exigir-la) també l'hauré de declarar? Em sortirà a retonar? Ho dic perquè si he de pagar, crec que em faré andorrana.

Dueños de la calle

2008-05-04T09:43:00.000-07:00

Divendres vaig anar al cinema (ja us he dit que era un dels meus vicis confesables) i tot i el preu (del que també hem parlat) em va agradar molt la peli.

Dueños de la calle en general sembla la típica peli de polis, però el final és inusualment (per tractar-se d'un film americà) honest, lògic i realista. No hi ha un final feliç, bé, no hi ha res feliç en tota la peli, té un look brut, però és que l'història és bruta. Els personatges estan molt bé dibuixats i són molt creibles.

Està clar que no us explicaré el final, us recomano que la veieu, des de Promesas del este no m'havia agradat cap tant.