diumenge, 30 d’agost de 2009

Psicologia inversa

Una altra vegada us he de parlar de la grip A, no és que vulgui, és que no ho puc evitar (com deia en Valmont a Las amistades peligrosas), aquest i el de la calor que hem patit són els temes de l'estiu (que ve a ser com la cançó però pels que no cantem ni a la dutxa).

Jo no sé vosaltres, però ja estic fins al cap que cada nit (el veig mentre sopo) obrin el telenotícies amb les noves víctimes de la pandèmia,clar aquest és el titular, després quan ve el nus de l'història t'assabentes que el subjecte tenia una malaltia prèvia, acostumen a ser obesitats mòrbides o patologies respiratòries, qualsevol d'aquestes ja compliquen molt un procés gripal normal, però a veure, treïent les embarassades (que són un grup de risc elevat), quantes víctimes hi ha hagut que estiguessin sanes?. Obriran els telenotícies al desembre amb les víctimes de la grip analfabeta (la de cada any, la que no té lletra)?

Creia que la consigna primordial era: no creem psicosi. Doncs la psicologia inversa aqui ha funcionat, ja no està ben vist donar la mà al saludar (a no ser que portis a la butxaca tovalloletes d'aquestes per netejar-te-la després), fer petons (a objectes religiosos estic d'acord, però amb els personals ja és una altra història), tossir o Déu no ho vulgui esternudar. De fet, jo ara tinc una mica de tos (sense cap dubte ha estat la calor i els aires condicionats) i quan sorto al carrer em fa vergonya tossir pel que diran.

I de la declaració dels grups de risc ja ni parlo perquè el tema s'està convertint en el sainet de l'estiu. Ho expressa molt bé en Forges.