Quan vaig a veure una pel·licula de superherois, normalment em deixo el cervell a casa, vui dir, ja sé el que trobaré , una estona d'esbargiment, sense haver de pensar en la lògica (ja sabeu, homes que volen, amb urpes d'acer, amb poders aràcnids, elàstics, de pedra.........) del guió ni en a profunditat del mateix, una historieta on saps qui és el bo (normalment amb una identitat secreta i uns musculs que es deixen veure sota un uniforme tan llampant com ridícul).
Però el que passa amb en Hancock és que pretén ésser l'antitesi del superheroi (i acaba sient com tots), el dolent de la peli no queda clar qui és (i això en una peli d'aquestes hauria d'estar prohibit i inclús penat), li sobren 30 minuts de metratge, els efectes especials més bons ja els havíem vist al trailer....... Així que, vosaltres mateixos, a la cap i a la fi, la cartellera no està per tirar-hi cohets.
Sense cap mena de dubte, el millor de la tarda-nit va ser el tzatziki i el kevav que ens vam cruspir al bar-restaurant Babel del carrer Anselm Clavé de Girona, deliciosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada