Encara que havia jurat i perjurat que no entava dintre dels seus plans, aquí ho tenim, la tan negada figura del copagament.
Jo sempre he sostingut que per ser discapacitat has de ser ric, perquè si no millor no et posis. A veure, no ens deixen treballar perquè han endurit de tal manera les lleis laborals que l'empresari s'estima més contractar una persona "normal" que suposa que li durà menys problemes, d'aquí a poc haurem de pagar per anar treballar (i no és conya, ja s'havia parlat d'establir el copagament per acudir a un Taller Ocupacional); a les hores si no podem treballar i estem molt perjudicats, anem a demanar una pensió..........ja......si és una pensió no contributiva (perquè recordem que no ens han deixat treballar), estan molt per sota del salari mínim interprofesional; com tenim massa temps lliure ens adonem que ens fa mal alguna part del cos, però com han retallat els serveis mèdics, no ens donen hora fins d'aqui un parell de mesos, haurem de contractar una assegurança privada.............ah, no..........això tampoc ho podem fer perquè les asseguradores no accepten a discapacitats; bé......paciència......quan el metge ens pot rebre, resulta que tot és debut a que la nostra cadira ja estava una mica obsoleta i l'hem de canviar, ens dirigim a l'ortopèdia i..........norma nova.........hem de COPAGAR-LA (això és com si en Rajoy li fecin copagar per les seves cames.....pel cervell cap problema perquè quant més petit més barat) .
En resum, si no teniu molts calés, no us feu discapacitats.........no us surt a compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada