dimecres, 12 d’octubre de 2011

Si Dumas aixequés el cap

Sí, ja ho sé, la culpa és meva, però els vicis s'han de satisfer i ja sabeu que jo pateixo d'un frikisme que m'empenya a veure totes les superproduccions hollywoodienses. Si ja no vaig tenir bastant amb Capitán América (que ja és dir), ara ho he tornat a fer amb Los tres mosqueteros.

Què puc dir? Comencem pel fons, a grans (gegantins) trets, la història és la mateixa i el leif motiv continúa sent el de "todos para uno y uno para todos", però fins aquí arriben les similituds. Pel que fa als personatges, un desgavell, Atos pot ser un antecesor gavatx de 007 (antològic el seu vestit de bus); Aramis és una barreja entre Aguila roja i ninja mollt crescudet; Milady és una mena de Lara Croft; el duc de Buckinham de vegades sembla Jack Sparrow (tot i què Orlando Bloom no és ni de lluny en Johnny Depp); Rochefort és Pierre Nodoyuna; el rei de França és una caricatura............i així tots. Jo només salvaria en Portos i pot ser a en Richelieu, perquè D'Artagnan és un xulo-platja.

Pot ser la intenció final de la peli era aquesta: ser una paròdia post-moderna de l'obra d'en Dumas, però si la generació actual acaba recordant aquesta gran novel·la d'aventuras per aquest film serà com recordar en Leonardo i en Miguel Ángel per les tortugues ninja.

Si el pobre Dumas aixequès el cap............

Segueixo opinant que s'està fent millor televisió que cinema, magnifica Juego de tronos, superior Downtown abbey i si pugueu no us perdeu Breaking bad.