dimecres, 31 de març del 2010

Setmana Santa


Els que em coneixen ja saben que aquesta és una de les èpoques que menys m'agraden de tot l'any, per no dir que l'odio que és un xic fort. Però aquest any faré un esforç i intentaré recordar tot lo bo que ha fet l'esglèsia en l'últim deceni.........................ho sento, no se'm acudeix res. La veritat és que fa un temps que s'està lluïnt, mireu:

  • Demonitza l'ús del condó, una eina molt útil per lluitar contra malalties de transmissió sexual, o per evitar embarassos no destjats. Es veu que és molt més acceptable tenir una malaltia perillosa i/o mortal que utilitzar tan satànic invent. Ara ja comprenc perquè els agraden els nens tan jovenets, així no han d'usar la gometa.

  • Organitza manifestacions contra l'abortament, quan no permet cap mitjà per evitar quedar-se prenyada. Clar que l'abstenció és el mitjor mètode, i si hi ha un apretó ells acudeixen als nens (per cert, com deia un acudit de El Periódico la setmana passada, ara ja entenc la frase dejad que los niños se acerquen a mi).

  • Està tapant els abusos, inclús un cardenal italià va recomanar a un bisbe espanyol (que ja tenia antecedents d'abusos a Itàlia) per una diòcesi a Espanya (a prop de Getafe), sense dir res dels seus "problemetes".

  • El Papa diu que s'ha de perdonar i ovlidar, només li va faltar dir que posessim l'altra galta.

L'Esglèsia catòlica s'està passant tropecents pobles, però això sí, ara és Setmana Santa i tots som molt piadosos, i molt devots.............després ja tornarem a la "normalitat".



divendres, 26 de març del 2010

Blanc i negre


Escoltant les notícies d'ahir van surgir dues que vull compartir amb vosaltres perquè per mi representen les dues cares de la moneda: l'esperança i la intolerància. Comencem per la bona.

Les malalties degeneratives estan a punt de desaparèixer, per diners, però de moment sabem que al menys l'opció existeix. Ahir va néixer la primera nena lliure de distròfia muscular que sense el tractament preconcepcional hauria patit la malaltia. Ho van aconseguir escollint els embrions sans i implantant-se'ls i ara es pot plantejar tenir un altre nen (quan reuneixi els 10.000€ que li costa).

I la fastigosa: segons una enquesta molt recent, un de cada quatre catalans és xenòfob i creu que els immgrants no haurien de tenir cobertures socials. Per mi això sí que és difícil d'acceptar, no puc entendre aquesta intolerància i el que no puc entendre em fa por i el que em fa por no m'agrada.Resulta patètic que culpem de tot als immigrants. I resulta molt trist que estem vivint en una societat similar a la que va crear un monstre com en Hitler.

Una pena que en algunes coses estem fent grans avenços i, en canvi, en altres sembla que volem compensar i donem cinquanta pasos enrere.

dimecres, 17 de març del 2010

Per fi

Després de les nevades, les plujes i tot el fred que ha fet, sembla ser que ja comencem a veure el fi del pou climatològic en el qual hem estat aquest hivern.

Ahir es podia sentir al carrer, tot i que la gent encara anava ben abrigada (per si de cas), el centre de Girona estava ple de gent que ja estava farta d'estar-se a casa davant de la tele, passejaven, miraven botigues (gaire bé totes buïdes) i s'els podia veure a la cara l'esperança que això duri.

Esperem la primavera amb els braços oberts, i em refereixo a l'astronòmica no a la del Corte Inglés.

Per cert, no sé si encara és massa aviat, però jo aquest any trobo a faltar més mones de Pasqua, només vaig veure uns quants ous.

dimecres, 10 de març del 2010

No ho tenim gaire clar

Mentre que la nevada és la responsable que no m'atreveixi a sortir al carrer perquè no sé com aniran les rodes de la meva cadira, sembla ser que les neurones que em queden de guàrdia quan fa fred han entrat en funcionament i estan fent una mena de vaga a la japonesa, així que ho aprofito i parlo una estoneta que fa molt que no ho feia (abans de la nevada).

Des de començaments d'any que sembla que res em preocupa perquè no dic res, però, com sempre, això té a veure amb el temps que tinc i no amb les meves cabòries. Faig un resum:
  • L'esglèsia s'està cobrint de m........, els casos de pedofilia aumenten, el germà del Papa (se li diu el Tiet?) estava assabentat de casos en l'escola que dirigia i no va dir res; un cura amb pàgina web oferint els seus serveis sexuals (amb o sense condó?)...tot menys sodomia (deu ser pecat); les manifestacions antiabortament que organitzen (ells posen la publicitat, l'autocar i l'entrepà), etc.

  • En política ho tenim tot empantanat (és més fi que dir que ho tenim tot ple de merda), el jutje jutjat per fer una feina incòmode i lletja per a molts i necessària per d'altres que volen passar pàgina ja; el PP que segueix amb la seva postura de nen, dir "no" a tot......i que gràcies a la crisi guanyarà les eleccions perquè en aquest país ens falla la memòria històrica; a Catalunya el tripartit s'ha lluït amb el cas dels bombers que van morir a Horta de San Juan, amb la gestió de la nevada, això sí la llei del cinema en català es tira endavant; la comunitat valenciana que va per lliure; la Espe que sempre ha de donar la nota i l'Aznar que per evitar especulacions ens va ensenyarr el dit.

Hi ha més coses, però prefereixo deixar-ho per un altre dia perquè sinò m'agafarà una rampa de tant d' escriure.


dimarts, 9 de març del 2010

El temps

Com cada dia, ahir em vaig llevar a les 8.15, però per sorpresa meva (i de tots) vaig esmorzar amb una cortina blanca darrere del finestal del balcó. Com una nena petita, que no ha vist mai la neu, me la vaig quedar mirant creient que acabaria aviat i qui sap quan de temps tornaria a veure-la, doncs a les 19 estava fins al gorro de neu i de les pampallugues que feia constantment el llum.
I és que, pels que no estem acostumats, aquest fenòmens atmosfèrics són molt bonics...........una estoneta, quan ja comencen a inteferir molt en la nostra rutina diària, deixen de ser graciosos i es converteixen en un malson.
Aquest matí la neu continúa aquí, he d'ajornar el que havia de fer avui i, un dia més, quedar-me tancada a casa esperant que tot torni a la normalitat.
Però, tot i això, he de reconeixer que va ser bonic, o no?