Me'n vui baixar

Hi ha moments que et trobes en la coneguda cruïlla de la decisió:"em tallo les venes o me les deixo llargues?", en els quals comences a desitjar ser completament analfabet, ja no pots llegir un periòdic perquè acabes amb una depressió de cavall (per cert, què expressió tan ridícula), escoltar un noticiari és com assistir al principi de l'apocalipsi (la grip, la crisi, en Berlusconi), sentir a la gent parlar al carrer és com ser un figurant a la peli La Invasión de los ultracuerpos, tot són ocupes (no al·lienígenes, immigrants que venen a emportar-se els nostres recursos).

Inclús t'arribes a sentir culpable, perquè et trobes bé (ni rastre de grip A, o porcina, o com es digui avui), perquè no tens problemes econòmics, perquè tú pots fer plans per anar de vacances (quan hi ha molts que estan pensant com acabaran el mes).

O sigui que he arribat a la conclusió que seguiré el consell Carpe diem (aprofita el moment), d'un filòsof del qual no me'n recordo, em faré la tonta i a esperar que escampi una mica.

A sobre com sóc merengue, no em queda ni la surtida del futbol.

La teoria de la grip

Els conspiranoics (els seguidors de les teories conspiratòries) estan de sort, feia temps que no els hi donaven més material. Per això l'H1N1 (o grip porcina, però amb un nom més tècnic) els ha donat l'ultima excusa.

Segons ells, la pandèmia va començar com un atentat contra Obama, perquè argumenten que l'inici de la grip va coincidir amb la visita del president dels USA a Mèxic, de fet un dels seus acompanyants va resultar contagiat. Aquesta és l'explicació patillera que adueixen. Ja m'imagino al virus buscant el seu objectiu.

Per mi (digueu-me paranoica) tot plegat és un assumpte econòmic, senzillament la farmaceútica havia fabricat massa dosis de Tamiflu (que així es diu el medicament) quan es temia per la grip aviar, i donat que aquesta es va quedar en res, va aparèixer una altra grip per la qual -curiosament, també funciona l'esmentat remedi. Per cert, allò de la grip aviar semblava que tenia més glamour, sempre és millor que l'origen sigui un ocell i no un porc (suposo que per això han acabat utilitzant les sigles).

No frivolitzo amb una pandèmia, però si hem de ser sincers, cada any moren moltes persones de la grip normal, i no ovlidem que l'H1N1 té els mateixos símptomes.............o això diuen.

S'han passat

L'esglèsia s'està passant tres pobles.

Fins ara podia entendre que una institució obsoleta i retrograda protestés furiosament contra l'eutanàsia, l'abortament, el matrimoni gai o l'assignatura diabòlica d'Educació per la ciutadania.... Però això d'ara ja no té explicació. Ja sabia que el Papa estava en contra del condó, és lògic en ell per la defensa aferrisada de la vida, però les seves declaracions sobre que el condó no tan sols no serveix com a mitjà de prevenció de la Sida sinò que en realitat afavoreix la seva propagació. Aquesta afirmació en llavis d'un pobre analfabet podria passar, però en boca d'un dels liders mundials no té perdó, una figura a la qual segueixen milions de persones, capaç de crear opinió i d'aixecar odis.

A sobre, un bisbe de no sé on (ni m'importa) va dir que el condó era inútil perquè el virus de la Sida era més petit que els espermatozoides, ............?, recordo que ara els eclesiastics ja no són els del medievo, que es dedicaven a l'esglèsia per poder menjar i altres coses gratis. Ara venen d'un seminari, amb una formació estricta, alguns tenen una carrera universitària, veuen la tele, llegeixen els periòdics........Així que acabo preguntant-me: no tenen criteri? tot és vàlid per justificar una postura insostenible? creuen que som estúpids?.

Evidentment, jo mai em guanyaré el cel amb aquestes diatribes antieclesiàstiques, però m'és igual, gràcies a Déu sóc atea.

Ja arriba

L'arbre de davant de casa meva ja reverdeix, la qualcosa vol dir que d'aquí a poc sortirem d'aquest hivern fred i fosc. Seguirem amb la crisi, però pot ser amb el sol la notarem menys, o pot ser no.

Jo sóc de caire optimista, però també sóc realista i, encara que no m'agradi, sembla que aquesta serà una primavera calenteta, i no per culpa de l'escalfament global, més bé és conseqüència de tot un seguit de coses.

En primer lloc, la situació econòmica i laboral de les Espanyes, empitjora per dies, i això ens condueix a una precarietat salarial i a un canvi important en quant a prioritats. I malhauradament, els valors morals sempre sorten perdent quan es tracta de diners.

Pel que fa a Catalunya, es veu que les prioritats no estan gaire clares. No deixan de dir-nos que ja no hi ha fons per cobrir la llei de dependència, i per altra banda ER (no, no em refereixo a la sala d'uregèncias d'un hospital americà, encara que de vegades siguin igual de caòrics) està intentant que s'aprobi una llei que estableixi que el 40% de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya siguin doblades al català: O sigui que és més important sentir al mestre Ioda dir "que la força us acompanyi" que els discapacitats rebin una quantitat justa per poder viure dignament i poder anar al cinema per veure una pel·li en català, castellà o urdu. Algú sap el que ens costarà això? Més o menys que les embaixades de Catalunya? Més o menys que la selecció catalana de futbol?

Bé, com Pandora va demostrar, l'esperança és l'últim que es perd i recordem que l'esperança es pinta de verd.

Per això m'en alegro que l'arbre veï reverdeixi. Ja és primavera, al menys al Corte Inglés

.

Desavantatges

Sempre he tingut clar que això de ser discapacitada no és gaire fàcil i més si portes enganxada al c... la cadira de rodes. El que fins ara no m'havia plantejat mai és que ser-ho representa un luxe, luxe que no tots es poden permetre. Perquè ho veieu poso exemples, sempre comparant amb un ciutadà de "a peu":

• Si puc sortir de vacances, he de buscar hotels amb habitacions adaptades (o sigui que pugui entrar i pugui anar al lavabo sens haver de llevar-me, que em resulta un xic difícil) i això en molts llocs -sobre tot a Espanya, significa moltes estrelles. I us asseguro que no em fan descompte. Ja no compto el fet que m'he de portar una cuidadora i l'he de pagar tot (viatge, estància, menjars).


• Si no estic satisfeta amb el servei de la Seguretat Social, o em pago un metge particular o m'aguanto, perquè com a persona amb discapacitat física no m'admeten a les assegurances particulars. Suposo que pensen que els donarem massa feina.


• Quan vols anar al teatre, pots escollir entre entrades de 4 preus diferents, jo no. Per nassos he d'anar a la més cara, i tampoc em fan una rebaixeta.


• Si tens una urgència i has de despaçar-te de població, tens el tren o l'autocar. Jo tampoc tinc opció, he de trucar un taxi adaptat, i pagar-ho.

I així altres, com ara pagar la diferència que hi ha entre una cadira de rodes bona i la que donen a la SS (perquè us feu una idea, la de la SS és com un mamut en quant al pes i l'alltra és com una cria de cèrvol), etc.

O sigui que malgrat al que alguns puguin pensar que ja tenim la vida solucionada, no és or tot el que lluix.

La crisis

He encontrado un escrito del gran Albert Einstein sobre la crisis y me gustaría compartirlo con vosotros, yo personalmente, me suscribo a su opinión. Dice así:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la noche oscura. Es en las crisis que nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conrformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

Lo que me preocupa a mí de la crisis no es el aspecto económico (quizá porque no me he de preocupar de pagar una hipoteca, o de pagar las múltiples deudas que adquirí cuando crei que era rico, etc.), lo que realmente me pone los pelos de punta es el aumento progresivo de la intolerancia, el racismo., la xenofobia, la insolidaridad y, en fin, una lenta pérdida de nuestra humanidad.

És una obscenitat

Vosaltres ja sabeu que sóc futbolera i a més del Real Madrid, però no tinc res de hooligan, vui dir, puc veure igual les coses bones que les dolentes sense que els colors m'enceguin.

Com a seguidora del meu equip me'n alegro que un jugador com en Cristiano Ronaldo es posi la samarreta blanca, però en els temps que estem em sembla un xic obscé el que ha passat.

No entenc com avui dia que els bancs no et donen un prèstec per cap concepte, sigui hipotecari, sigui per poder mantenir la teva empresa oberta, o sigui per poder continuar amb l'absurd vici de menjar, el Banc de Santander ha concedit un crèdit de 70 milions d'euros (sí, d'euros) per poder fer front al fitxatge d'aquesta super-mega-estrella.

A veure, ens hem tornat bojos? No teniem una crisi gegantina? Si no es pot donar un crèdit per tal que una persona aconsegueixi reflotar la seva empresa, que l'ha costat suor i llàgrimes aixecar i que dóna feina a 20 treballadors més, perquè s'ha concedit aquesta obscenitat? Quants llocs de treball es crearan?

Què serà el proper, donar-li un crèdit a la duquessa d'Alba perquè es vagi a operar als EEUU?

Al menys espero que els gols que marqui en CR estiguin a l'altura, clar que per fer-nos ovlidar aquesta barbariitat hauran de ser MOLTS.