Ja comencem

Ahir TVE1 va  donar el tret de sortida a una de les coses més  incomprensibles per mi: la temporada de bones accions. Arriba el Nadal i amb ell la loteria, els turrons, la felicitat obligatòria i les gales solidàries -la de   la FAO, Apadrina un niño, Aldeas infantiles,  Siente un pobre a su mesa-.

La veritat és que aquestes gales em fan una mica de "grima" i no les veig mai, però ahir fent zapping (un dels pocs esports que encara puc practicar amb la meva discapacitat), vaig veure a la Srta. Obregón dient que tot els diners  que el grup (suposo que alguns dels  participants en tan caritatiu esdeveniment) que es pensaven gastar aquella nit en "botellón" en lloc d'això ho donarien a la FAO. A veure, com algú que guanya quantitats indecents de diners (per cert, pagats per nosaltres, no ovlidem que és la "1", la pública) per passejar la  seva ridiculesa per una pista de ball pot dir tal estupidesa? Si ella i els que l'acompanyen pensessin més en la gent que ho necessita i menys en aprofitar  per fer-se autobombo, probablement les coses anirien millor, però per descansar de l'stress i de la pena que li produirà pensar cinc minuts en les famílies d'Africa, s'anirà a Miami a fer "botellón".

Jo proposo que en lloc  de molestar-nos  amb totes aquestes gales  infumables que s'ens venen al damunt, tots  els diners que els programes  del cor (jo diria que són del colon) paguin als seus convidats/víctimes des de mitjans de novembre a finals de desembre siguin donats a alguna ONG.

D'això sí que podrien presumir i no de ballar el cha cha cha.

Primer toca pagar

Com ja sabeu, els que alguna vegada em seguiu, aquest curs passat vaig acabar el curs de rus (6 anys), i abans m'havia tret el d'anglès (i tot això no és per presumir, és perquè pogueu entendre el que us explicaré ara). 

Després d'un idioma com el rus necessitava una mena d'any sabàtic, però a meitat d'estiu vaig penedir-m'en i vaig pensar que era un xic vergonyós que amb dos idiomes estrangers encara no tinguès el nivell C de català. I vaig anar a  matricular-me -el setembre, al Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat, em van cobrar  menys pel fet de ser  pensionista  i, com no m'anavan bé els horaris per poder fer-ho de forma presencial, al final vaig decidir fer-ho a distància. Com tot estava fins a la bandera, van inscriure'm al centre que hi ha a Calonge, però em van assegurar que l'examen podria fer-ho aquí a Girona. Quan vaig trucar a Calonge -a mitjans d'octubre, em van dir que era possible que no poguès començar ara perquè estava cobert el contingent, que em trucarian per dir'm-ho segur a finals d'octubre o principis de novembre. A tot això jo ja he pagat.

Bé, ara què faig? reclamo? en català? en rus? o en anglès?. Evidentment, la culpa ha estat meva perquè hauria d'haver-me matriculat a l'Oficial d'Idiomes al curs de català per estrangers, que no hi hauria tingut cap problema per accedir-hi, i ja faria un mes llarg que hauria comenzat. Que segurament és   el que  hauré d'acabar fent  el mes de gener.

O sigui que no només el Departament d'Acció Social i Ciutadania va com el cul (perdoneu per la grulleria). 

Fires 2008

Ahir a la tarda, aprofitant que s'havia deixat veure el sol, vaig anar a fer un volt per les Fires de Girona, i vist la que està caient avui, evidentment vaig fer bé.

Jo creia que això de la crisi desinflaria els ànims, que aquest any la cosa no aniria gaire bé pels feriants, però m'equivocava, i no és que el preu de les atraccions hagi baixat (i estaven plenes, a algunes, fins i tot, hi havia cua), pot ser perquè era una de les poques tardes que no plovia o ves a saber-ne la raó, però estava tot de gom a gom.

I no només les atraccions, els carrers, les paradetes...............Vaig fer la tarda completa i vaig anar al cinema i a sopar. El cinema tampoc hi era buït (la peli escollida va ser Transsiberian, està bé, una interpretació molt acurada d'en Noriega, com sempre esplèndid Sir Kingsley, però això avui no toca) i pel que fa a sopar ja ni parlem, per la zona de Correus era difícil trobar un restaurant per poder seure (a mí, que porto la cadira incorporada de sèrie, m'és ben igual, només m'importa la taula).

O sigui que la gent se'ls gasta. Si alguna cosa ens ha ensenyat la punyetera crisi és a viure al dia. Demà ja veurem, pot ser el treball millori, la llei de dependència sigui justa i les ranes volin.

Una altra realitat

Va aparèixer divendres un article al Diari de Girona que si fos veritat donaria una resposta raonable a les nostres esperances. Concretament, em refereixo al que fa referència a les quantitats que es perceben per la llei de dependència. No és que el periòdic digui mentides, és que són veritats a mitjes.
Es diu que la quantitat mínima que s'està cobrant, és de 597,40 €. Ni de lluny. Després d'aconseguir que te la concedeixin (sense saber perquè a tú sí i a d'altres no, tenint el mateix grau de discapacitat i uns ingressos similars), després d'un llarg període perquè et paguin per primer cop, la quantitat és totalment irrisòria, sobre tot si penses perquè te la donen. Jo cobro una pensió no contributiva de 492 € al mes, a això podeu afegir-hi una infima quantitat de 80 € mensuals d'un antic programa de la Generalitat que es deia "Viure en familia". Doncs, quan me la van aprovar, em van fer un balanç dels meus ingressos i m'han quedat 249 €, i m'han tret els 80€. Ah! i no penseu que és perquè a casa meva entren molts cales, la meva mare és mileurista i juvilada.
O sigui que no sé d'on surt aquesta quantitat, ni si algú la cobra o la cobrarà, jo al menys no.
El que més ràbia em dóna és que tothom s'ho ha cregut, el que demostra que una bona campanya publicitària fa que la cabanya de l'oncle Tom sembli l'Empire State.

És una llàstima

A Girona els usuaris de cadira de rodes a l'hora de circular per la ciutat no hauriem de tenir cap problema,la majoria dels autobusos estan adaptats.

Però com heu vist, he utilitzat el condicional, el que vol dir que, en condicions normals no tindriem problemes. El que passa és que es veu que fer el manteniment de la rampa d'accés al vehicle deu ser cosa d'enginyers aeroespacials, perquè sinò no s'entén com és possible que no funcionin gairebé mai.

La setmana passada vaig agafar tres vegades l'autobus (la qual cosa des que vaig amb la cadira elèctrica és estrany, però tenia pressa), la primera vegada la rampa no sortia, la segona sortia però no es quedava estesa i la tercera ni hi era. Gràcies a l'ajuda del conductor i d'altres passagers, els quals evidentment no tenien cap obligació, vaig poder pujar (i creieu-me, amb la cadira elèctrica no és fàcil).
Això és una veritable llàstima, tenim els mitjans però per deixadesa (pura i dura) no els podem utilitzar.
O sigui podriem ser més independents però no ens deixen. Mai he tingut massa clar si sóc una persona discapacitada o em fan més discapacitada del que sóc.

El circ

Ahir vaig anar al circ amb usuaris de la Residència de MIFAS, podeu veure a alguns a les fotos que us afegeixo.

He de dir que feia com un secle que no anava, i pot ser hagués estat millor no anar, tot i que m'ho vaig passar bé. Però la sensació de grandessa, de màgia que, recordo, donava el circ, ja s'ha perdut. Ara sembla decadent, amb una certa oloreta a ranci. Abans podies gairebé tastar l'alegria i la fascinació dels nens, tot això s'ha acabat.
El circ és una mostra més de com ha canviat tot (ara m'he passat, semblo una iaia), hem substituït les relacions humanes pels xats, les postals de Nadal per freds missatges electrònics (això sí més ràpids) o pitjor, SMS i els jocs compartits per videoconsoles. I el circ no podia ser menys, l'únic que ens sembla passable és El cirque du soleil.
Som xics.

Tornar a la càrrega

Després d'un temps torno a la càrrega, jo diria que un xic més batalladora, irònica, una mica més sensible....Però jo a la cap i a la fi. Em disculpo amb tots els meus amics i diguem seguidors perquè he trigat massa a dir alguna cosa, però cadascú té un temps molt personal per pair algunes circumstàncies.
Però bé, ja sóc aqui (com va dir en Tarradelles), i de moment no penso anar-m'en.