dimarts, 21 de juliol del 2009

S'ens va


O pitjor, ja s'ens ha anat de les mans, parlo de la grip A i dels danys col·laterals que està originant. Jo crec que a la pandèmia que hem de temer és a la de la por. La por combinada amb un cert grau d'altres prejudicis o desconeixement dóna com a resultat veritables monstres (injustícia, intolerància, xenofòbia...).

Dos exemples per començar:

  • Dues companyies aèries angleses (British Airways i Virgin) si creuen que pots ser portador de la grip, et fan passar per un control mèdic i, evidentment, ja has perdut el teu vol, o sigui que a la cua de facturació o a la d'embarcament no pots tossir, ni mocar-te, ni suar excesivament. Doncs ho tinc malament, perquè jo tusso molt (i no tinc la grip) i hi ha molta gent que quan veu una cua ja sua, un simple refredat d'estiu et pot espatllar de veritat unes vacances. Si tanta por tenen, perquè no reparteixen mascaretes mentre l'hostessa t'agafa el billet?. Podrien matar dos ocells d'un tret, per una part es lliurarien de la grip i per l'altra, podrien posar el logo de la companyia a la mascareta i seria publicitat. A les companyies de baix cost, la mascareta l'has de portar de casa.

  • El govern rus "aconsella" els seus ciutadans que no viatgin a Espanya perquè és un país amb molta incidència de grip A. Res a dir, la mesura és tan estúpida que sobren les paraules.

Molt em temo que això només és el principi d'una llarga llista de mesures no només inútils sinò també creadores de pànic.

I encara no ha arribat l'hivern.

dimarts, 14 de juliol del 2009

La mort d'en Rayán


Evidentment la mort d'un nen és una desgràcia irreparable i que ens arriba a tots a l'ànima, però la d'aquest nen és més tràgica si cap, per moltes raons d'entre les quals destaco dues: les terribles circumstàncies del seu naixement i que ha estat un error humà evitable.

Com a infermera i com a persona, vui centrar-me en la segona. És la primera vegada que escolto ja d'entrada que l'error ha estat d'un professional determinat. D'acord va ser l'infermera la que va confondre la sonda d'alimentació amb una via venosa. Jo, d'el que em queixo és del fet que si hagués estat un error mèdic no hauriem sabut res (complicacions, un nen prematur és molt donat a infeccions, mort sùbita........milers d'explicacions), i és que el sentit del corporativisme entre els metges està molt arrelat, i si no a veure si algú es responsable d'haver donat d'alta a la seva mare embarassada i amb símptomes de grip A............dues vegades.

Hem de pensar, què estem fent amb la nostra sanitat? Una infermera sola no pot encarregar-se de 18 malalts, senzillament no és un pop. Els serveis estan sobrecarregats, de les urgències ni parlem, ara per demanar hora al teu metge de capçalera ho has de demanar amb una setmana d'antelació..........on anem amb tot això? A les assegurances privades. Per la gent que s'ho pugui pagar em sembla molt bé, estan en el seu dret. Aleshores a la sanitat pública només quedaran els que tinguin un poder adquisitiu medi-baix, els immigrants i nosaltres els discapacitats, perquè encara que ho poguéssim pagar, pel sol fet de ser minusvàlid, cap companyia ens vol de socis.

Tots hem pensat en aquest nen amb molta pena, jo no puc deixar de pensar en aquesta infermera (amb comprensió pel que se li ve a sobre), totes al començar podriem haver comés el mateix error. El que passa és que els nostres es veuen més perquè tractem amb vides humanes.

dijous, 9 de juliol del 2009

Investigadors britànics crean espermatozoos amb cèl·lules mare


Aquesta notícia que va apareixer ahir és preocupant i pot causar l'aparició de milers d'acudits feministes que, semblava, ja estaven obsolets.

De tota manera hi ha diverses coses que s'haurien de parlar sobre aquesta troballa: han estat uns britànics els que han posat en entredit una de les funcions exclusives de l'home (l'altra és penjar cuadros), a veure, no tenien res més a fer aquests fills de la Gran Bretanya?, se'ls havia passat la happy hour i no sabien on anar?, què dirà el Papa?...

No us preocupeu (els homes vull dir), aquest descubriment de moment no serveix per res perquè només s'ha aplicat en ratolins (sense paraules) per descobrir un tractament per la infertilitat masculina.

Però la veritat, deixant a part la conya, és que obre una línea de pensament bastant neguitosa i que fa por, i és que comencem a adonar-nos del prop que tenim el que abans consideravem només ciència ficció, i qui fixarà els limits ètics de tots aquests avenços?.