divendres, 5 de setembre del 2008

Assignatura pendent

Al menys a la ciutat de Girona, els discapacitats físics tenim a l'ajuntament concienciat de que les barreres arquitectòniques han de desaparèixer i si més no, que les obres noves han de ser accessibles, jo al menys, per moure'm per la ciutat no tinc problemes.
La cosa canvia quan l'obra és privada, el tema de les barreres no es respecta per dos causes (segons el meu punt de vista):

  • No pensen que els que hi anem en cadira també som clients, també comprem, sortim de marxa, anem a dinar o sopar............i és clar, si no podem entrar en un local ho farem al del costat, que sí sap que hi ha un concepte que és diu competència. Fer un comerç accessible no és difícil, només volem poder entrar-hi.
  • Moltes persones encara tenen al cap la imatge del discapacitat com a part del col·lectiu de pidolaires. I ja no, ara treballem o tenim pensions (de vegades ínfimes) i ..........com no, tenim despeses.
I no parlem dels cotxes, tenim voreres adaptades i un vehicle estacionat davant (només són 5 minuts) o aparcat al mig d'una altra vorera (els consabuts 5 minuts), amb la qualcosa la cadira ha d'anar per la calçada, competint amb els cotxes a veure qui passa i qui no.
O sigui que tenim una assignatura pendent que, malhauradament, no podrem recuperar al setembre, jo crec que l'esmentada assignatura es diu RESPECTE.