divendres, 1 d’agost del 2008

Jo no ho soc


Digueu-me copiona, però no pirata. No és que em molesti, és que no és el terme adequat per descriure el que jo faig, que és ni més ni menys que baixar-me tot el que vui veure o vui sentir. Aclari'm-ho.
Pirata és una paraula d'origen grec que prové d'un verb que significa "esforçar-se, provar de, o intentar la fortuna en les aventures", evidentment jo no vui fer diners, ben al contrari jo he d'estalviar, cobrant una pensió mínima al mes, no puc anar al cinema el que voldria, ni molt menys pagar 20 euros per un CD. Pel que fa al esforç, creieu-me no és un esforç utilitzar l'e-mule (al menys físic, de vegades és un exercici de paciència). I en quant a les aventures, és molt més aventurer fer qualsevol tràmit amb el Departament d'Acció Social i Família (de vegades es podria considerar com un esport de risc). Segons la definició, qui és més pirata, el que et cobra gairebé 7 euros per una entrada de cinema, el que tasa un disc compacte del que després són aprofitables com a màxim tres cançons, o jo?.
A mí el que m'agrada és veure pel·lícules però sense haver de deixar de pagar qualsevol factura perquè els diners no m'arriben. El que m'agrada és veure sèries de televisió sense haver d'esperar una setmana d'un capítol a l'altre i sense quinze mil anuncis. El que m'agrada és sentir tot tipus de música, però sense omplir butxaques de discogràfiques i mediadors (a més no és qüestió de principis, és que no puc).
Així que davant d'això, seguiré baixant-me tot el que trovi. Però no em digueu pirata.