Obrint camins

No hi ha molt a dir sobre Avatar, la nova peli d'en James Cameron, i no hi ha molt a dir senzillament perquè em vaig quedar sense paraules. És espectacular, magnífica, una obra d'art, una d'aquelles pel·lícules que estas veient i saps que faran història, que crearan moda, igual que el seu dia va passar amb La guerra de las galaxias o Matrix.

Un metratge llarg, excesivament? Jo crec que no, de fet si hagués durat més tampoc me'n hauria adonat. Estàs tan immersa que no trobes diferència entre els personatges reals i els generats per ordinador, bé, si que la trobes, els reals són més odiosos.

De vegades quan les expectatives són molt grans, el resultat pot ser decebedor, però això no passa amb Avatar, en la meva opinió inclús les supera.

Ah! des del punt de vista d'una persona usuària de cadira de rodes, aquesta intepretació d'un paraplègic és la millor que he vit fins ara.

En resum, no us la perdeu (i sobretot en 3D), sense dubte és el principi d'una altra forma de fer cinema.

Anem amb el pas canviat

Ara que hem d'estar més units que mai, ara que volem crear una Europa gran i en la qual tots tinguem els mateixos drets, ara que tot tendeix a ser globalitzat..... precisament ara es fa un referèndum no vinculant sobre la independència de Catalunya...........calia?

L'abstenció ha estat d'un 70%, la qual cosa ja demostra que aquest és un assumpte sobre tot, per nostàlgics. Fa molts anys la independència pot ser tenia sentit, però ja no, s'ha convertit en una idea obsoleta, a extingir.

A sobre, CDC i ERC volen exigir una consulta vàlida, què passa? a Catalunya no tenim altres problemes?, cas Millet, Prenafeta, Alavedra, la manca de fons per cobrir la llei de dependència, haver d'aturar obres perquè no hi ha pressupost, el retràs en l'aprovació de l'Estatut, l'atur, etc.?. O és que aquests ja els veiem tan irresolubles que desempolsem d'altres que ja estan un xic rancis?.

El pitjor de tot és que cada vegada que fem una cosa així, sé que hauré d'aguantar a tota la quadrilla del PP parlant de que si els catalans volem trencar Espanya, que no respectem el castellà, que som una colla de separatistes insolidaris amb la resta de l'estat, i tota la m.. incendiària que se li vingui a la boca.

No vull saber el que haurà costat aquesta consulta amb un valor semblant a quan ens pregunten a qui estimem més si al pare o a la mare. Si us plau, la propera vegada les proves amb gasosa.

Això és espectacle

Abans de res, com haureu comprobat pel títol, els meus accents ja funcionen. Mitjançant una operació de neteja vaig aconsseguir (amb l'ajuda d'un amic/tècnic, of course) treure'm de sobre una veritable invasió dels troians. O sigui que ja puc tornar a escriure sense sentir que estic perpetrant un crim ortogràfic.

Ahir vaig anar a veure l'espectacle del Coro, ballet y orquesta del Ejército ruso de San Petersburgo, a l'Auditori de Girona. L'espectacle va ser magnífic, ple de ritme, electritzant, emocionant.............en fí, tots els sinònims que s'us acudeixin. La sala simfònica de l'auditori estava plena de gom a gom, amb un públic entregat i col·laborador, sens dubte dos dells moments màgics de la nit van ser quan un dels tenors va començar a cantar Granada (en perfecte castellà) i quan al final, i amb la sala en peu, van interpretar Els Segadors, l'apoteosi.

Qui digui que la música rusa és trist, senzillament no sap de què està parlant, es nota que hi ha molta esperança, lluita, amor i pel que fa al ritme, genial. Jo em vaig passar la nit amb la melodia del Kalinka al cap, i aquest matí he afegit Ojos negros, que encara que ahir no la van tocar, és la meva favorita.