Ahir vaig anar a veure Sombras tenebrosas i, a part de les característiques de la peli de les quals en parlarem després, me'n vaig adonar d'una cosa que ja fa temps sospitava però no volia acceptar, m'he fet gran.
La peli està basada en una sèrie de televisió molt antiga (en blanc i negre) i la música respecta el temps, doncs me la coneixia tota, inclús algunes cançons les podia cantar. Tres files de seients davant meu hi havien uns nens de no més de 15 anys que debien pensar que allò era juràsic. Ja havia rebut una senyal un dia que a la tele parlaven del Capitán tan i jo no només sabia qui era sinò que el podia visualitzar, o sigui que ja és una realitat, comenzo a pertanyer a la penya del "sinofós".
A part de l'evidència de la meva decadència, la peli no em va agradar, potser serà considerada una obra mestra per part de la crítica, però jo la vaig trobar pesada, lenta, amb uns rampells magnífics, però res més. I això que a mi m'agrada molt en Depp, però de vegades es passa molt de voltes, clar que les pelis d'en Barton ja li permeten estar sobrepassat. A mí que m'agradava la sèrie, la peli m'ha decepcionat bastant, han deixat al Barnabás Collins com si fos una paròdia d'en José Mota (i m'encanta en José Mota).
Això sí, per qui l'agrada l'univers Tim Barton, una goçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada