dijous, 28 de maig de 2009

Noblesse oblige


FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sou els millors del món mundial.

Me'n vaig amb destí desconegut.

dimecres, 27 de maig de 2009

No!!!!!!!


Està clar, no sóc bona persona, o al menys això és el que pensen la majoria dels meus coneguts, els amics i inclús el meu germà..........Però, no ho puc evitar, els meus sentiments (de caire merengue) es neguen a acceptar algunes coses, i el que pot passar aquesta nit és una d'elles, els meus pitjors malsons es poden fer realitat............pot guanyar el Barça!!!!!!!!!!.

Si aquesta catàstrofe es fa realitat (no vull ni pensar-ho), els pròxims tres mesos penso desaparèixer del mapa, si fos religiosa em faria monja de clausura, però crec que hi tenen dret d'admissió i no volen atees.

El que més ràbia em fa és que tothom diu que quan s'enfronten un equip espanyol i un d'anglès, sempre és millor que guanyi l'espanyol, d'on ve aquest absurd patrioterisme?, el Barça només és espanyol quan juga fora de les fronteres de la península?.

O sigui que per la meva estabilitat mental........GO MANCHESTER!!!!!!!!!!!

Ja sé, sóc mala persona.

dijous, 7 de maig de 2009

Me'n vui baixar


Hi ha moments que et trobes en la coneguda cruïlla de la decisió:"em tallo les venes o me les deixo llargues?", en els quals comences a desitjar ser completament analfabet, ja no pots llegir un periòdic perquè acabes amb una depressió de cavall (per cert, què expressió tan ridícula), escoltar un noticiari és com assistir al principi de l'apocalipsi (la grip, la crisi, en Berlusconi), sentir a la gent parlar al carrer és com ser un figurant a la peli La Invasión de los ultracuerpos, tot són ocupes (no al·lienígenes, immigrants que venen a emportar-se els nostres recursos).

Inclús t'arribes a sentir culpable, perquè et trobes bé (ni rastre de grip A, o porcina, o com es digui avui), perquè no tens problemes econòmics, perquè tú pots fer plans per anar de vacances (quan hi ha molts que estan pensant com acabaran el mes).

O sigui que he arribat a la conclusió que seguiré el consell Carpe diem (aprofita el moment), d'un filòsof del qual no me'n recordo, em faré la tonta i a esperar que escampi una mica.

A sobre com sóc merengue, no em queda ni la surtida del futbol.