Abans de res, com haureu comprobat pel títol, els meus accents ja funcionen. Mitjançant una operació de neteja vaig aconsseguir (amb l'ajuda d'un amic/tècnic, of course) treure'm de sobre una veritable invasió dels troians. O sigui que ja puc tornar a escriure sense sentir que estic perpetrant un crim ortogràfic.
Ahir vaig anar a veure l'espectacle del Coro, ballet y orquesta del Ejército ruso de San Petersburgo, a l'Auditori de Girona. L'espectacle va ser magnífic, ple de ritme, electritzant, emocionant.............en fí, tots els sinònims que s'us acudeixin. La sala simfònica de l'auditori estava plena de gom a gom, amb un públic entregat i col·laborador, sens dubte dos dells moments màgics de la nit van ser quan un dels tenors va començar a cantar Granada (en perfecte castellà) i quan al final, i amb la sala en peu, van interpretar Els Segadors, l'apoteosi.
Qui digui que la música rusa és trist, senzillament no sap de què està parlant, es nota que hi ha molta esperança, lluita, amor i pel que fa al ritme, genial. Jo em vaig passar la nit amb la melodia del Kalinka al cap, i aquest matí he afegit Ojos negros, que encara que ahir no la van tocar, és la meva favorita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada