Ara que les dones ja haviem assumit que haviem d'anar una vegada l'any al ginecòlec com a mètode preventiu d'un possible problema greu, resulta que la concepció que té el nostre sistema de salut de consulta de revisió és de TRES anys.
Està clar que aquest és un plaç totalment excesiu, perquè per desgràcia, quan nosaltres detectem el problema és que ja està avançat. I això representa un tractament llarg, penós i costós.
No seria més barat -i parlar de diners quan parlem de malalties em sembla de mal gust- posar més mitjans al nostre abast per no haver d'arribar a aquest punt? I no seria menys traumàtic?
La veritat és que jo, fins ara, havia estat una privilegiada (sense saber-ho), perquè com a usuària dels serveis de l'Institut Guttmann tenia visita ginecològica cada any (mamografia inclosa), però des que s'ha tret aquesta especialitat d'allà, fa dos anys, estic intentant fer-me una revisió. I està resultant més difícil que trobar una neurona en funcionament al cervell d'en Bush.
Aquesta és una altra manera sutil de dir-nos que ens hem de fer una assegurança particular? Doncs jo, com a persona amb discapacitat física, ho tinc clar, perquè les asseguradores no m'admeten. Però aquest és un altre tema.
Una altra vegada ens penalitzen per ser el que som.
Aquesta és una altra manera sutil de dir-nos que ens hem de fer una assegurança particular? Doncs jo, com a persona amb discapacitat física, ho tinc clar, perquè les asseguradores no m'admeten. Però aquest és un altre tema.
Una altra vegada ens penalitzen per ser el que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada