El que sí voldria és no haver de parlar molt de la crisi (difícil de cumplir), aixi que començaré l'any parlant d'espectacles.
Les dues últimes pel·lícules que he vist m'han agradat molt, primer va ser El hobbit, fantàstica, aventures a dojo, una peli de gaire bé tres hores de durada que es passen en un moment, el començament d'una altra trilogia que promet, ara si m'acceptes un consell no t'apropis a la peli esperant veure el llibre (com totes les que venen d'un llibre famós), és un guió (molt ampliat) basat en el llibre. I la segona Los miserables, visualment bella (dintre de la seva cruesa), respira tristesa (a la sala s'escoltaven molts "snifs", i no eren refredats) i a la vegada esperança, magníficament interpretada (treient en Hugh Jackman que està espectacular, jo em quedo amb l'Eddie Redmayne que fa el paper de Marius), en fi, per mí una petita obra d'art (això sí, si no t'agraden els musicals no hi vagis perquè en tota la peli no crec que hagi més de 50 paraules que no formin part d'una cançó).
Una queixa ja per començar l'any: per què quan vols comprar una entrada utilitzant el servei de ticketmaster (de vegades l'única forma de fer-ho) si ets usuari de cadira de rodes és tan difícil?. Jo al final m'he aburrit i he desistit (igual és el que volen), no sé vosaltres pero jo és que m'imagino la cara de la persona amb la qual estic parlant com si digués "no, por silla de ruedas no me viene nada", si no pots fer la transferència a un seient ja no saben que fer, tan difícil seria tenir a algú al telèfon que sàpiga el que es fa?, als teatres hi ha entrades reservades, a gaire bé tots, el que ens manca són persones que ho sàpiguen.
Aconsello (sobre tot als de Barcelona) que aprenguin de Girona, on no he tingut mai cap problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada