No hi ha opció

De vegades no tenim elecció, hem d'escollir entre allò que és dolent i allò que és menys dolent. I ara és el moment de fer-ho.

Al terreny de la política, al nostre pais -i pel que veig a d'altres també-, això es fa molt evident ara (concretament el 9 de març). Ens podem permetre que el PP guanyi les eleccions pel fet de no anar a votar perquè estem emprenyats? La resposta pels catalans és evident: NO.

Ja sé que els talls de llum de l'estiu o el tema de les infraestuctures pesa molt, però no hem d'ovlidar que si guanya el PP:

• El ministre d'economia serà el Sr. Pizarro, el mateix que era director d'Endesa quan es van produir els talls de llum a Barcelona, o el que prefereix una companyia alemanya a una catalana.


• Una asignatura basada en qualitats cíviques s'en anirà a fer punyetes perquè, entre d'altres coses, a l'esglèsia no li agrada.


• Què passarà amb l'estatut, les seleccions autonòmiques, l'ensenyament del català, el reconeixement dels drets dels matrimonis gays, etc. etc.?


• Acabaran anomenant a Jiménez Losantos juglar del reino? Amb l'Esperanzita per on acabarà passant l'AVE?

L'abstenció només beneficia a la dreta (i aquesta és una dreta de les de veritat), així que deixem a un costat que les coses podrien anar millor i no ajudem a que vagin a pitjor.

Feu un esforç: VOTEU