Servei públic?

Televisió espanyola (la 1) está declarada com de servei públic i d'interès general, el que passa és que hauriem de definir aquestes paraules. A veure, d'interès general són les telenovel·les, el tour de França, els partits de copa d'Europa (pels quals han pagat més que qualsevol canal privat), els toros i cine de barrio. Ah! i ara les Olimpiades, de les quals ho veurem gaire bé tot. Evidentment tot això és rentable, els anunciants paguen burrades pels anuncis. Però això és negoci o servei públic?
Per altra banda, d'un esdeveniment esportiu en el qual fa quatre anys Espanya va obtenir 71 metals (20 d'or, 27 de plata i 24 de bronze), o sigui de les Paralimpíades, no veurem res (ah sí!, la jornada d'obertura i la de cloenda). Tant omplir-se la boca sobre la superació, el component integrador de l'esport, el moment daurat de l'esport espanyol.................paraules.
La veritat és que no som negoci ni d'interès general.

Sopar de fi de curs

Ahir vaig anar a sopar amb els que han estat els companys de cinquè de rus. La veritat és que ha sigut un dels millors grups de tots els meus anys d'idiomes (11 entre l'inglès i el rus) i bastant eclèctic. Bona gent.

Aquí us poso fotos de tots els implicats, jo hi era darrera de la càmara.

Hancock

Quan vaig a veure una pel·licula de superherois, normalment em deixo el cervell a casa, vui dir, ja sé el que trobaré , una estona d'esbargiment, sense haver de pensar en la lògica (ja sabeu, homes que volen, amb urpes d'acer, amb poders aràcnids, elàstics, de pedra.........) del guió ni en a profunditat del mateix, una historieta on saps qui és el bo (normalment amb una identitat secreta i uns musculs que es deixen veure sota un uniforme tan llampant com ridícul).

Però el que passa amb en Hancock és que pretén ésser l'antitesi del superheroi (i acaba sient com tots), el dolent de la peli no queda clar qui és (i això en una peli d'aquestes hauria d'estar prohibit i inclús penat), li sobren 30 minuts de metratge, els efectes especials més bons ja els havíem vist al trailer....... Així que, vosaltres mateixos, a la cap i a la fi, la cartellera no està per tirar-hi cohets.

Sense cap mena de dubte, el millor de la tarda-nit va ser el tzatziki i el kevav que ens vam cruspir al bar-restaurant Babel del carrer Anselm Clavé de Girona, deliciosos.

Inauguració

Divendres els de MIFAS vam inaugurar el nou equipament a Vilafant, el Centre de dia i recursos Pere Llonch. El centre és preciós i es troba en un lloc immillorable, en plena natura, amb espai obert per tots costats i a més amb molta llum, tot plegat crea una sensació de pau i de llibertat.

La veritat és que com des del Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ens havia imposat inaugurar aquest dia i no més tard de les 11 (recordem, divendres lavorable), pensàvem que no hi hauria tanta gent, però Déu ni do, entre assistents, convidats i autoritats erem més de 150 persones, això sí, al final la Consellera no va poder venir......

Fotos.

Déu apreta...

Segons la dita "Déu apreta però no ofega", pot ser pel meu ateisme practicant, o per les circumstàncies, digueu-me incrèdula, però això avui dia és més difícil de creure que Aznar parli català.
Hi ha dades que ho demostren empíricament: en primer lloc, aquesta calor terriblement enganxosa que em complica l'existència (proveu a anar tot el dia amb l'esquena enganxada a un respatller de lona, per no parlar del cul......). En segon lloc, la crisi que no existeix però ens afecta molt i ens ha obligat a imposar-nos un sistema de prioritats, el qual abans ni ens haviem plantejat. En tercer lloc, una de les sortides per evitar la calor és anar al cinema o quedar-te a casa mirant la tele, però això també està de capa caiguda, es veu que les neurones dels programadors estan de vacances a l'aparell reproductor. Tot això i altres naderies són proves irrefutables que Déu apreta i si pot escanya.

Però no us preocupeu, tot s'acaba i recordeu sempre que PODEMOS.