Es busquen, preferentment vius, uns quants conceptes: respecte, educació, paciència i tolerància. La recompensa per la seva trobada serà moral (perquè amb la que està caient no estem per despeses extres).
Els tres primers ja feia temps que estaven molt diluïts, que donaven senyals d'alarma, que cada vegada eren més difícils de trobar, fins que ara ja estan més ocults que el sex appeal de Soraya Sáez. Recordem un xic les senyals d'alarma (des de la meva cadira) que es van poder apreciar abans de desaparèixer els esmentats: quan pujava a l'autobús havia de demanar si es plau que deixessin lliure el lloc per cadires; al baixar si el conductor baixava primer la rampa, la gent es queixava; anant pel carrer encara que la gent em veiés, es llançava (de vegades no literalment) a sobre meu per poder anar més ràpid (en aquests casos no puc evitar el dessitg de menjar-me uns quants turmells); si trigaven en posar l'elevador per pujar al tren, la gent en lloc d'entrar per una altra porta, feien corredisses per tal d'entrar els primers; a un teatre quan a una dóna li vam vendre entrades per la mateixa llotja que a mí, em va dir "si, però jo he pagat per aquestes entrades" com si a mí (pel fet de ser discapacitada) me les haguèssin regalat...........
Pel que fa a l'últim , el detonant per la seva desaparició ha estat la crisi. No és que aquest concepte estigués molt arrelat, però qui abans era útil ara representa una molèstia, és només una càrrega que ens hem de treure de sobre.
Qui tingui notícies dels desapareguts que se les calli, no sigui que apareixi un neonazi (quina por) i se les faci empassar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada