dilluns, 21 de gener de 2008

No hi ha opció


De vegades no tenim elecció, hem d'escollir entre allò que és dolent i allò que és menys dolent. I ara és el moment de fer-ho.
Al terreny de la política, al nostre pais -i pel que veig a d'altres també-, això es fa molt evident ara (concretament el 9 de març). Ens podem permetre que el PP guanyi les eleccions pel fet de no anar a votar perquè estem emprenyats? La resposta pels catalans és evident: NO.
Ja sé que els talls de llum de l'estiu o el tema de les infraestuctures pesa molt, però no hem d'ovlidar que si guanya el PP:

  • El ministre d'economia serà el Sr. Pizarro, el mateix que era director d'Endesa quan es van produir els talls de llum a Barcelona, o el que prefereix una companyia alemanya a una catalana.

  • Una asignatura basada en qualitats cíviques s'en anirà a fer punyetes perquè, entre d'altres coses, a l'esglèsia no li agrada.

  • Què passarà amb l'estatut, les seleccions autonòmiques, l'ensenyament del català, el reconeixement dels drets dels matrimonis gays, etc. etc.?

  • Acabaran anomenant a Jiménez Losantos juglar del reino? Amb l'Esperanzita per on acabarà passant l'AVE?

L'abstenció només beneficia a la dreta (i aquesta és una dreta de les de veritat), així que deixem a un costat que les coses podrien anar millor i no ajudem a que vagin a pitjor.

Feu un esforç: VOTEU

dilluns, 7 de gener de 2008

L'estalvi comença .......pels de sempre


Últimament -i que consti que ja era hora-, només sentim parlar d'estalvi energètic, que si tanquem l'aixeta per poder gaudir de l'aigua més temps, que si hem de rentar roba o plats omplim la màquina corresponent, que per casa no anem amb jaqueta a l'estiu i amb màniga curta a l'hivern, que reciclem, etc. etc.
Però el que no han dit mai és que això només ha de funcionar a casa nostra, jo m'he pogut adonar avui.
Per qüestions que no venen al cas, aquest matí he hagut d'anar al meu Centre d'Atenció Primària (res d'urgent, de fet quan era urgent no hi havia visites, però això és una altra història), quan he entrat per un moment he pensat que m'havia equivocat de lloc, definitivament estava a la selva tropical. La calor no era per anar en màniga curta, fins i tot això hauria fet nosa, era per pasar directament al bikini. I la gent no anava preparada, veies a tothom amb els seus abrics sota el bras, suant, trovant a faltar el vano (o ventall)......i les finestres obertes per poder respirar.
És una manera perquè la gent parli de la calor i no de l'estat de la sanitat? És una técnica subliminal per fer que els que esperen els vingui un cobriment i hagin d'abandonar el seu lloc? És per demostrar-los que a la cap i a la fi no estan malalts, però que si es queden sí que ho estaran?.
De tota manera no defallim, amb el que ens ha costat aconseguir hora, no els donem la satisfacció d'anar-nos........l'infern està ple de covards.

dijous, 3 de gener de 2008

No hi són tots

Ahir, el Departament de Tràfic va donar les xifres definitives de morts a les carreteres durant el 2007: 2.741 persones van perdre la vida en accidents de trànsit. Sembla que hem d'estar satisfets perquè podria haver estat pitjor.
El que les estadístiques no reflexen mai és la quantitat de gent que ja no tornarà a la seva vida "normal", els que han entrat a formar part del nostre col·lectiu, el de persones amb discapacitat física. I estic segura que aquesta és una xifra esfereïdora.
Com li diem a aquesta gent tot el que han perdut? Els costarà molt d'entendre que després de l'accident és com si s'haguessin anat a viure a altre planeta? S'en adonaran aviat que s'en quedat gairebé sense res?
Ja sé que no és senzill el que diré, però afrontem-ho, els morts ja no pateixen, per tots els que s'han quedat, hauriem de començar a fer's-ho m´s fàcil.