divendres, 27 d’abril de 2012

Copaguem que són dos dies

Encara que havia jurat i perjurat que no entava dintre dels seus plans, aquí ho tenim, la tan negada figura del  copagament.
Jo sempre he sostingut que per ser discapacitat has de ser ric,  perquè si no millor no et posis. A veure, no ens deixen treballar perquè han endurit de tal  manera les lleis laborals  que l'empresari s'estima més contractar una persona "normal" que suposa que li durà menys problemes, d'aquí a poc haurem de pagar per anar treballar (i no és conya, ja s'havia parlat d'establir el copagament per acudir a un Taller Ocupacional); a les hores si no podem treballar i estem molt perjudicats, anem a demanar una pensió..........ja......si és una pensió no contributiva (perquè recordem  que no ens  han  deixat treballar), estan molt per sota del salari mínim interprofesional; com tenim massa temps lliure ens adonem que ens fa mal alguna part del cos, però  com han retallat els serveis mèdics, no ens donen hora fins d'aqui un parell de mesos, haurem de contractar una assegurança privada.............ah, no..........això tampoc ho podem fer perquè  les asseguradores  no accepten a discapacitats; bé......paciència......quan el metge ens pot rebre,   resulta que tot és debut a que    la nostra cadira ja estava una mica obsoleta i l'hem de canviar,   ens dirigim a l'ortopèdia i..........norma nova.........hem de COPAGAR-LA (això és com si en Rajoy li fecin copagar per les seves cames.....pel cervell cap  problema perquè quant més petit més barat) .
En resum, si no teniu molts calés, no us feu discapacitats.........no us surt a compte.

dimarts, 24 d’abril de 2012

Què és millor?

Em  considero una persona raonablement informada, molt curiosa i perquè no dir-ho intel·ligent..........i, si, modesta.

El que passa és que últimament ja em començo a plantejar  si aquestes virtuts no són, avui dia, una maledicció. Ja no puc veure sencer un noticiari, no suporto la sensació d'indefensió,   tot és com massa aclaparador, les injusticies es succeeixen: una família que la fan fora de casa seva perquè ja no poden pagar l'hipoteca i es queden sense sostre i amb el pagament de la resta de l'esmentada hipoteca; l'església  que té propietats a cabaços i està exenta d'IBI, ah! sí, i encara tenen la barra de demanar el 0,7% de l'IRPF a la casella pertinent de la declaració de la renda; un assessí  que va cometre un delicte terrible als 16 anys i com què és menor només cumplirà  2 o 3 anys; un jurat que dicta que esquarterar una dóna després de matar-la no és imputable perquè l'autor  dels fets ho va fer  perquè no trobessin  el cadàver i està en el seu dret; militars que es fan  fotos al costat d'enemics mors a modus  de souvenir; retallades  a terrenys  tan importants i bàsics com sanitat i educació; el benestar social  que està tocat  de  mort; les aprovacions  de lleis i normes  via "decretazo"...............Clar que al menys aquest any ja es cantaran sevillanes en català a la Fira d'Abril a Barcelona.

No és millor no saber?

dilluns, 9 d’abril de 2012

Viena



Un dels meus costums (o vicis, encara no ho tinc clar), és fer dos viatges l'any, un d'ells a una ciutat europea. Enguany, li ha tocat el torn a Viena (ja em queden menys a la llista).

La ciutat és de conte de fades, de postal. Jo vaig estar sis dies, i creieu-me quan us dic que són necessaris. De vegades no saps on mirar, arriba a ser "cansina" de tanta majestuositat, tanta classe i de la passió soterrada que es pot veure a la seva magnífica arquitectura. El castell de Schönbrunn (un dels de la Sissi), el de Hofburg, el Belvedere, el museo d'art, el d'història natural.........

A nivell adaptacions, pel que fa a palaus i museus, cap problema. Pel que fa a carrers, les voreres no estan a nivell 0, però són rebaixades i practicables. Les botigues i restaurants ja són un altre cantar, jo diria que en aquest sentit estem molt igualats (comparant amb Girona). La majoria de transports són completament accessibles (tot i què no va haver manera de trobar un taxi adaptat).

L'únic punt negatiu que jo li posaria a aquesta maravellosa ciutat és la gent. Els que estan al sector serveis, gaire bé tots, són esquerps arribant inclús a ser bordes. Sembla que t'estiguin fent un favor, quan tú ets el client. Ara ja sé d'un han sortit la majoria de venedores de l'Hipercor.

Quan les tingui arreglades, ja penjaré les fotos al meu blog de fotos dels meus viatges.