La veritat és que si ho miro només pensant en mi, la cosa no ha anat malament: cap malaltia greu a la família (els típics refredats gegantins en el meu cas), he recuperat a familiars i algún amic gràcies al Facebook, vaig acabar el tercer d'alemany, he anat molt al cinema (i en alguna ocasió al teatre o a l'audiitori), he lleit tot el que he pogut (que per desgràcia mai és el que hauria volgut, temps fugit), i he fet dos viatges increíbles, un a Viena a l'abril i un altre el setembre a Nova York i Washington (podeu veure les fotos a http://fotosviajes3.blogspot.com.es/). No només em dedico a divertir-me (tot i què ho sembli), segueixo lluitant pels drets de les persones amb discapacitat (els que em coneixeu ja ho sabeu), reunions, actes...............
Com a persona que forma part d'un col·lectiu específic, aquest ha estat un any terrible, el sistema sanitari i el benestar social en estat vegetatiu, la cultura i l'educació en caiguda lliure sense paracaigudes, la moral i la ètica desaparescudes en combat..............i el pittjor és que les previsions pel 2013 no són gaire bones (per no dir que són catastròfiques).
Què espero d'aquest nou any? res. Aixi no tindré decepcions. A més, pas a pas. Ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada