Agost

Aquest és un dels mesos de l'any que més odio (l'altre és febrer, que sembla més curt, però es fa etern). Per passejar per la ciutat és fantàstic, però si vols anar de botigues o vols fer un café després d'un matí al mercat o a la perruqueria o allà on sigui, apareix el maleït cartell de "Tancat per vacances". És més difícil trobar una botiga oberta que una neurona funcional al cervell d'en Bush.
Si has d'anar al metge, el teu, segur que ha agafat vacances, i pot ser (per què no) que el suplent sigui bo, però normalment aquí funciona el dit de "más vale malo conocido que bueno por conocer".
I ja no parlem de si has de fer algún tràmit, millor ovlida't, a la coneguda eficiència dels funcionaris d'aquest país (disculpeu-me els meus amics funcionaris), es suma el fet de que segur que el funcionari que s'encarrega del teu assumpte, està de vacances.
Menys mal que això s'acaba i que per altra banda, els amics (encara que siguin funcionaris) no fan vacances, obren tot l'any.