Tinc dos ordinadors, el fixe i el portàtil. Doncs bé, fa dues setmanes el fixe va tenir un atac de feridura d'origen desconegut (i no, no era el de sempre, un virus) i ara el tinc a l'especialista, que per cert sé quan va entrar però ni idea de quan sortirà. I dijous el portàtil va començar a donar els primers símptomes de malaltia terminal, es va apagar i no va voler tornar-se a posar en marxa. Això sí, sense saber- ne el perquè, divendres a mig matí, ho vaig intentar i es va enxegar una altra vegada. Els miracles existeixen.
La qual cosa em porta a pensar en què les màquines (i sobre tot els ordinadors), tenen el seu propi esperit, un molt de sensible que s'en adona de quan les coses van malament, de quan els seus companys de feina tenen problemes i es solidaritza amb ells.
El temps sense ordinador, un dia, també em va portar a reflexionar sobre la nostra dependència d'aquests aparells que, suposadament, serveixen per facilitar-nos la vida, però que en realitat, són totalment adictives i la seva manca origina un síndrome d'abstinència que et pot dur des d'un atac d'ansietat fins a la bogeria.
La qual cosa em porta a pensar en què les màquines (i sobre tot els ordinadors), tenen el seu propi esperit, un molt de sensible que s'en adona de quan les coses van malament, de quan els seus companys de feina tenen problemes i es solidaritza amb ells.
El temps sense ordinador, un dia, també em va portar a reflexionar sobre la nostra dependència d'aquests aparells que, suposadament, serveixen per facilitar-nos la vida, però que en realitat, són totalment adictives i la seva manca origina un síndrome d'abstinència que et pot dur des d'un atac d'ansietat fins a la bogeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada