dissabte, 31 de gener de 2009

Aprimar-se

Dilluns comenzo el règim, no, no és un propòsit d'any nou, tampoc és que vulgui anar a comprar roba a les botigues d'anorèxiques, és més bé un tema de salut, i a més la meva cadira ja m'ho estava demanant a crits i no és qüestió de fer-la patir, ja sóm velles amigues.
De moment, s'ha acabat l'arròs, la pasta, el pa i per suposat els dolços. Viva l'amanida i el peix bullit. No sé que és el que trobaré més a faltar, però sense cap mena de dubte el pitjor d'un règim és la pèrdua de l'opció de poder menjar el que et vingui de gust. I a més jo, precisament, sóc una de les persones a les quals no els agrada que per nassos li retallin les opcions, m'encanta poder escollir (encara que de vegades sempre acabo triant el mateix).
No és que sigui nova en això dels règims, ja porto des dels 12 anys entrant i sortint de tota mena d'aquests: semi-vegetarians, de proteínes, restrictiu de calories.........El més divertit és la primera visita quan els "administradors" del regim (siguin metges o no) veuen la cadira, gaire bé els pots llegir la ment: "i ara com la peso jo?", alguns inclús m'han preguntat si em puc aixecar (i per suposat fer equilibris a la bàscula) per poder-me dir els quilos que em sobren. Jo ara ja surto de casa pesada, per tal d'evitar mals de cap.
Des d'aqui vui demanar, a la bestreta, perdó als meus amics per la mala llet que és segur que s'em posarà a partir de la setmana vinent.

Dilluns comenzo el règim, el que queda d'avui i demà hauré d'aprofitar.