diumenge, 21 de desembre de 2008

Remakes, hi ha cap de bo?


Ja sé, cada vegada que us parlo de pel·lícules que he anat a veure resulta que m'han agradat, no és que no tingui gaire criteri, és què, degut a l'elevat preu del cinema, vaig a veure només la que crec que m'agradarà. Per això quan una em surt "rana" és pitjor.
Un xic de culpa del que em va passar amb aquesta peli la tinc jo, no sé per què segueixo veient remakes, suposo que encara espero que hi hagi un que sigui millor, o al menys igual, que l'original, però creieu-me aquest no és el cas.
Us parlo d' Ultimatum a la tierra, una petita obra d'art del 1951, convertida en una inmensa decepció el 2008. Encara que les comparacions siguin odioses, faig una (digueu-me rebel) a la primera l'amenaça pel planeta era la guerra freda i la possible autodestrucció de la raça humana; per primer cop al cinema,es veien alienígenes bons, que portaven un missatge de pau; la direcció del film (a càrrec d'en Robert Wise) era dinàmica, posant molta atenció en el bon treball actoral, amb ritme. A la nova, l'amenaça (encara que no queda gaire clar) és el dany ecològic que estem causant a la terra; ara ja estem acostumats a extraterrestres bons (ET, Cocoon, Encuentros en la tercera fase) i el missatge d'aquests no és gaire bondadós, és del tipus "poseu remei ara, o l'única espècie en perill d'extinció serà la dels humans" i per demostrar-ho riu-te de la bomba d'hidrògen; al director li preocupen més els efectes especials que la consistència de la pel·lícula; excepte els primers vint minuts és lenta, hi ha massa subtrames (que no l'emplenen més de contingut, al contrari la fan més cargant); té més expressió el robot que en Keanu Reeves (on és el Keanu de Mi Idaho privado?)..................etc.
En fi, que vaig sortir del cinema preguntant-me: calia?.

1 comentari:

Joan Vicenç Cordonet Donat ha dit...

El remake de Halloween a mi em va agradar. I "Soy leyenda", que també és un remake, em va semblar força ben feta. A veure si el cinema ens sorprèn un altre cop...