dimarts, 9 de març de 2010

El temps

Com cada dia, ahir em vaig llevar a les 8.15, però per sorpresa meva (i de tots) vaig esmorzar amb una cortina blanca darrere del finestal del balcó. Com una nena petita, que no ha vist mai la neu, me la vaig quedar mirant creient que acabaria aviat i qui sap quan de temps tornaria a veure-la, doncs a les 19 estava fins al gorro de neu i de les pampallugues que feia constantment el llum.
I és que, pels que no estem acostumats, aquest fenòmens atmosfèrics són molt bonics...........una estoneta, quan ja comencen a inteferir molt en la nostra rutina diària, deixen de ser graciosos i es converteixen en un malson.
Aquest matí la neu continúa aquí, he d'ajornar el que havia de fer avui i, un dia més, quedar-me tancada a casa esperant que tot torni a la normalitat.
Però, tot i això, he de reconeixer que va ser bonic, o no?



1 comentari:

Joan Vicens ha dit...

Molt bones fotos! Millor que no hagis de saber mai com roda la cadira de rodes elèctrica quan hi ha neu. Ho he descobert i t'asseguro que és una experiència per oblidar. La neu deixa de ser maca. És curiós com n'és de subjectiva, la bellesa.