Aquesta setmana tinc examen, i no un qualsevol, és el final, un any es decideix en dos matins, si em llevo amb el peu esquerra ho tinc pelut. Sis anys estudiant rus ja són el suficientment durs per haver d'enfrontar-me ara a un final amb l'esperança de no haver de tornar l'any vinent.
Al menys no tinc la pressió de pensar que aquest examen determina el meu futur, ara he aprés a viure el dia a dia. Però això no m'ajudarà gaire quan hagi d'entrar a l'aula.
I com sempre (i creieu-me, després d'una carrera universitària, ho sé) a la prova no seré capaç de demostrar res, tot el que he estudiat, totes les redaccions, traduccions, lectures..........per (amb sort) treure un aprovat raspat.
Ja que no podeu presentar-vos per mi i donat que sóc massa honrada per fer xuletes (a més, a la prova oral no crec que em servissin gaire), només em queda demanar-vos que dimecres i dijous al matí penseu una miqueta en mí.
Bé, m'en vaig a repasar no sigui que m'oblidi d'alguna cosa.Дo свидания.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada