dimarts, 28 de febrer del 2012

Per no perdre-se-la




Que al Regne Unit cada vegada es fan pelis i sèries millors ja no ho podem posar en dubte, com a mostra la sèrie de la BBC Sherlock Holmes o pel·lícules com ara El discurso del rey o Promesas del este, totes molt recomenables. És evident que la crisi de creativitat que han patit els de l'altre costat de l'Atlàntic no els ha afectat ni de lluny.


Dissabte, desafiant els preus abusius del cinema, vaig anar a veure Shame. Creieu-me (o no, com volgueu), una petita obra d'art. Una peli capaç de fer-te respirar la tristor d'un acte com el sexe (que es suposa que hauria de ser lúdic) vist des de la besant d'una adicció més, pura i dura (mai millor dit). Un guió esplèndid, una història plena de sexe però prenent aquest com un simple acte mecànic, sense res d'emoció ni sentiments, amb desesperança inclús, gaire bé sombria.


Pel que fa a direcció, l'Steve McQueen (sí, igual que l'actor ja fallescut) té un toc especial pels primers planos, per fer-te sentir en ocasions incòmode com si fosis una mena de mirón. I què dir dels actors, genial en Fassbender (però no sóc gens parcial, sóc una fan incondicional, gaire bé una hooligan) i molt bé la Carey Mooligan.


En resum,aneu a veure-la. Però tingueu cura amb qui aneu. I sobre tot no feu comparacions.