dimecres, 7 de desembre de 2011

No trobo paraules

Quan, malgrat el preu, decideixes anar al teatre, i vas a comprar l’entrada tens dues o tres opcions per escollir, segons a quin lloc del teatre vulguis anar. Això sempre i quan no vagis en cadira de rodes, en aquest cas s’han acabat les opcions, l’entrada sempre és la més cara, això és así en tots els teatres, després alguns t’aplican un petit descompte (mai més d’un 15%) i ja estàs servit.

A mí, que m’agrada molt el teatre, evidentment no em sembla just, tot i què fins ara no havia dit res, però el que va passar diumenge al Teatre de Salt (gestionat de forma privada) no té qualificatius.

Quan vaig comprar la meva entrada i la dels meus acompanyants a mí no em van fer el petit descompte (ja havia avisat que anava en cadira), ho vaig deixar passar, total per 3€………. però quan vaig veure el lloc on havia d’estar-me no m’ho podia creure. El lloc reservat per mi (els meus acompanyants estaven a l’altra punta de la sala), i pel qual havia pagat 28€, era en meitat del passadís, per on la gent pujava i baixava a ocupar els seus seients, o sigui que fins que tothom no va estar al seu lloc no vaig poder posar-me bé perquè estava en meitat del pas, devant dels cinc esgraons que porten a la graderia inferior.

Bé, anem a veure tots els punts negres: s’estaven incumplint les normes de seguretat de la sala, perquè en cas d’evacuació jo estava al mig; jo tampoc estava gaire segura perquè si tinc un espasme o un esternut sense control baixo de cop cinc esgraons amb el cap per devant; la persona que em cuida no podia estar per mí (menys mal que no vaig necessitar res); vaig pagar un seient que després va ocupar un altre (pagant un altre cop), això sense comptar amb la patètica imatge del discapacitat al mig perquè no sabem on coi ficar-ho.

Que consti que jo no demano descomptes pel fet de ser discapacitat, demano que es tingui en compte que som ciutadans com la resta, que paguem com tothom, però que quedi clar que, com tothom, exigim un tracte digne i just.