Psicologia inversa

Una altra vegada us he de parlar de la grip A, no és que vulgui, és que no ho puc evitar (com deia en Valmont a Las amistades peligrosas), aquest i el de la calor que hem patit són els temes de l'estiu (que ve a ser com la cançó però pels que no cantem ni a la dutxa).

Jo no sé vosaltres, però ja estic fins al cap que cada nit (el veig mentre sopo) obrin el telenotícies amb les noves víctimes de la pandèmia,clar aquest és el titular, després quan ve el nus de l'història t'assabentes que el subjecte tenia una malaltia prèvia, acostumen a ser obesitats mòrbides o patologies respiratòries, qualsevol d'aquestes ja compliquen molt un procés gripal normal, però a veure, treïent les embarassades (que són un grup de risc elevat), quantes víctimes hi ha hagut que estiguessin sanes?. Obriran els telenotícies al desembre amb les víctimes de la grip analfabeta (la de cada any, la que no té lletra)?

Creia que la consigna primordial era: no creem psicosi. Doncs la psicologia inversa aqui ha funcionat, ja no està ben vist donar la mà al saludar (a no ser que portis a la butxaca tovalloletes d'aquestes per netejar-te-la després), fer petons (a objectes religiosos estic d'acord, però amb els personals ja és una altra història), tossir o Déu no ho vulgui esternudar. De fet, jo ara tinc una mica de tos (sense cap dubte ha estat la calor i els aires condicionats) i quan sorto al carrer em fa vergonya tossir pel que diran.

I de la declaració dels grups de risc ja ni parlo perquè el tema s'està convertint en el sainet de l'estiu. Ho expressa molt bé en Forges.

Un xic d'humor

Avui llegint El País digital, he trobat aquesta joia humorística, escrita per en Toni Garcia, que vull compartir amb vosaltres, quan acabeu penseu en la cara que posarien Rajoy, Arenas o la Cospedal. Fa més gràcia:

"Reconozcámoslo, los ingleses son raros. No es sólo su necesidad de tomar el sol durante 18 horas seguidas o su manía de comprarse sombreros mexicanos cuando visitan nuestro país (un día habrá que investigar esta última cuestión), o sus ditirámbicas despedidas de soltero: hay mucho, mucho más. Ahora bien, su sentido del humor es magistral, en eso estaremos todos de acuerdo. Y si no, pongamos un ejemplo muy ilustrativo (y absolutamente real) que causó furor en la Red hace unos meses: resulta que alguien en el penal de alta seguridad de Whitemoor, al sur de Gran Bretaña (www.hmprisonservice.gov.uk), pensó que a los convictos podría hacerles gracia un cursillo de comedia stand-up (lo que aquí llamamos monólogos). El curso en cuestión valía 8.000 libras pero, qué demonios, los chavales se lo merecen todo y ¿para qué están los penales de alta seguridad? Se abrió la inscripción y se apuntaron unos cuantos presos. El curso empezó y a los tres días el mismísimo secretario de Justicia, Jack Straw, ordenó su clausura fulminante. ¿Por qué? Resulta que entre los aspirantes a comediante había dos asesinos, y -ojo al dato- un miembro de Al Qaeda. Este último, Zia Ul Haq, de 29 años de edad, detenido cuando con algunos colegas ultimaba un plan para remodelar Londres con unas cuantas bombas, sucias para más señas (de esas cuyo efecto no se quita con unos kleenex y una pastilla de jabón, al contrario de lo que sucede con la gripe A).

De los asesinos nadie se había quejado, faltaría más, pero del tío de Al Qaeda, sí. Seamos sinceros, ¿de qué se va a reír un hombre que cree que volándose por los aires va a llegar a un sitio donde hay 72 vírgenes esperándole? La primera clase debió de ser memorable: "Bueno, ¿alguien tiene alguna pregunta antes de empezar? Tú, el de la última fila, el aprendiz de terrorista". "Sí, sólo quería decir que si alguien dice algo malo u ofensivo o cómico de Alá, Mahoma, la yihad, Bin Laden, Mohamed Atta, el mulá Omar, los talibanes, los musulmanes, los turbantes, los kebabs, los burkas, el imán Jomeini o el calor que hace en Afganistán me veré obligado a matarlo. Gracias".

Es público y notorio que en Al Qaeda nadie se ríe, excepto si explota algo, así que lo del señor Ul Haq merece un respeto. Quién sabe, dentro de 18 años (pena a la que fue condenado), cuando salga de prisión podría ser terrorista de día y comediante -con diploma- de noche: una doble vida impenetrable. Nadie sabría que el tipo que te estaba contando chistes ayer por la noche sería el mismo que intentaría hacerte volar por los aires a la mañana siguiente. Y sin ni siquiera haber dormido. Todo un cerebro del crimen el tal Ul Haq, no cabe ninguna duda.

Obviamente los periódicos británicos (www.guardian.co.uk, www.timesonline.co.uk, www.telegraph.co.uk) hablaron largo y tendido del tema, y por una vez hicieron bien. Reconozcámoslo: si esto llega a pasar en España se hubiera montado el berenjenal del siglo (sólo cambien Al Qaeda por ETA y Ul Haq por Urrusolo Sistiaga). A lo mejor entonces no nos haría tanta gracia, aunque tenerla, la tiene."

Ja n'estic farta

D'acord, estem en crisi (més per uns que per d'altres), els diners no ens sobren, i ara, a sobre, en període estiuenc a tots ens agradaria sortir més, o anar de vacances, o senzillament poder dir que estem de vacances, tombar-se al sofà a gratar-se la pantxa i no haver de pensar si podrem pagar l'hipoteca o si podrem menjar.

Però la crisi no és excusa per tota aquesta publicitat que em trobo fins a la sopa, per SMS, e-mail, correus, mitjans de comunicació,etc........Estic fins al cap d'amunt, ahir sense anar més lluny, a la meva bústia electrònica 3 missates, el primer oferint-me una altra targeta de crèdit (com si no hagués de vigilar com un falcó la que tinc ara) sense la qual no sé com he pogut viure fins ara; un altre d'un banc suggerint-me una hipoteca amb tantes avantatges que em van donar ganes de comprar-me una altra casa només per poder aprofitar-la i l'últim d'una entitat invitant-me a invertir en no sé què.

He de dir que el meu favorit és un que m'arriba via SMS preguntant-me si vull 6.000€ ràpidament.......clar que els vull, el que passa és que hauré de tornar-los, i no només 6.000, pot ser al final seran 8.000, i això és el que no fan, explicar-me com m'ho faré, amb la nova targeta? o amb els diners que em quedaran després d'haver pagat l'hipoteca-ganga?.

A tothom ens envien la mateixa pseudo-publicitat? o primer fan un triatge? i si ho fan d'on treuen les meves dades bancàries?.

No hi ha cap dubte, Orwell tenia raó, el gran germà ens vigila.

Miscel·lània de notícies

Normalment els mesos d'estiu (i més agost) són pobres de noticies, però sembla ser que aquest any no és així, de moment, no és que siguin espectaculars, però tenen el seu puntet:

• El Vaticà està estudiant que els fills dels sacerdots portin els seus cognoms i puguin heretar. Però a veure, una de les seves normes no era que havien de ser cèlibes?. Una de les primeres regles (i per mí la més estúpida) de la secta se la carreguen perquè ja no es poden seguir ocultant els nens i fer-los passar per nebots. Què serà el següent, sacerdots gays?, monges embarassades?, donaran condons a les esglèsies?...On són ara els principis moralistes de l'esglèsia, si no són capaços de complir ni les seves pròpies normes?


• Ahir es va publicar un informe sobre que el cànnabis causa lagunes a la memòria, serà una pèrdua selectiva?, ara ja podrem fer-nos un porret per ovlidar no farà falta posar-nos fins adalt d'alcohol.


• El cas que involucrava al president de la Generalitat valenciana en allò dels vestits s'ha donat per tancat. Uns jutges amics seus diuen que rebre regals no pressuposa que hagi fet favors a canvi, si no que li preguntin a Correa. Això ve a demostrar que, com és habitual, hi ha dos tipus de justícia, i si no que li preguntin en Rajoy.


• La venda de cotxes ha pujat, en canvi, diumenge a El Periódico, vaig llegir que el període d'espera per l'entrega del nou vehicle va de dos a sis mesos (sense parlar de Ferrari que pot trigar un any) segons el model. Que els ho expliquin als més de 600 treballadors d'una planta de Nissan als que ni van deixar entrar a la fàbrica quan van anar a treballar.

A això sumem ETA, la grip A, la crisi, els fitxages millonaris del futbol, els incendis, etc...., i tenim un cóctel interessant per tal que no ens avorrim els que no sortim de vacances aquest mes.