diumenge, 4 d’abril de 2010

Vestits

Mirar les notícies s'ha convertit en un exercici extrem de masoquisme, per això segur que molts ens hem fet un vestit nou, al menys jo. Un vestit fet en estil patchwork (sí home, l'estil d'aquells cobertors fets amb trossos de material amb diferents estampats), un troç d'ironia, d'humor negre, d'indiferència, de racionalització.............en fi, retalls que el nostre cervell va afegint per protegir el nostre cor.

Sense aquest vestit seria molt difícil aguantar un noticiari. Just quan el locutor comença a donar totes aquestes dades sobre morts en carretera, crims de violència domèstica, atemptats, morts per catàstrofes ambientals, etc, és quan a la manera d'un Superman qualsevol (però sense cabina per canviar-me) em poso el meu vestit i puc estar assebentada de tot sense que el meu cor es resenti.

Suposo que els trossos que elegim per fer aquest patchwork depenen molt de cadascú, jo, per exemple, em decanto per l'ironia i l'humor negre, del tipus que vaig utilitzar quan van informar de que l'atemptat en el metro de Moscou ho havien comés dues dones, per evitar pensar en víctimes o en la bestialitat de l'acte, vaig preguntar-me:"si a un home que mor per la causa li prometen que anirà direcament al paradis i tindrà 32 verges per ell, què li prometen a una dona?".

Encara que no ho sembli o que ho considereu una tonteria, funciona. Perquè només tens dues opcions, o no vols saber el que passa (i negar-se a estar informat pot ser de vegades perillós i sempre és un xic estúpid) o ets de pedra, i com jo no pertanyo a cap d'aquests dos grups, m'he fet un vestiit.

1 comentari:

Joan Vicens ha dit...

Diria que els prometen poder sopar amb en Hugh Jackman. No és temptador?