divendres, 25 de gener de 2013

Incongruències

Ahir vaig haver de veure (per casualitats temporals) el noticiari de les 21.00h. Déu meu, va ser tot un exercici de  masoquisme,  realment depriment, descoratjador i esfereïdor. Van començar amb les xifres de l'atur (pels núvols), cas Bárcenas, Urdangarín, la mort de sor Maria (amb el que això implica, l'estancament dels casos de  nens robats)............i suma i segueix.

Clar, així no m'extranya que al carrer, a l'autobús o a on sigui la gent només parla del malament que estan les coses i d'on arribarem fins que algú faci alguna cosa (aquí ja sí que ningú ofereix cap idea, ho deixen  a l'aire,  però amb un to que deixa  entreveure que no serà bonic).

Així que quan em pregunten com estic, sempre dic el mateix "vaig tirant", perquè em sento un xic culpable de ser raonablement   feliç amb la que està caient, però és que ho sóc: faig el que vull  (dintre de les meves possibilitats físiques i econòmiques) quan vull: procuro no fer res per obligació, faig plans de viatjar (el meu vici), ajudo a qui puc i com puc, mai faig res només per diners, tinc cobertes totes les  meves necessitats bàsiques (per la resta, si tinc diners gasto i si no, no), em moc pel concepte de "si un problema té solució, arregla'l però per què et preocupes?; i si no  la té, per què et  preocupes?", aprenc a acceptar el que hi ha, etc., etc.

Podeu dir-me simple, tonta o el que volgueu, però he de  dir-ho: sóc feliç. Al menys avui...........demà qui  sap.

divendres, 11 de gener de 2013

L'AVE

Ja el tenim a Girona l’AVE, semblava que no arribaria mai, que serien les obres de la Sagrada Família. La pregunta que ens hem fet tots els usuaris de cadira de rodes és: com estarà a nivell d’accessibilitat? Doncs jo ho vaig poder comprobar ahir dijous en una de les visites guiades que s'oferien els dies 9,10  i 11.


Anem pas a pas, si vols utilitzar-ho (i necessites ajuda) has d’anar uns 40 minuts abans (a l'estació de trens de Girona) de la sortida del tren i passar primer per Atenció al client per tal que avissin als d’Atendo per ajudar-te a pujar al tren, quan ja vulguis anar a l’andana agafa l’ascensor de l’estació de l’AVE fins el pis -1, aquí passareu el control de bitllets (i en el seu cas el d'equipatges) i una vegada complert aquest tràmit, agafes un altre ascensor fins el -4 on és l’andana, aquí el treballador d’Atendo et posarà la plataforma elevadora (si vas en cadira) i podràs accedir al vagó. El lloc reservat té davant una tauleta per poder treballar (atenció perquè no hi ha endoll)  si vols, el lavabo està perfectament adaptat i a sobre vas al costat del vagó restaurant.


Què hem guanyat? A nivell d’autonomia res, perquè el vagó i l’andana continuen sent a diferents alçades (al menys a Girona), el que és realment important és que al menys ara no estem obligats a trucar el dia abans de viatjar als d’Atendo perquè et facin el servei de suport, hem recuperat el fet de poder demanar-ho mitja hora abans de sortir.

Ah! i sens dubte hem guanyat en comoditat i temps...........per un preu mòdic: el doble del que et costava abans  anar  a Barcelona.

dimarts, 8 de gener de 2013

Comencem...........seguim

El món no es va acabar, he sobreviscut a les festes nadalenques (sobre tot als apoteòsics  menjars) i hem entrat en un any nou. Mai he fet propòsits per l'any nou, pot ser el fet de no fer propòsits ja sigui un propòsit en sí, pot ser.

El que sí  voldria és no haver de parlar molt de la crisi (difícil de cumplir), aixi que començaré l'any parlant d'espectacles.

Les dues últimes pel·lícules que he vist m'han agradat molt, primer va ser El hobbit, fantàstica, aventures a dojo, una peli de gaire bé tres hores de durada que es passen en un moment, el començament d'una altra trilogia que promet, ara si m'acceptes un  consell no t'apropis a la peli esperant veure el llibre (com totes les que venen d'un llibre famós), és un guió (molt ampliat) basat en el llibre. I la segona Los miserables, visualment bella (dintre de la seva cruesa), respira tristesa (a la sala s'escoltaven molts "snifs", i no eren refredats) i a la vegada esperança, magníficament interpretada (treient en Hugh Jackman que està espectacular, jo em quedo amb l'Eddie Redmayne que fa el paper de Marius), en fi, per mí una petita obra d'art (això sí, si no t'agraden els musicals no hi vagis perquè en tota la peli no crec que hagi més de 50 paraules que no formin part d'una cançó).

Una queixa ja per començar l'any: per  què quan vols comprar una entrada utilitzant el servei de ticketmaster (de vegades l'única forma de fer-ho) si ets usuari de cadira de rodes és tan difícil?. Jo al final m'he aburrit i he desistit (igual és el que volen), no sé vosaltres pero jo és que m'imagino la cara de la persona amb la qual estic parlant com si digués "no, por silla de ruedas no me viene nada", si no pots fer la transferència a un seient ja no saben que fer, tan difícil seria tenir a algú al telèfon que sàpiga el que es fa?, als teatres hi ha entrades reservades, a gaire bé tots, el que ens manca són persones que ho sàpiguen.

Aconsello (sobre tot als de Barcelona) que aprenguin de Girona, on no he tingut mai cap problema.