Una de les meves aficions favorites és el cinema, m'agraden tot tipus de pelis, sóc bastant eclèctica. I, sobre tot, m'agrada gaudir d'elles al cinema. Però com a usuària de cadira de rodes, tinc alguns problemes que he de comentar-vos.
Jo visc a Girona, ón per poder escollir tenim les multisales Albèniz, Oscar, Cinebox i els Truffaut (de versió original). Per mi, les millors són els Albèniz, per localització, per accessibilitat i per les qualitats del personal. Però les que es mereixen un molt deficient (pel que fa a adaptació) són les sales Cinebox. Ubicades al Centre Comercial Espai Gironès, que va ser inaugurat l'any 2005, aquestes multisales (que a la publicitat figuren com a accessibles), estan construides en graderia, l'espai reservat per les cadires de rodes, que per lògica hauria d'estar a la zona superior, ho han posat sota la pantalla, amb la qualcosa, veure una peli es converteix en un esport de risc, entres amb una lesió medul·lar i surts amb una afegida a les cervicals.
Un altre problema: el preu. Evidentment aquest és igual per tots, però amb una pensió no contributiva, pagar 6€ per veure una pel·lícula, cada vegada és més difícil. Jo creia que amb la paga de la llei de dependència igual podria anar cada setmana i, a sobre, comprar crispetes. Però crec que tindré que continuar abusant del meu e-mule, i si vui crispetes, anar al Mercadona i utilitzar el microones.
A més, un punt perquè tots mediteu, per què jo pago el mateix que tothom si jo ja porto la cadira incorporada de sèrie?
Jo visc a Girona, ón per poder escollir tenim les multisales Albèniz, Oscar, Cinebox i els Truffaut (de versió original). Per mi, les millors són els Albèniz, per localització, per accessibilitat i per les qualitats del personal. Però les que es mereixen un molt deficient (pel que fa a adaptació) són les sales Cinebox. Ubicades al Centre Comercial Espai Gironès, que va ser inaugurat l'any 2005, aquestes multisales (que a la publicitat figuren com a accessibles), estan construides en graderia, l'espai reservat per les cadires de rodes, que per lògica hauria d'estar a la zona superior, ho han posat sota la pantalla, amb la qualcosa, veure una peli es converteix en un esport de risc, entres amb una lesió medul·lar i surts amb una afegida a les cervicals.
Un altre problema: el preu. Evidentment aquest és igual per tots, però amb una pensió no contributiva, pagar 6€ per veure una pel·lícula, cada vegada és més difícil. Jo creia que amb la paga de la llei de dependència igual podria anar cada setmana i, a sobre, comprar crispetes. Però crec que tindré que continuar abusant del meu e-mule, i si vui crispetes, anar al Mercadona i utilitzar el microones.
A més, un punt perquè tots mediteu, per què jo pago el mateix que tothom si jo ja porto la cadira incorporada de sèrie?
2 comentaris:
és veritat, i sovint fan pelis bastant dolentes, fa temps que no hi vaig.
Jo, fa temps que no vaig al cinema ja que es cart i no fan gaira res d'interes
Publica un comentari a l'entrada