No hi ha res més a dir

Agravis comparatius

En aquesta època de crisi que vivim hi ha, per desgràcia, molts agravis, però ara només vull destacar dos perquè m'han molestat molt i no me'ls he pogut treure del cap. Sí, ja sé que pensareu que com són una decisió del govern de'n Mas i no dels socialistes per això parlo, abans ben calladeta que estava en el terreny polític, però heu de comprendre que només em queda el dret al "pataleo" i aquest no me'l pot treure ningú.

Anem:

La Generalitat ha imposat una multa a més de cen comerços per no retolar en català. De debò? Jo també sóc catalana, parlo i escric català (nivell C), però llegir els cartells d'una botiga en català o castellà m'és igual si a l'hora d'entrar no puc perquè hi ha barreres arquitectòniques. Perquè si ben és cert que hi ha una llei de supressió de barreres, no existeix organisme sancionador, ni voluntat de posar multes. A mí, a una agència de viatges que respecta molt l'idioma m'han hagut d'atendre al carrer perquè no podia entrar al despatx. Això no és sancionable?

La Generalitat ha decidit que a les estacions d'esquí que gestiona (com Boi Taüll o Port Ainé), el preu del forfait baixarà en uns 10€. Hem perdut el nord. Això a qui beneficia? els aturats ara podran anar a esquiar?, per altra banda, si et trenques una cama hi haurà personal sanitari per atendre't?. Això sí, et posaran una escaiola, no una "escayola", perquè si no se'ls podria caura el pel.

Ja és hora, mullem-nos

Sí, sóc socialista i a molta honra. A aquest país sembla que només si ets de la dreta ho pots dir, ser socialista és gaire bé vergonyós, a més no sé perquè però inclús entre els que ho confessen, ho fan amb la boca petita, com si encara haguéssin de tenir por.

Aquesta és una època en què ens hem de significar, perquè la dreta ho fa a veu en crit, perquè sempre ho ha fet i perquè sempre han estat com units amb pegament.

Ara sembla que ja ho tenen tot guanyat, com el Barça quan guanya partits sense baixar-se de l'autocar. Ara és quan s'ens ha de veure, quan s'ens ha d'scoltar, quan més hem d'apelar a la inteligència i a la memòria histórica.

Com he de confiar en un home que m'està dient que ell no fa una política amb mentides quan encara me'n recordo de "los hilillos" del Prestige? un home que em diu que les pensions no patiran retallades i inclús poden pujar quan TOTA Europa està al bord de la recessió? un home que en un miting l'altre dia va suggerir la possibilitat de derogar la llei anti-tabac i deixar que a alguns bars es pugués fumar? (això fa un cert "tufillo" populista) qué passarà amb la llei de matrimonis gais? i amb la de l'abortament? i amb l'estatut? i.......................

És evident que el govern que surti de les properes eleccions, d'entrada ja ho té molt difícil, en el terreny social i sobre tot a l'econòmic amb Brusel.les posant-ho tot molt negre. Però aquesta és època d'intentar mantenir el tipus, estrènyer-se molt el cinturó, no posar pals a les rodes i passar el temporal el millor que poguem.

La crisi és global (EEUU té 45 milions de persones vivint al llindar de la pobressa), no és moment per donar pasos endavant, però com tot, aquesta crisi passarà i millor que no hagim de recuperar els passos enrere que s'hagin donat.

Així que mullleu-vos, amb veu alta,, com jo, sóc SOCIALISTA, ATEA, i MERENGUE.

Si Dumas aixequés el cap

Sí, ja ho sé, la culpa és meva, però els vicis s'han de satisfer i ja sabeu que jo pateixo d'un frikisme que m'empenya a veure totes les superproduccions hollywoodienses. Si ja no vaig tenir bastant amb Capitán América (que ja és dir), ara ho he tornat a fer amb Los tres mosqueteros.

Què puc dir? Comencem pel fons, a grans (gegantins) trets, la història és la mateixa i el leif motiv continúa sent el de "todos para uno y uno para todos", però fins aquí arriben les similituds. Pel que fa als personatges, un desgavell, Atos pot ser un antecesor gavatx de 007 (antològic el seu vestit de bus); Aramis és una barreja entre Aguila roja i ninja mollt crescudet; Milady és una mena de Lara Croft; el duc de Buckinham de vegades sembla Jack Sparrow (tot i què Orlando Bloom no és ni de lluny en Johnny Depp); Rochefort és Pierre Nodoyuna; el rei de França és una caricatura............i així tots. Jo només salvaria en Portos i pot ser a en Richelieu, perquè D'Artagnan és un xulo-platja.

Pot ser la intenció final de la peli era aquesta: ser una paròdia post-moderna de l'obra d'en Dumas, però si la generació actual acaba recordant aquesta gran novel·la d'aventuras per aquest film serà com recordar en Leonardo i en Miguel Ángel per les tortugues ninja.

Si el pobre Dumas aixequès el cap............

Segueixo opinant que s'està fent millor televisió que cinema, magnifica Juego de tronos, superior Downtown abbey i si pugueu no us perdeu Breaking bad.

Viatge a Burgos

Del 12 al 15 d'agost els del grup d'oci de MIFAS vam realitzar el nostre viatge anual, aquest any la ciutat escollida va ser Burgos.

Encara que el viatge em va costar un món d'organitzar, va valer la pena, crec que parlo per tots els participants al dir que ens ho vam passar de p.m. Tot i què, anavem dividits en massa grupets, però això tè una senzilla explicació, cadascú tenim el nostre ritme i com no, les nostres preferències.

D'entrada l'hotel era tot el que m'esperava, tot i què en això segur que no estem tots d'acord, llit massa baix, lavabo igual..........però és lògic, cadascú necessitem una adaptació al nostre aire, i trovar habitacion que s'adaptin a tots és impossible.

La ciutat és preciosa, molt neta, el centre històric és gairebé zona de vianants, tot i què no vam poder gaudir tot el que ens hauria agradat per dues coses: la ciutat estava presa per les tropes de les jornades de la juventut i a més portàvem un programa una mica apretat.

Una ciutat plena d'història pels quatre costats, on conviuen en perfecta armonia el mudejar i el barroc, els antics costums i la modernitat.

Si voleu veure fotos, cliqueu aquí.

L'IVA i la mare que el va parir

Sempre he pensat que en aquest país ser discapacitat és un luxe, però mai m'havia parat a parlar d'això. Fem-ho ara.

La veritat és que en setze anys que fa que utilitzo la cadira de rodes mai he comprat cap, sóc una afortunada en això (o demano massa, no ho sé), entre l'ONCE al seu moment, una companyia aèria (que en un dels meus múltiples viatges me la va espatllar i després de moltes reclamacions em va pagar una nova), el Guttmann i la Seguretat Social no havia anat mai a pagar una amb diners de la meva butxaca i a més tampoc sóc de tunejar-la molt. Però la setmana passada (i, oh sorpresa!, fora de garantia) se'm va espatllar la cadira elèctrica que porto per desplaçar-me a tots llocs (a casa utilitzo la manual).............se la van emportar per arreglar-la i de pas fer-li l'ITV............i una setmana llarga després va tornar..........amb la factura.

Ja sabreu que hi ha tres tipus d'IVA, el general del 18% (aplicable a tot el que es considera un luxe com roba o calçat o tabac o alcohol, etc.), el reduït del 8% (aliments no considerats de primera necessitat, perruqueria, dentista, etc.) i el superreduït del 4% (aliments de primera necessitat, medicaments, cultura, etc.). Doncs les cadires estan al nivell del tabac o l'alcohol. Increíble que per comprar-me un Ferrari em carreguin el mateix IVA que pel luxe de poder surtir de casa meva; infumable que per comprar-me un abric de pell de foca em cobrin el mateix IVA que per arreglar la burxada d'una roda; demencial que apliquin el mateix IVA a un vici que a una necessitat perentòria; inadmissible que comparin una cadira de rodes amb un dolby surround; impensable que et cobrin menys per llegir l'ABC que pel coxí de la cadira.........etc.

Tinc més sinònims per expressar la meva indignació però crec que ja us heu pogut fer una idea.

Fantàstic

Anit, en un escenari incomparable, per mí, com és el de les escales de la Catedral de Girona, vaig assistir a un espectacle preciós: una representació del Ballet Reial Cambodjà.

Aquest tipus de danza que va estar a punt de desapareixer, per culpa dels Khemer rojos (als quals tot el que feia referència a corona els donava una mena d'urticària), es basa sobre tot en el moviment de les mans i té una elegància i una cadència gaire bé hipnòtica. La música agafa uns tons que, de vegades poden ser perillosament relaxants. I que dir de la roba: senzillament esplèndida.

No és d'extranyar que aquestes dances jemeres hagin estat declardes per l'UNESCO com a Patrimoni Intangible de l'Humanitat.