Atrapats a Blanes

Anant en cadira elèctrica m’he trobat amb coses molt kafkianes, però aquesta s’en porta un dels premis grosos: si no disposes de mitjà de transport propi a Blanes, et converteixes en una mena d’ostatge. M’explico.
Un municipi com l’esmentat, amb la taxa de creixement disparada, i la quantitat de turisme que visita la població cada any, no té cap taxi adaptat. Això si no vols moure’t del poble no té cap problema, perquè la flota d’autobusos està adaptada. Les complicacions comencen quan has d’anar a Girona, l’autocar que fa aquest recorregut és inaccessible, del tren ni parlem, o sigui que ens queda l’opció més cara, la dels taxis. Però recordem que com he dit abans, no hi ha cap on poder anar amb la cadira elèctrica. Bé, aleshores li hem de demanar a un taxi adaptat de Girona que ens vingui a recolllir, i…………..sorpresa, no volen fer aquest servei perquè els taxistes de Blanes no els deixen. Avui he trucat al taxi de Girona i m’han dit que faran el trajecte si van acompanyats a l’entrada de Blanes per fer veure que van a recollir a un familiar de la persona que va amb ells.
O sigui que primer em treuen la capacitat d’escollir el lloc on vull anar, segon em treuen la poca independència que em queda i tercer si aconsegueixo sortir de Blanes, em costarà un ull de la cara (pot ser hauria d’empenyorar la cadira per pagar el taxi………….clar que sense cadira no tindria problemes).
Que dur qu’és ser discapacitat.