S'han passat

L'esglèsia s'està passant tres pobles.

Fins ara podia entendre que una institució obsoleta i retrograda protestés furiosament contra l'eutanàsia, l'abortament, el matrimoni gai o l'assignatura diabòlica d'Educació per la ciutadania.... Però això d'ara ja no té explicació. Ja sabia que el Papa estava en contra del condó, és lògic en ell per la defensa aferrisada de la vida, però les seves declaracions sobre que el condó no tan sols no serveix com a mitjà de prevenció de la Sida sinò que en realitat afavoreix la seva propagació. Aquesta afirmació en llavis d'un pobre analfabet podria passar, però en boca d'un dels liders mundials no té perdó, una figura a la qual segueixen milions de persones, capaç de crear opinió i d'aixecar odis.

A sobre, un bisbe de no sé on (ni m'importa) va dir que el condó era inútil perquè el virus de la Sida era més petit que els espermatozoides, ............?, recordo que ara els eclesiastics ja no són els del medievo, que es dedicaven a l'esglèsia per poder menjar i altres coses gratis. Ara venen d'un seminari, amb una formació estricta, alguns tenen una carrera universitària, veuen la tele, llegeixen els periòdics........Així que acabo preguntant-me: no tenen criteri? tot és vàlid per justificar una postura insostenible? creuen que som estúpids?.

Evidentment, jo mai em guanyaré el cel amb aquestes diatribes antieclesiàstiques, però m'és igual, gràcies a Déu sóc atea.

Ja arriba

L'arbre de davant de casa meva ja reverdeix, la qualcosa vol dir que d'aquí a poc sortirem d'aquest hivern fred i fosc. Seguirem amb la crisi, però pot ser amb el sol la notarem menys, o pot ser no.

Jo sóc de caire optimista, però també sóc realista i, encara que no m'agradi, sembla que aquesta serà una primavera calenteta, i no per culpa de l'escalfament global, més bé és conseqüència de tot un seguit de coses.

En primer lloc, la situació econòmica i laboral de les Espanyes, empitjora per dies, i això ens condueix a una precarietat salarial i a un canvi important en quant a prioritats. I malhauradament, els valors morals sempre sorten perdent quan es tracta de diners.

Pel que fa a Catalunya, es veu que les prioritats no estan gaire clares. No deixan de dir-nos que ja no hi ha fons per cobrir la llei de dependència, i per altra banda ER (no, no em refereixo a la sala d'uregèncias d'un hospital americà, encara que de vegades siguin igual de caòrics) està intentant que s'aprobi una llei que estableixi que el 40% de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya siguin doblades al català: O sigui que és més important sentir al mestre Ioda dir "que la força us acompanyi" que els discapacitats rebin una quantitat justa per poder viure dignament i poder anar al cinema per veure una pel·li en català, castellà o urdu. Algú sap el que ens costarà això? Més o menys que les embaixades de Catalunya? Més o menys que la selecció catalana de futbol?

Bé, com Pandora va demostrar, l'esperança és l'últim que es perd i recordem que l'esperança es pinta de verd.

Per això m'en alegro que l'arbre veï reverdeixi. Ja és primavera, al menys al Corte Inglés

.

Desavantatges

Sempre he tingut clar que això de ser discapacitada no és gaire fàcil i més si portes enganxada al c... la cadira de rodes. El que fins ara no m'havia plantejat mai és que ser-ho representa un luxe, luxe que no tots es poden permetre. Perquè ho veieu poso exemples, sempre comparant amb un ciutadà de "a peu":

• Si puc sortir de vacances, he de buscar hotels amb habitacions adaptades (o sigui que pugui entrar i pugui anar al lavabo sens haver de llevar-me, que em resulta un xic difícil) i això en molts llocs -sobre tot a Espanya, significa moltes estrelles. I us asseguro que no em fan descompte. Ja no compto el fet que m'he de portar una cuidadora i l'he de pagar tot (viatge, estància, menjars).


• Si no estic satisfeta amb el servei de la Seguretat Social, o em pago un metge particular o m'aguanto, perquè com a persona amb discapacitat física no m'admeten a les assegurances particulars. Suposo que pensen que els donarem massa feina.


• Quan vols anar al teatre, pots escollir entre entrades de 4 preus diferents, jo no. Per nassos he d'anar a la més cara, i tampoc em fan una rebaixeta.


• Si tens una urgència i has de despaçar-te de població, tens el tren o l'autocar. Jo tampoc tinc opció, he de trucar un taxi adaptat, i pagar-ho.

I així altres, com ara pagar la diferència que hi ha entre una cadira de rodes bona i la que donen a la SS (perquè us feu una idea, la de la SS és com un mamut en quant al pes i l'alltra és com una cria de cèrvol), etc.

O sigui que malgrat al que alguns puguin pensar que ja tenim la vida solucionada, no és or tot el que lluix.

La crisis

He encontrado un escrito del gran Albert Einstein sobre la crisis y me gustaría compartirlo con vosotros, yo personalmente, me suscribo a su opinión. Dice así:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la noche oscura. Es en las crisis que nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conrformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

Lo que me preocupa a mí de la crisis no es el aspecto económico (quizá porque no me he de preocupar de pagar una hipoteca, o de pagar las múltiples deudas que adquirí cuando crei que era rico, etc.), lo que realmente me pone los pelos de punta es el aumento progresivo de la intolerancia, el racismo., la xenofobia, la insolidaridad y, en fin, una lenta pérdida de nuestra humanidad.

És una obscenitat

Vosaltres ja sabeu que sóc futbolera i a més del Real Madrid, però no tinc res de hooligan, vui dir, puc veure igual les coses bones que les dolentes sense que els colors m'enceguin.

Com a seguidora del meu equip me'n alegro que un jugador com en Cristiano Ronaldo es posi la samarreta blanca, però en els temps que estem em sembla un xic obscé el que ha passat.

No entenc com avui dia que els bancs no et donen un prèstec per cap concepte, sigui hipotecari, sigui per poder mantenir la teva empresa oberta, o sigui per poder continuar amb l'absurd vici de menjar, el Banc de Santander ha concedit un crèdit de 70 milions d'euros (sí, d'euros) per poder fer front al fitxatge d'aquesta super-mega-estrella.

A veure, ens hem tornat bojos? No teniem una crisi gegantina? Si no es pot donar un crèdit per tal que una persona aconsegueixi reflotar la seva empresa, que l'ha costat suor i llàgrimes aixecar i que dóna feina a 20 treballadors més, perquè s'ha concedit aquesta obscenitat? Quants llocs de treball es crearan?

Què serà el proper, donar-li un crèdit a la duquessa d'Alba perquè es vagi a operar als EEUU?

Al menys espero que els gols que marqui en CR estiguin a l'altura, clar que per fer-nos ovlidar aquesta barbariitat hauran de ser MOLTS.

Aprimar-se

Dilluns comenzo el règim, no, no és un propòsit d'any nou, tampoc és que vulgui anar a comprar roba a les botigues d'anorèxiques, és més bé un tema de salut, i a més la meva cadira ja m'ho estava demanant a crits i no és qüestió de fer-la patir, ja sóm velles amigues.

De moment, s'ha acabat l'arròs, la pasta, el pa i per suposat els dolços. Viva l'amanida i el peix bullit. No sé que és el que trobaré més a faltar, però sense cap mena de dubte el pitjor d'un règim és la pèrdua de l'opció de poder menjar el que et vingui de gust. I a més jo, precisament, sóc una de les persones a les quals no els agrada que per nassos li retallin les opcions, m'encanta poder escollir (encara que de vegades sempre acabo triant el mateix).

No és que sigui nova en això dels règims, ja porto des dels 12 anys entrant i sortint de tota mena d'aquests: semi-vegetarians, de proteínes, restrictiu de calories.........El més divertit és la primera visita quan els "administradors" del regim (siguin metges o no) veuen la cadira, gaire bé els pots llegir la ment: "i ara com la peso jo?", alguns inclús m'han preguntat si em puc aixecar (i per suposat fer equilibris a la bàscula) per poder-me dir els quilos que em sobren. Jo ara ja surto de casa pesada, per tal d'evitar mals de cap.

Des d'aqui vui demanar, a la bestreta, perdó als meus amics per la mala llet que és segur que s'em posarà a partir de la setmana vinent.

Dilluns comenzo el règim, el que queda d'avui i demà hauré d'aprofitar.

Com el Guadiana

A l'igual que el Guadiana, vaig i vinc. Aquesta vegada és un simple problema de temps, i és que no sé qué faig amb el meu temps. L'any passat feia els deures de rus (i creieu-me que eren molts), donava classes, escrivia articles....Actualment que tinc més hores (perquè fer els deures va donar el seu fruit) no tinc ni idea d'on les fico.

Temes per escriure i ganes no m'han faltat, fem un repàs del que em va preocupar i no vaig dir res:

• On és ara l'espirit Nadalenc pels nens de Gaza? o ens hem censurat com la BBC?
• Què em suggeriu que puc fer amb els 10€ que m'han pujat la pensió? i amb els 23€ que ja m'han donat de paga?
• La quantitat de la llei de dependència que em paguen, també em pujarà? cobraré ja els 250€ (ara cobro 249)?
• Funcionarà alguna vegada una rampa d'un autobús adaptat?
• Zapatero va estar implicat en la mort de Manolete?
• Veurem alguna vegada transparencia als bancs i caixes?
• Si els presos tenen una stripper com a espectacle diguem-li lúdic-cultural, jo exigeixo que a les reunions oficials a les quals he d'assistir jo hi hagi un boy.

Total que hi ha hagut quantitat de coses, però la vagància que crec que m'està dominant no m'ha deixat compartir-ho amb vosaltres.

Necessito un exorcisme ràpid, però en lloc d'aigua bendita utilitzarem una mica de vodka.