Sí, sóc socialista i a molta honra. A aquest país sembla que només si ets de la dreta ho pots dir, ser socialista és gaire bé vergonyós, a més no sé perquè però inclús entre els que ho confessen, ho fan amb la boca petita, com si encara haguéssin de tenir por.
Aquesta és una època en què ens hem de significar, perquè la dreta ho fa a veu en crit, perquè sempre ho ha fet i perquè sempre han estat com units amb pegament.
Ara sembla que ja ho tenen tot guanyat, com el Barça quan guanya partits sense baixar-se de l'autocar. Ara és quan s'ens ha de veure, quan s'ens ha d'scoltar, quan més hem d'apelar a la inteligència i a la memòria histórica.
Com he de confiar en un home que m'està dient que ell no fa una política amb mentides quan encara me'n recordo de "los hilillos" del Prestige? un home que em diu que les pensions no patiran retallades i inclús poden pujar quan TOTA Europa està al bord de la recessió? un home que en un miting l'altre dia va suggerir la possibilitat de derogar la llei anti-tabac i deixar que a alguns bars es pugués fumar? (això fa un cert "tufillo" populista) qué passarà amb la llei de matrimonis gais? i amb la de l'abortament? i amb l'estatut? i.......................
És evident que el govern que surti de les properes eleccions, d'entrada ja ho té molt difícil, en el terreny social i sobre tot a l'econòmic amb Brusel.les posant-ho tot molt negre. Però aquesta és època d'intentar mantenir el tipus, estrènyer-se molt el cinturó, no posar pals a les rodes i passar el temporal el millor que poguem.
La crisi és global (EEUU té 45 milions de persones vivint al llindar de la pobressa), no és moment per donar pasos endavant, però com tot, aquesta crisi passarà i millor que no hagim de recuperar els passos enrere que s'hagin donat.
Així que mullleu-vos, amb veu alta,, com jo, sóc SOCIALISTA, ATEA, i MERENGUE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada