dimarts, 28 d’octubre de 2008

És una llàstima


A Girona els usuaris de cadira de rodes a l'hora de circular per la ciutat no hauriem de tenir cap problema,la majoria dels autobusos estan adaptats.
Però com heu vist, he utilitzat el condicional, el que vol dir que, en condicions normals no tindriem problemes. El que passa és que es veu que fer el manteniment de la rampa d'accés al vehicle deu ser cosa d'enginyers aeroespacials, perquè sinò no s'entén com és possible que no funcionin gairebé mai.
La setmana passada vaig agafar tres vegades l'autobus (la qual cosa des que vaig amb la cadira elèctrica és estrany, però tenia pressa), la primera vegada la rampa no sortia, la segona sortia però no es quedava estesa i la tercera ni hi era. Gràcies a l'ajuda del conductor i d'altres passagers, els quals evidentment no tenien cap obligació, vaig poder pujar (i creieu-me, amb la cadira elèctrica no és fàcil).
Això és una veritable llàstima, tenim els mitjans però per deixadesa (pura i dura) no els podem utilitzar.
O sigui podriem ser més independents però no ens deixen. Mai he tingut massa clar si sóc una persona discapacitada o em fan més discapacitada del que sóc.




diumenge, 26 d’octubre de 2008

El circ


Ahir vaig anar al circ amb usuaris de la Residència de MIFAS, podeu veure a alguns a les fotos que us afegeixo.
He de dir que feia com un secle que no anava, i pot ser hagués estat millor no anar, tot i que m'ho vaig passar bé. Però la sensació de grandessa, de màgia que, recordo, donava el circ, ja s'ha perdut. Ara sembla decadent, amb una certa oloreta a ranci. Abans podies gairebé tastar l'alegria i la fascinació dels nens, tot això s'ha acabat.
El circ és una mostra més de com ha canviat tot (ara m'he passat, semblo una iaia), hem substituït les relacions humanes pels xats, les postals de Nadal per freds missatges electrònics (això sí més ràpids) o pitjor, SMS i els jocs compartits per videoconsoles. I el circ no podia ser menys,
l'únic que ens sembla passable és El cirque du soleil.
Som xics.



Tornar a la càrrega

Després d'un temps torno a la càrrega, jo diria que un xic més batalladora, irònica, una mica més sensible....Però jo a la cap i a la fi. Em disculpo amb tots els meus amics i diguem seguidors perquè he trigat massa a dir alguna cosa, però cadascú té un temps molt personal per pair algunes circumstàncies.
Però bé, ja sóc aqui (com va dir en Tarradelles), i de moment no penso anar-m'en.