divendres, 25 de gener de 2013

Incongruències

Ahir vaig haver de veure (per casualitats temporals) el noticiari de les 21.00h. Déu meu, va ser tot un exercici de  masoquisme,  realment depriment, descoratjador i esfereïdor. Van començar amb les xifres de l'atur (pels núvols), cas Bárcenas, Urdangarín, la mort de sor Maria (amb el que això implica, l'estancament dels casos de  nens robats)............i suma i segueix.

Clar, així no m'extranya que al carrer, a l'autobús o a on sigui la gent només parla del malament que estan les coses i d'on arribarem fins que algú faci alguna cosa (aquí ja sí que ningú ofereix cap idea, ho deixen  a l'aire,  però amb un to que deixa  entreveure que no serà bonic).

Així que quan em pregunten com estic, sempre dic el mateix "vaig tirant", perquè em sento un xic culpable de ser raonablement   feliç amb la que està caient, però és que ho sóc: faig el que vull  (dintre de les meves possibilitats físiques i econòmiques) quan vull: procuro no fer res per obligació, faig plans de viatjar (el meu vici), ajudo a qui puc i com puc, mai faig res només per diners, tinc cobertes totes les  meves necessitats bàsiques (per la resta, si tinc diners gasto i si no, no), em moc pel concepte de "si un problema té solució, arregla'l però per què et preocupes?; i si no  la té, per què et  preocupes?", aprenc a acceptar el que hi ha, etc., etc.

Podeu dir-me simple, tonta o el que volgueu, però he de  dir-ho: sóc feliç. Al menys avui...........demà qui  sap.