dilluns, 6 de maig de 2013

Berlín

Una setmaneta a Berlín ha estat suficient per veure que no era la ciutat que m'esperava (sí, pot ser les meves expectatives són massa altes) ni la que m'havien venut.

D'entrada, allà la gent sembla que està de mala gaita sempre, quan vas pel carrer és més difícil trovar un somriure que trovar un lloc de treball a Espanya. Quan hi ha algú amb un carácter simpàtic i obert resulta que és un inmigrant (espanyol).
 
A nivell adaptacions, el sistema de bus un 10, el de metro un 8 i pel que fa a taxis accessibles, per aquest concepte no els ve res, jo al menys no vaig trovar a ningú que sabés de què parlavem. En referència a barreres urbanístiques, si obviem les obres que hi ha per tota la ciutat, no està malament (no és per llençar coets, però..). En cas de voler anar al lavabo (alguns tenim aquesta mania), si estàs en un lloc oficial tipus museus, el parlament, estacions de tren etc., va bé perquè segur que hi ha un, encara que a un país que es suposa tan avançat continuen amb l'absurd costum de creure en els tres sexes, homes, dones i cadires, això sí, primer has de localitzar a algú que t'obri la porta. Si pel  contrari estàs al carrer, també pots trovar-hi, molt poquets i sempre de pagament, això sí, oficials o no tots molt nets. Als restaurants millor aneu descarregats perquè tampoc els hi consta (al menys als alemanys, no ho vaig provar a cap Starbucks).
 
Dels hotels, només us puc parlar del meu (que el venen com adaptat), l'habitació, al quart pis al que arrivabem mitjançant el montacàrregues (per arribar a l'ascensor "normal" hi havia quatre esgraons),  pel que fa a tamany, immensa (allà podien dormir 8 com a mínim), el bany molt gran també amb barres (però més decoratives que altra cosa, perquè si feies força perdien els cargols) i amb una dutxa molt gran però sense banc ni barres ni res (deuen pensar que la cadira que portem enganxada al cul és impermeable i sumergible).
 
Resum: és una ciutat maca, però no figurarà en el meu rànking de llocs als que tornaria.