dimecres, 8 agost de 2012

Prometheus

Dimarts.............cinema, cosa que ja comença a ser habitual (coses de descomptes al  preu) i,  com no, un altre  blockbuster, aquesta vegada Prometheus.
D'en Ridley Scott crec que ho he vist tot, i treient 1492, la conquista del paraíso, totes m'han agradat en certa mesura, destacant Alien, Blade Runner i Gladiator i de les tres aquesta nova peli en té alguna cosa. D'Alien evidentment l'explicació del seu origen i  l'atmosfera opresiva, tancada. els ensurts i com no  les difícils relacions entre els viatgers de la nau; de Blade Runner el caràcter estoic despreocupat i sense escrúpols del robot, en aquest cas sense límit de caducitat (la qual cosa li treu aquest sentit d'urgència per viure), orgullós de ser qui és; i d'en Gladiator, la duresa del protagonista (en aquest cas una dona), que a la vegada mostra la seva vulnerabilitat, per mí mollt semblant a la tinent Ripley d'Alien. No és comparable amb cap d'aquestes tres obres mestres, però és bona, no inolvidable, però si et va agradar el primer passatger aquesta no te    la pots perdre.
I què dir dels interprets? En Fassbender està inmens, una barreja d'en Data, en Batty (el replicant de Blade Runner) i qualsevol sociòpata,  la Noomi Rapace demostra que és camaleònica  (de Lisbeth Salander de Millenium, la americana,  a aquesta hi ha un món) i promet molt, i una freda (gare bé congelada) Chartlize Theron.
En definitiva, a part d'alguna feblesa  de guió, és una bona peli que et manté lligada  al seient i no et fa venir ganes de mirar el rellotge. 

1 comentari:

Joan Vicenç ha dit...

Em va agradar moltíssim. Feia temps que no gaudia tant al cinema. És cert que em va recordar molt a Àlien, per l’ambient de viatge espacial, pel final i un llarg etc. Però també hi ha un toc Blade Runner, per l’ànsia desesperada dels personatges de trobar-se amb el seu creador.