dilluns, 8 d’octubre de 2012

Fets complerts

Vaig tornar de viatge a mitjans de setembre, del meu viatge llarg, 15 dies,  a Nova  York i Washington i el jet lag  sumat a un refredat d'intensitat 8 m'han tingut fora de combat durant tot aquest temps, les meves neurones no estaven en condicions per composar frases que   tinguessin sentit.  Però ara ja estic aqui una altra vegada i aquestes tres setmanetes dia sí i dia també han passat coses que voldria haver comentat, però senzillament era incapaç de poder expressar-ho, així que faig una recopilació:
  • Molt  parlen els americans de què si aquí cada vegada hi ha més gent fent recerques als contenidors, de què no  volen ser com Espanya, etc. etc. És veritat aquí la cosa està "mu malita", però ells no poden presumir, jo que he estat sis vegades als EEUU mai havia vist tants pidolaïres; no es pot veure gent obrint els contenidors, perquè allà estan amagats als carrerons, però sí que he vist persones rebuscant als de les botigues de menjar; l'inversió en manteniment de  les estructures d'urbanisme  de la ciutat és 0.......és més fàcil veure la broça a l'ull aliè.
  • Les retallades han arribat a límits immorals, un  exemple, jo que cobrava  250€ de  la llei de discapacitat, me l'han retallat un 15%, com a tots  els meus companys............en canvi a l'esglèsia l'any vinent li pujen la subvenció 3,2 milions d'euros.
  • Estava fora l'11 S, així que quan vaig tornar, em vaig trobar amb el furor  independentista i, ho sento per  tots els independentalibans, però no puc estar més en desacord. Ara no tocava,  això fa  3 anys hauria tingut sentit, ara   em sembla que us esteu deixant manipular per un politicastre amb infules d'emperador. Independentisme per protegir el  sentit i les seyes d'identitat catalanes ho puc acceptar (comprendre no, perquè en un món en el que cal unitat no és lògic que parlem de separatisme), però és que la raó principal és per diners. Estem donant peus al tòpic. He descobert que a madridista, atea, discapacitada, i socialista he de sumar federalista.
I hi ha més, de sanitat, cultura, agravis comparatius, esports.............però això és una altra història i no vull aburrir a ningú.