diumenge, 28 de desembre de 2008

Sobre el Nadal


Hi ha molta gent a la qual no els agraden aquestes festes, de fet les odien. Jo he de reconèixer que prefereixo l'etapa pre-Nadalenca. Les compres, la promesa de no menjar molt o al menys tant com l'any passat, la firme decisió de no comprar massa loteria, la intenció de no fer despeses inútils..................en fi, tota una sèrie de bons propòsits, que es queden en això, en propòsits.
Perquè al Nadal acostumem a devorar com si no existís un demà, a beure com si la llei seca entrès en vigor al dia següent, a comprar loteria com si la llei d'oportunitats ens fos favorable (això és el més normal de tot al que fem al Nadal, perquè a la cap i a la fi l'esperança és l'últim que es perd), de les despeses inútils ja ni parlem (als supermercats una de les frases més escoltades és: "comprem-ho, un capritxet al Nadal.....").

I què passa quan acaben les festes?, hem guanyat quilos, tenim la visa tremolant, el fetge ens demana clemència de tants excessos com hem comès, seguim sent pobres (sempre ens quedarà la primitiva), ens hem barallat amb la meitat de la família..............i a sobre hem d'anar a canviar els regals que ens han fet perquè no s'han aproximat a la nostra talla ni de lluny, perquè és justament el que ja tenia o perquè no fa per tú................total, que o ho canvies o ho guardes per regalar a algú altre.

Però això ja ho pensarem el dia 7, ara seguim gaudint que encara ens queda la nit de cap d'any, l'1 i el dia de reis (roscó inclós).

diumenge, 21 de desembre de 2008

Remakes, hi ha cap de bo?


Ja sé, cada vegada que us parlo de pel·lícules que he anat a veure resulta que m'han agradat, no és que no tingui gaire criteri, és què, degut a l'elevat preu del cinema, vaig a veure només la que crec que m'agradarà. Per això quan una em surt "rana" és pitjor.
Un xic de culpa del que em va passar amb aquesta peli la tinc jo, no sé per què segueixo veient remakes, suposo que encara espero que hi hagi un que sigui millor, o al menys igual, que l'original, però creieu-me aquest no és el cas.
Us parlo d' Ultimatum a la tierra, una petita obra d'art del 1951, convertida en una inmensa decepció el 2008. Encara que les comparacions siguin odioses, faig una (digueu-me rebel) a la primera l'amenaça pel planeta era la guerra freda i la possible autodestrucció de la raça humana; per primer cop al cinema,es veien alienígenes bons, que portaven un missatge de pau; la direcció del film (a càrrec d'en Robert Wise) era dinàmica, posant molta atenció en el bon treball actoral, amb ritme. A la nova, l'amenaça (encara que no queda gaire clar) és el dany ecològic que estem causant a la terra; ara ja estem acostumats a extraterrestres bons (ET, Cocoon, Encuentros en la tercera fase) i el missatge d'aquests no és gaire bondadós, és del tipus "poseu remei ara, o l'única espècie en perill d'extinció serà la dels humans" i per demostrar-ho riu-te de la bomba d'hidrògen; al director li preocupen més els efectes especials que la consistència de la pel·lícula; excepte els primers vint minuts és lenta, hi ha massa subtrames (que no l'emplenen més de contingut, al contrari la fan més cargant); té més expressió el robot que en Keanu Reeves (on és el Keanu de Mi Idaho privado?)..................etc.
En fi, que vaig sortir del cinema preguntant-me: calia?.

dijous, 11 de desembre de 2008

Crepúsculo


Ni la fred tan intensa que feia ahir a la tarda va impedir que anés a veure Crepúsculo, i us aseguro que quan vaig tornar no em va importar l'1 sota cero que feia. No em va defraudar en absolut, em va donar tot el que m'esperava.
Si l'analitzes és una peli d'amor interracial, ja haviem vist tota mena de barrejes en una parella: blancs, negres, asiàtics, hispans, extraterrestres, sirenes, granotes.....i ara un vampir i una adolescent. És com Romeo i Julieta, però Romeo ja està mort i a més té una dieta bastant extrema. Segueix totes les regles d'una peli d'amor, xicot coneix xicota, s'enamoren amb entrebancs inicials, gairebé es perden i al final acaben junts. El que la fa diferent és el domini de l'imatge, el bon treball dels actors, l'originalitat de la història i l'ambientació. Tot és bo.
Fent una altra apreciació: és increible que també es noti com han canviat els temps també pels vampirs, ja no hi ha estaques, ni alls, ni taúts, ni ullals.............ni res dels tòpics vampírics. Són tots macos, familiars.......inclús vegetarians.