dijous, 11 de desembre de 2008

Crepúsculo


Ni la fred tan intensa que feia ahir a la tarda va impedir que anés a veure Crepúsculo, i us aseguro que quan vaig tornar no em va importar l'1 sota cero que feia. No em va defraudar en absolut, em va donar tot el que m'esperava.
Si l'analitzes és una peli d'amor interracial, ja haviem vist tota mena de barrejes en una parella: blancs, negres, asiàtics, hispans, extraterrestres, sirenes, granotes.....i ara un vampir i una adolescent. És com Romeo i Julieta, però Romeo ja està mort i a més té una dieta bastant extrema. Segueix totes les regles d'una peli d'amor, xicot coneix xicota, s'enamoren amb entrebancs inicials, gairebé es perden i al final acaben junts. El que la fa diferent és el domini de l'imatge, el bon treball dels actors, l'originalitat de la història i l'ambientació. Tot és bo.
Fent una altra apreciació: és increible que també es noti com han canviat els temps també pels vampirs, ja no hi ha estaques, ni alls, ni taúts, ni ullals.............ni res dels tòpics vampírics. Són tots macos, familiars.......inclús vegetarians.

1 comentari:

Rachel ha dit...

Hola Anna!!! sóc la Raquel, que de tan en quan, faig una ullada al teu blog. així crepúsculo no és de por? jeje, doncs potser sí que la miraré... per l'anunci em pensava que era rollo the ring, o alguna d'aquestes...en fi, queda pendent quedar algun dia eh!!

fins aviat! ah, i m'has de passar els capítols que tinc ganes de veure què passa amb aquell parell...