dimecres, 26 de març de 2008

No ho tenim gaire clar


Avui tenia una visita mèdica (rutinària) a l'institut Guttmann i la veritat és que fins i tot jo, que ja estic feta a gaire bé tot el que afecta al nostre col·lectiu, m'he impressionat un xic davant l'imatge de decenes de joves amb la cadira de rodes de per vida. La majoria no pasava dels 23 anys, i la majoria eren homes.
Evidentment no m'impressiona el fet que vagin en cadira, són tan vàlids com qualsevol (i pot ser més que alguns que corren pel món), m'impressiona constatar la quantitat de vides truncades que ara hauran de començar de nou amb unes dificultats afegides, no només els afectats sinò també tots els que els envolten. No ho tenen gaire fàcil, el món en el que vivim no està preparat per nosaltres.
Cada vegada som un col·lectiu més gran (per desgràcia), i amb una esperança de vida més llarga, però ens continuen tractant com a part de la societat marginal. No som un problema, no volem ser una càrrega per ningú, i sobre tot no som objecte de la pena de ningú.
Volem ser part de la solució, volem que s'ens respecti per qui som deixant de banda la discapacitat, volem el mateix que tothom: viure i deixar viure.

dijous, 20 de març de 2008

Otros mundos


Todos sabemos lo del primer mundo y el tercer mundo, pero además hay otros mundos, el martes me lo demostraron y hoy quiero que vosotros lo veais también. El lugar en el que naces condiciona que pertenezcas a un mundo u otro, y la fuerza de voluntad hace que puedas fluctuar entre uno y otro. Pero hay personas que, sencillamente, siempre estarán en esos otros mundos porque para ellos no hay otros.
Los mundos de Yuppie existen, es donde viven personas como Aznar, Bush, y muchos otros que no conocemos pero haberlos, haylos...............seguro. La prueba definitiva de su existencia son unas declaraciones de Aznar sobre Irak, en las que aseguraba que gracias a la guerra había más libertad y más seguridad en el país (o sea que Irak va bien), cosa que también opina su amigo Bush. ¿Veis? los mundos de Yuppie existen, porque si no fuera así tendria que aceptar que ese tipo de opiniones las sostienen personas que viven en el mismo mundo que yo, y sería difícil de soportar, prefiero creer en que no compartimos el mismo espacio vital.
Una cosa más, Sr. Aznar, es una pena que los 7 niños irakíes que murieron el mismo día que usted hizo sus declaraciones, vivieran en el mundo real, no en el de usted.


dijous, 13 de març de 2008

Prevenir, a temps?


Ara que les dones ja haviem assumit que haviem d'anar una vegada l'any al ginecòlec com a mètode preventiu d'un possible problema greu, resulta que la concepció que té el nostre sistema de salut de consulta de revisió és de TRES anys.
Està clar que aquest és un plaç totalment excesiu, perquè per desgràcia, quan nosaltres detectem el problema és que ja està avançat. I això representa un tractament llarg, penós i costós.
No seria més barat -i parlar de diners quan parlem de malalties em sembla de mal gust- posar més mitjans al nostre abast per no haver d'arribar a aquest punt? I no seria menys traumàtic?
La veritat és que jo, fins ara, havia estat una privilegiada (sense saber-ho), perquè com a usuària dels serveis de l'Institut Guttmann tenia visita ginecològica cada any (mamografia inclosa), però des que s'ha tret aquesta especialitat d'allà, fa dos anys, estic intentant fer-me una revisió. I està resultant més difícil que trobar una neurona en funcionament al cervell d'en Bush.
Aquesta és una altra manera sutil de dir-nos que ens hem de fer una assegurança particular? Doncs jo, com a persona amb discapacitat física, ho tinc clar, perquè les asseguradores no m'admeten. Però aquest és un altre tema.
Una altra vegada ens penalitzen per ser el que som.



dijous, 6 de març de 2008

Anem a pitjor

Encara que cada vegada sigui més fàcil comunicar-se, cada vegada ens comuniquem pitjor i menys, hem perdut l'habilitat d'utilitzar el nostre idioma (sigui el que sigui). Actualment, en campanya electoral els partits majoritaris s'empenyen en que es parli l'anglès, per què? Si encara no dominem el llenguatge amb el qual hem crescut, hem d'afegir un altre? Suposo que així es nota menys que no parlem cap.
Jo faig classes a nenes de 3r. i 4t. d'ESO, de l'ensenyament públic i concertat, i cada dia sento més pena, ni idea de redactar (què és aixó?), ni en català, ni en castellà i evidentment tampoc en anglès, i ja ni toco el tema de les faltes d'ortografia. I a l'hora de parlar,l'assumpte ja és un xic més patètic. El vocabulari es veu molt reduït, els connectors estan desaparescuts en combat, etc. Això sí, tot és "guay".
No podem demanar que tinguin un vocabulari anglès quan no saben el que és un sinònim o el que significa "fastuòs" o "espléndido"...............o moltes altres.
Podeu pensar que com què necessiten ajuda particular, són les meves alumnes les que tenen mancances, ja m'agradaria que fos així, però no, només heu de posar l'orella quan hi ha un grup de joves parlant.
I no s'us acudeixi demanar-los la seva opinió sobre qualsevol cosa: política, religió, cinema, o el que sigui, simplement no saben no contesten.
Això si que forma part d'una peli de por.