dimecres, 29 d’agost del 2012

Refrescant

Amb aquestes calors venen bé les coses refrescants, una no pot digerir un cocido ni, parlant de cinema,  com  ara, les neurones estan en  condicions de fer  front a un Von Trier.
Per això ahir vaig disfrutar com una vaca (com s'acostuma a dir),  Los Mercenarios 2 és tot el  que promet, un simple "divertimento". Per una seguidora  de les pelis d'acció, com jo, hi ha múltiples  referències a pel·lícules mítiques d'aquest gènere,    com ara el "sayonara baby"  i el "volveré"  de Terminator o el "yipi ka yei" de Jungla  de cristal però dites, la majoria de vegades, per altra figura de l'star system.
No parlem  de guió (de fet, hi havia?), la peli és hora i mitja de testosterona (una mica caducada) d'una panda  d'"amigotes" donant canya i rient-se d'ells mateixos. Perquè aquesta és una de les millors armes de la peli, un grapat de monstres del  cinema d'acció (Stallone, Schwarzennegger, Willis,  Van Damme, Norris, Statham, Li) parodiant-se uns als altres. No sé si el que pretenien era aquesta paròdia, però us asseguro que ho han  aconseguit amb escreix.
Pel que fa al treball actoral, feia temps que no veia tal aglomeració de liftings i bòtox per metre quadrat, en Jet Li gaire bé no  s'el veu perquè  surt 10 minutss, però és la primera pelea que veig d'ell emulant en Jackie Chan, el  metge que va operar  a l'Stallone  deu ser el mateix del nas de Belen Esteban, l'ex-governador de Califòrniia   s'ha passat amb el  bòtox............Jo em quedo amb les baralles de l'Statham i el iogurin d'en Hemsworth (no tan  musculat com el seu germà Thor,   però amb més ulls).
Si dessitjeu passar una estona molt entretinguda,  sense haver de pensar en res i comprovant que el temps passa per tothom (per alguns millor que per altres),  aneu a veure-la.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Eximents injustificables

La   violència de gènere ja no és notícia, ara estem més capficats amb això de la crisi, les retallades i la tardor calenteta que es prepara. A més, arriba un moment que les injustícies ens desborden, i aquesta és una més.
Resulta que fa uns mesos un jutjat de primera instància va condemnar un home per malractar  físicament la seva dona, fins aqui tot bé. El maltractador va presentar recurs al Suprem i quan aquests han redactat l'informe per reduir-li la condemna han considerat   com a eximent la seva professió...........és membre condecorat de l'exèrcit espanyol.
O sigui que si tens una professió que genera molta testosterona pots abusar físicament de la teva companya, tenen llicència per maltractar els policies, els guàrdia  civils, i   els membres de seguretat  de l'estat. Ara bé si ets administratiu,  educador o qualsevol altre professió no unifomada ets un monstre.
Això planteja  sèries dubtes, quines sí  i quines no?  Un boxejador que es passa el dia repartint llenya pot fer el mateix quan arriba a casa perquè no pot desconnectar?  O si no té medalles o  títols no? ; un carnisser pot fer servir els ganivets amb  la   seva parella? O si no estan homologats no?...............
Difícils decisions, tot  i què si ets la persona que ha patit els maltractaments, t'és ben  igual d'on venen els cops,  la qüestió és que venen i quie són injustificables.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Prometheus

Dimarts.............cinema, cosa que ja comença a ser habitual (coses de descomptes al  preu) i,  com no, un altre  blockbuster, aquesta vegada Prometheus.
D'en Ridley Scott crec que ho he vist tot, i treient 1492, la conquista del paraíso, totes m'han agradat en certa mesura, destacant Alien, Blade Runner i Gladiator i de les tres aquesta nova peli en té alguna cosa. D'Alien evidentment l'explicació del seu origen i  l'atmosfera opresiva, tancada. els ensurts i com no  les difícils relacions entre els viatgers de la nau; de Blade Runner el caràcter estoic despreocupat i sense escrúpols del robot, en aquest cas sense límit de caducitat (la qual cosa li treu aquest sentit d'urgència per viure), orgullós de ser qui és; i d'en Gladiator, la duresa del protagonista (en aquest cas una dona), que a la vegada mostra la seva vulnerabilitat, per mí mollt semblant a la tinent Ripley d'Alien. No és comparable amb cap d'aquestes tres obres mestres, però és bona, no inolvidable, però si et va agradar el primer passatger aquesta no te    la pots perdre.
I què dir dels interprets? En Fassbender està inmens, una barreja d'en Data, en Batty (el replicant de Blade Runner) i qualsevol sociòpata,  la Noomi Rapace demostra que és camaleònica  (de Lisbeth Salander de Millenium, la americana,  a aquesta hi ha un món) i promet molt, i una freda (gare bé congelada) Chartlize Theron.
En definitiva, a part d'alguna feblesa  de guió, és una bona peli que et manté lligada  al seient i no et fa venir ganes de mirar el rellotge.