divendres, 26 de març del 2010

Blanc i negre


Escoltant les notícies d'ahir van surgir dues que vull compartir amb vosaltres perquè per mi representen les dues cares de la moneda: l'esperança i la intolerància. Comencem per la bona.

Les malalties degeneratives estan a punt de desaparèixer, per diners, però de moment sabem que al menys l'opció existeix. Ahir va néixer la primera nena lliure de distròfia muscular que sense el tractament preconcepcional hauria patit la malaltia. Ho van aconseguir escollint els embrions sans i implantant-se'ls i ara es pot plantejar tenir un altre nen (quan reuneixi els 10.000€ que li costa).

I la fastigosa: segons una enquesta molt recent, un de cada quatre catalans és xenòfob i creu que els immgrants no haurien de tenir cobertures socials. Per mi això sí que és difícil d'acceptar, no puc entendre aquesta intolerància i el que no puc entendre em fa por i el que em fa por no m'agrada.Resulta patètic que culpem de tot als immigrants. I resulta molt trist que estem vivint en una societat similar a la que va crear un monstre com en Hitler.

Una pena que en algunes coses estem fent grans avenços i, en canvi, en altres sembla que volem compensar i donem cinquanta pasos enrere.